Kalaallisut
De Viquipèdia
|
' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Dinamarca |
| Regió: | (Grenlàndia |
| Parlants: | aprox. 54.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Llengües esquimo-aleutianes Grup de Grenlàndia |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Grenlàndia) |
| Regulat per: | Oqaasileriffik i altres institucions locals |
|
|
|
| ISO 639-1 | kl |
| ISO 639-2 | kal |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | KAL |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El grenlandès (també dit kalaallisut, esquimo-grenlandès, o grenlandès-inuktitut) és una llengua esquimo-aleutiana parlada a Grenlàndia i estretament relacionada amb algunes llengües canadenques com l’inuktitut. Aquesta llengua, igual que aquelles amb les quals està emparentada, és de caràcter altament polisintètic i ergatiu. Gairebé no hi ha paraules compostes, sinó derivacions. A Grenlàndia hi ha tres dialectes principals: Grenlandès septentrional, occidental i oriental. El grenlandès occidental, el més important dels dialectes, es diu Kalaallisut. El dialecte septentrional, Inuktun, es parla prop de la ciutat de Qaanaaq (Thule) i és més proper a l’inuktitut canadenc. El Kalaallisut el parlen més de 54.000 persones, el que suposa més que els parlants de totes les altres llengües esquimo-aleutianes junts.
A efecte de comparació: el nom Inuktitut, en kalaallisut és Inuttut. Una de les paraules inuktitut més famoses, iglú (casa), es diu illu en Kalaallisut
El Kalaallisut distingeix dos tipus de paraules obertes: substantius i verbs. Cada categoria se subdivideix en paraules transitives i intransitives. Es distingeixen quatre persones (1ª, 2ª, 3ª, 3ª reflexiva), dos nombres (singular, plural; no hi ha dual com en inuktitut), vuit temps (indicatiu, participial, imperatiu, optatiu, subjuntiu passat, subjuntiu futur, subjuntiu habitual), deu casos (absolutiu, ergatiu, equatiu, instrumental, locatiu, allatiu, ablatiu, perlatiu; per a alguns noms: nominatiu, acusatiu). Els verbs tenen una inflexió bipersonal per al subjecte i l'objecte (distingides per persona i nombre). Els substantius transitius duen inflexió possessiva. En contrast amb les llengües esquimo-aleutianes de Canadà, el Kalaallisut s'escriu amb alfabet llatí i no amb el sil·labari inuktitut. Un caràcter especial, la lletra Kra (ĸ), s'utilitzava exclusivament en kalaallisut fins que una reforma ortogràfica la substituí per la lletra q.
