Inuktitut
De Viquip??dia
|
'??????????????????, Inuktitut, Inuttitut, Inuktitun, Inuinnaqtun, Inuttut, Inuktitut' |
|
|---|---|
| Pronunciaci??: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Canad?? |
| Regi??: | (Nunavut, Nunavik, Territoris del Nord-oest, Nunatsiavut) |
| Parlants: | aprox. 30.000 |
| R??nquing: | |
| Classificaci?? gen??tica: | Lleng??es esquimo-aleutianes Grup de l???est de Canad?? |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Nunavut, Nunavik, Nunatsiavut (Canad??) |
| Regulat per: | Inuit Tapiriit Kanatami i altres institucions locals |
|
|
|
| ISO 639-1 | iu |
| ISO 639-2 | iku |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu tamb??: llengua | |
L'inuktitut (??????????????????, lit. 'com els inuit') ??s la llengua dels inuit (esquimals). Aquest idioma pertany a la fam??lia ling????stica esquimo-aleutiana.
Taula de continguts |
[edita] Varietats
Espec??ficament, Inuktitut ??s el dialecte dels Inuit de l'??rtic oriental canadenc. Tamb?? s???utilitza el terme per a referir-se a l???idioma en el seu conjunt, encara que ??s m??s un continuum dialectal que un sol llenguatge; aquest continuum es pot dividir aproximadament en setze varietats de quatre grups:
- Inupiaq (Alaska septentrional)
- Inuinnaqtun (??rtic occidental canadenc)
- Inuktitut proper (??rtic oriental canadenc)
- Kalaallisut o Grenland??s (Grenl??ndia).
Entre totes les varietats, el nombre de parlants de inuktitut ??s d'uns 80.000. El nombre de parlants del inuktitut ent??s com dialecte ??s d'uns 20.000.
El dialecte inuktitut es pot dividir en tres subdialectes principals i diversos subgrups:
- Keewatin - Parlat en la costa occidental de la badia de Hudson.
- Baffin - Parlat en les illes septentrionals de la badia de Hudson, especialment, i com el nom suggereix, en la Illa de Baffin.
- Nunavik/Labrador - Parlat a l'oest de la badia de Hudson, com el nom indica a Nunavik, nord de Quebec i Labrador.
Keewatin tendeix a ser m??s conservador, mantenint la major part dels grups de consonants, mentre que els dialectes Nunavik s??n m??s radicals (per exemple - el Keewatin Inuktitut ??s en Nunavik Inuttitut).
[edita] Ling????stica
Estan relacionats amb l'idioma aleuta i, al costat d'ell, formen la fam??lia esquimo-aleutiana. No s'ha aconseguit demostrar cap parentiu lluny?? amb altres lleng??es, encara que hi ha qui creu que el inuktitut podria tenir relaci?? amb les lleng??es indoeuropees.
[edita] Vocabulari
L???Inuktitut, com altres idiomes esquimo-aleutianos, representa un tipus particular d'idioma aglutinador, anomenat idioma polisint??tic: sintetitza una arrel i varis morfemes gramaticals per a crear llargues paraules amb el significat d'oracions. Un aspecte interessant ??s la antropon??imia. Alguns dels noms s??n: 'Ujaraq' (roca), 'Nasak' (barret o caputxa), 'Tupiq' (botiga), 'Qajaq' (kaiak), etc. Tamb?? existeixen antrop??nims que s??n noms d'animal: 'Nanuq' (??s polar), 'Uqalik' (llebre ??rtica), ne), etc. Un tercer grup ??s el format per noms de persones que es refereixen a una peculiaritat anat??mica, que no descriu a la persona que porta l'antrop??nim sin?? que deriva d'una llarga successi?? de persones que duen la mateixa ??nima. Entre els exemples ens trobem amb 'Itigaituk' (sense peus), 'Usuiituk' (sense penis), 'Tulimak' (costella), etc.
[edita] Fonologia
El inuktitut t?? quinze consonants i tres vocals (que poden ser llargues o curtes). Les consonants es pronuncien mitjan??ant cinc llocs d'articulaci?? -bilabial, alveolar, palatal, velar i uvular- i tres maneres d'articulaci??. Aix?? ens deixa les seg??ents consonants:
- p, t,k ??? no aspirades.
- q .
- v, l.
- j .
- g ??? .
- r .
- m, n.
- ng.
- s.
- ??. (kl) .
i vocals:
- a .
- i .
- u .
La duplicaci?? de la vocal indica l???allargament del so.
[edita] Paraules per a "neu"
Existeix una creen??a popular que l???inuktitut t?? un gran nombre de paraules per a anomenar la neu. Aix?? no ??s exacte i resulta d'un malent??s respecte de la naturalesa dels llenguatges polisint??tics. De fet, l??? inuktitut t?? nom??s unes poques arrels l??xiques per a "neu": 'qanik', vol dir "flocs de neu en l'aire", i 'aput', "la neu en el s??l". Amb aquestes es formen paraules m??s llargues, mitjan??ant l'??s d'afixos que descriuen qualitats de la neu, de la mateixa manera que en catal?? s'utilitzen adjectius o preposicions: "blanca neu" "neu fonent-se" o "neu en el s??l".
[edita] El sil??labari canadenc
El sil??labari inuktitut que s'utilitza a Canad?? es basa en el sil??labari cree, que es basa en l'ojibwa. Ambd??s van ser creats pel missioner James Evans. El sil??labari dels inuktitut canadencs va ser adoptat per l'Institut Cultural Inuit de Canad?? (Inuit Cultural Institute in Canada) en els anys 70. Els Inupiaq d???Alaska i Grenl??ndia utilitzen el alfabet llat?? i els Inuit de Sib??ria l???cir??l??lic.
[edita] Status legal
L'inuktitut ??s idioma oficial a las seg??ents ??rees:
- Grenl??ndia - (Grenland??s, junt amb el dan??s)
- Nunavut (Canad??) - (Inuktitut i Inuinnaqtun, junt amb l'angl??s i el franc??s)
- Territoris del Nord-oest (Canad??) - (Inuktitut, Inuinnaqtun, i Inuvialuktun, junt amb el chipewyan, el Cree, l'angl??s i el franc??s, Gwich'in, Slave, i Tli Cho).
Tamb?? a Quebec (Canad??), l'inuktitut ??s la llengua oficial d???instrucci?? en els districtes escolars inuit de Nunavik (nord de Quebec).
[edita] Veure tamb??
- Inupik
- Yupik
