Seneca

De Viquipèdia

Bandera de la Seneca Nation

Cartell en seneca a la Reserva Cattaraugus

Els seneca (de l'holandès sinnekens, terme mahikan que feia referència als oneida) s'autodefineixen com una nació de la Confederació iroquesa. Ells es deien a si mateixos tshoti-nondawaga o oneniuteronron, gent muntanyenca. Vivien als marges del llac Seneca i del riu Genesee (Nova York), i tenien el foc del consell a Nundawao (avui Naples, a l'estat de Nova York). Durant el segle XVII arribaren a ocupar des del riu Niàgara fins al riu Alleghany (Pennsilvània). Avui ocupen les reserves de Towananda, Catarauga, Alleghany i Oil Springs (Nova York) i n'hi ha un grapat que viuen amb els cayuga a Oklahoma i d'altres a Grand River (Ontàrio).

Potser n'eren 5.000 el 1660 en 30 cases, baixaren fins a 3.250 el 1778 i a 3.255 el 1900. El 1960 n'eren 3.507 a Nova York, 877 a Oklahoma i 300 a Ontario. Segons Asher n'hi havia uns 8.000, dels quals 600 parlaven la llengua indígena. Segons dades de la BIA el 1995, hi havia 6.679 i 2.961 amb els cayuga. Segons el cens del 2000, hi havia 13.676 seneca enregistrats, sense comptar els que hi havia amb els cayuga.