Slave
De Viquip??dia
Els Slave o Etchaottine s??n una tribu ??ndia del grup na-den??, el nom de la qual vol dir ???gent d???entre els roques???. Tamb?? eren coneguts com a Awokanak o Slaves. Es dividien en sis grups: Desnedeyarelottine, Eleidlinottine, Etchaottine, Etcheridiegottine, Etchesottine i Klodesseottine.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien als marges del Gran Llac de l???Esclau, a les planures del Mackenzie i del Liard i a d???altres terres lim??trofes. Bistchonigottine i Krayiragottine n???eren dues divisions.
[edita] Demografia
El 1980 eren uns 10.000 amb chippewyan i yellowknife. Segons el cens canadenc del 2000, eren repartits:
- A Alberta, a la Dene Tha??? Tribe (2.480 h).
- A Col??mbia Brit??nica, a les de Fort Nelson (740 h) i Prophet River (208 h)
- Als Territoris del Noroest, a les d???Acho Dene Koe (583 h), Deh Cho (1.001 h), Liidlii Kue (1.176 h), Pehdzeh Ki (319 h), Katlodeeche (525 h), Sambaa K'e (178 h) i Tulita o Ft Norman (578 h).
[edita] Costums
El nom de Slaves o Esclaus els fou donat pels cree, puix que n???esclavitzaren molts, i tamb?? fou emprat per anglesos i francesos perqu?? els tenien com a tribu t??mida i pac??fica, encara que no ho fos. Com moltes tribus atapasques, estaven separats en nombroses bandes independents poc organitzades i amb capitosts nominals, associats a certs territoris de cacera. Un informal Consell de Ca??adors ressolia les disputes. Les dones eren tractades amb un respecte i estimaci?? at??pics entre els na-den??, i els vells i desv??lids eren ben curats, i no eren abandonats com feien els chippewyan.
Vivien als boscos i bancs dels rius, ca??aven dant carib?? del bosc i d???altres mam??fers, i endem??s pescaven. La pell dels animals esdevenia mantells, faldilles polaines, mocassins i d???altres robes. Els flocs i d???altres abillaments els feien amb banyes de c??rvol, punxes de porc esp?? i d???altres mat??ries naturals. Tamb?? feien vestits de teixit de can?? de ploma combinats amb p??l de dant fent divuixos de rombs esglaonats. Habitaven a tipis coberts d???estopa a l???estiu i a cases de pals i branques d???avet i rectangulars a l???hivern. No tenien una religi?? o cerimonial definit. Hom nom??s sap que creien en espertis guardians, en el poder dels xamans i en una altra vieda indefinida. Una pr??ctica comuna era la confessi?? de faltes al llit de mort, per tal de contribuir al retard de la mort.
[edita] Hist??ria
Alexander Mackenzie va visitar el territori el 1789 i hi va fundar Fort Providence, per?? cap el 1820 els brit??nics abandonaren el territori. El p. Grandin va establir-hi una missi?? cat??lica el 1861, alhora que els de la Hudson Bay Co constru??en un campament de comer??. El 1899 van signar el Tractat Vuit amb el govern canadenc. Fins els anys 60, quan es va construir l???autopista a Yellowknife, no van tenir gaire contacte amb el govern canadenc.
