Gaspar de Portol??
De Viquip??dia
Gaspar de Portol?? i Rovira (1716 - aprox. 1784) fou un soldat, Governador de Calif??rnia (tant la baixa com l'alta) del 1767 al 1770, explorador i fundador de San Diego i Monterey. Nascut a Os de Balaguer (La Noguera), de fam??lia noble, va fer de soldat a l'ex??rcit a It??lia i Portugal. Ascend?? progressivament a lloctinent el 1743 i a capit?? el 1764.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] El context pol??tic
Cap al 1767, els missioners jesu??tes de la pen??nsula de Baixa Calif??rnia havien establert unes vint-i-tres missions en els anterior setanta-dos anys. Aix?? provocava rumors sobre grans fortunes acumulades pels jesu??tes i el seu poder. Com a part de la quasi global Supressi?? dels Jesu??tes, el rei Carles III va ordenar que fossin deportats a punta de pistola cap a Espanya. Seguint aquestes ordres, el Virrei de la Nova Espanya va manar l'arrest i expulsi?? de tots els jesu??tes de la Baixa Calif??rnia, Gaspar de Portol?? va ser encomanat amb aquesta tasca i les missions es van transferir primer als franciscans i m??s tard als dominicans.
Espanya es va veure obligada a establir missions i altres llocs avan??ats a l'Alta Calif??rnia per por a que el territori fos reclamat b?? pels anglesos (que no nom??s tenien col??nies a la costa est del continent, sin?? que havien conquerit recentment el Canad??, b?? pels russos (els seus ca??adors estaven baixant al sud des d'Alaska i els territoris propers. Cartes del 23 de Gener de 1768 intercanviades entre el rei Carles i el virrei van impulsar la fundaci?? de col??nies i missions a la Badia de Sant Diego i a la Badia de Monterrey, que havien estat descobertes i descrites per l'explorador Sebasti??n Vizca??no, el qual havia cartografiat la l??nia costanera al 1602. El maig, el Visitador General espanyol, Jos?? de G??lvez, va planificar una expedici?? dividida en quatre parts, dues per mar i dues per terra, i Portol?? va demanar el comandament.
[edita] La primera expedici??
Els quatre destacaments s'haurien de trobar a la Badia de San Diego. El primer vaixell, el San Carlos, salp?? de La Paz el 10 de gener de 1769, i el San Antonio el 15 de febrer, comandat per Joan Perers. El primer grup terrestre, capitanejat per Fernando de Rivera, abandon?? la missi?? de San Fernando Velicata el 24 de mar??, i en ella tamb?? hi anaven el Pare Joan Cresp??, cronista de l'expedici??. El grup d'en Portol??, que inclo??a al Pare Jun??per Serra, el President de les Missions i nombrosos missioners, colons i milicians de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, va sortir de Velicata el 15 de maig.
Rivera arrib?? al lloc de trobada (l'actual San Diego) al Maig, acampant, i esper?? els altres grups. Degut a un error de Vizca??no en calcular la latitud del Port de San Diego cent seixanta-set dies abans, els vaixells van passar de llarg, desembarcant primer a la zona de Los ??ngeles abans de tornar enrere. El San Antonio va arribar l'11 d'Abril, i el San Carlos, degut a forts vents i tempestes, el dia 29. Molts dels mariners estaven malalts d'escorbut. Una tercera nau amb provisions es va perdre al mar probablement. Portol?? va arribar el 29 de juny. Dels dos-cents dinou homes inicials, poc m??s de cent havien sobreviscut.
El que quedava de l'expedici?? (el Pare Joan Cresp??, seixanta-tres soldats i cent mules carregades d'abastos) van partir cap al nord el 14 de juliol de 1769, arribant a la zona de Los ??ngeles el 2 d'agost. Al dia seg??ent van desfilar pel cam?? indi que m??s tard esdevindria el Bulevard Wilshire de la ciutat de Santa M??nica. El seu cam?? va passar pel que acabarien sent Santa Clarita, Santa B??rbara, San Sime??n i l'1 d'Octubre, van sortir de les Muntanyes de Santa Luc??a per arribar al Riu Salinas.
Despr??s d'una marxa d'uns sis-cents quil??metres des de San Diego i uns mil sis-cents des de Velicata van arribar al port buscat. Per?? degut a la boira costanera van confondre'l amb el mar obert, en no veure la forma d'O descrita per en Vizca??no. Pensant que havien fracassat, van seguir cap al nord per explorar la regi??, i van arribar a l'espai de l'actual Santa Cruz el 18 d'octubre. El 31 van trobar la Badia de San Francisco, i van cartografiar i batejar nombrosos llocs al sud de la zona del Golden Gate. En acabat van fer marxa enrere cap a San Diego, sense veure un cop m??s el port descrit per Vizca??no. Van arribar, cansats i sobrevivint a base de la carn de les mules, el 24 de gener de 1770.
[edita] La segona expedici??
El capit?? Vicent Vila, subordinat d'en Portol??, el va conv??ncer que havien estat realment a la Badia de Monterrey quan havien plantat la seva segona creu al que esdevindria Pacific Grove. Un cop reposats i aprovisionats, Portol?? i el Pare Serra decidiren fer una expedici?? conjunta per terra i mar per tornar a cercar la badia i establir-hi una col??nia en cas d'aconseguir-ho. El San Antonio salp?? el 16 d'abril de 1770. A bord, el Pare Serra, Miguel Costanso, militar i enginyer, i Pere Prat, cirurgi?? de l'ex??rcit. El 17 d'abril, amb totes les forces que va poder aconseguir, el grup terrestre d'en Portol??, que inclo??a al lloctinent Pere Fages, dotze voluntaris catalans, set soldats, cinc indis de la Baixa Calif??rnia, dos mulers i el Pare Crespi com a capell??, van tornar cap al nord.
Van seguir la mateixa ruta que l'hivern passat en tornar cap a San Diego. Al cap de trenta-sis dies de cam??, amb nom??s dos de descans, arribaren a la segona creu, el 24 de maig de 1770. Essent un dia clar, van poder comprovar com el port tenia les mateixes formes i proporcions que les descrites per Vizca??no, una missa va seguir prop del roure que els franciscans que acompanyaven en Vizca??no havien venerat el 1603, i es va prendre oficialment possessi?? del lloc. El 3 de juny de 1770, s'inici?? la construcci?? de la Missi?? San Carlos Borromeo de Carmelo i fundaren el presidio o "fortalesa reial" a Monterrey.
La tasca d'en Portol?? havia acabat. Va cedir el comandament al capit?? Pere Fages i el 9 de juny va salpar cap a San Blas, M??xic definitivament. El 1776, va ser escollit governador de Puebla. En ser escollit el seu successor en aquest c??rrec va ser recompensat econ??micament i va tornar a Espanya, on la seva pista es perd??.
[edita] Monuments
Una est??tua de 2'7 metres a la ciutat de Pac??fica, Calif??rnia, actualment agermanada amb Balaguer va ser esculpida per l'artista catal?? Josep Maria Subirachs i el seu associat, Francesc Carulla. Va ser donada a l'Estat de Calif??rnia per la Generalitat de Catalunya el 1988.
