Maricopa
De Viquipèdia
Els maricopa o pipaash són una tribu índia del grup de llengües yuma-cochimí. El seu nom procedeix de Kokmalik’op “enemics a la muntanya gran”, nom que els donaven els pima, però ells s’anomenen Pipatsji “gent”.
Taula de continguts |
[edita] Localització
En el segle XIX eren situats als marges del riu Colorado, a Arizona, i actualment viuen a la reserva Pima-Maricopa de Salt River amb els pima.
[edita] Demografia
Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 405 maricopa, endemés de 2.886 pima-maricopa.
[edita] Costums
Físicament són alts i forts, de nas aguileny i peus petits. Llur forma de vida se sembla a les altres tribus del Baix Colorado. Com els pima i pàpago, viuen en bordes de forma hemisfèrica i aplanades, fetes de fusta i terra. La vestimenta era escassa. Els homes duien eslips d’escorça de salze, i a vegades llençols blancs i bandes, i les dones faldilles curtes. Fabricaven pots per a cuinar i contenir, però feien poca cistelleria. S’alimentaven de la recollida de fèsol i de mesquite, així com de cacera menor i dues petites collites anyals de moresc. Per això tenien un calendari de sis mesos lunars que es repetia dos cops l’any.
S’ha perdut llur organització política, malgrat la forta unitat tribal. Els capdills eren els principals assessors. Les deliberacions a les Casses d’Assemblea es feien en estil retòrics i es recollien en annals. Socialment, eren entrellaçats per llinatges patrilinials associats amb plantes alimentícies o animals. Les dones només duien el nom del llinatge, o bé duien noms personals lligats al totem familiar. Les guerres eren freqüents, especialment contra els tribus del Colorado. Els esgrimidors i arquers formaven clubs i companyies militars separades. Les tàctiques de batalla empraven molts guerrers, i mentre els capitosts lluitaven en combat singular, la massa de lluitadors es colpejava fins que els perdedors eren gairebé anihilats. Tots els esdeveniments entre ells depenien de somnis on contactaven amb esperits d’ocells i animals. La narració dels somnis, paral·lela als mites dels maricopa, els revelava cançons que es creia que tenien pdoers. Les cerimònies consistien en llargs cicles de cançons (essencialment cicles narratius), cadascun apropiat a temps de crisi. Els cadàvers eren cremats, i eren plorats per dones i fills, i no es banyaven en tres mesos. També creien que de les quatre ànimes que posseïa cada persona, la principal havia de ressucitar quatre vegades a la terra dels morts.
[edita] Història
Els seus orígens són similars als dels quechan. Pel 1700 van marxar a Territori Pima, amb els quals van fer una Confederació Pima-Maricopa el 1849, a la qual s’uniren un miler d’individus. El 1860 s’hi aferigia els pàpago. El febrer del 1827 el nord-americà James Ohio Pattie va matar 110 maricopa a Gila. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, el seu territori fou posat sota sobirania dels EUA, i el 1857 gairebé exterminaren els guerrers quechan. Fins el 1884 el govern nord-americà va mantenir en el seu territori la base militar de Fort Yuma. Finalment, va establir la reserva de Salt River per a pima i maricopa.
[edita] Bibliografia
- Gordon, Lynn. 1986. Maricopa syntax and morphology. (University of California publications in linguistics; 108). Berkeley: University of California Press. ISBN 0-520-0965-6
