Atsugewi
De Viquipèdia
Els atsugewi i achomawi són tribus índies que parlen llengües palaihnihanes (tronc hoka-sioux), el nom de les quals prové d’achowa “riu”. Els atsugewi també eren anomenats pakamali, i els achonawi es dividien en astakiwi, chumawi, hantiwi, humawhi i elmawi.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Vivien entre els rius Scot i Shasta i l’alt Klamath (Califòrnia). Actualment viuen a les reserves Siletz, Grande Ronde i Smith. Els achonawi viuen als marges del riu Pit, al N. de Califòrnia. Actualment ocupen la reserva Cabazon (1.700 acres).
[edita] Demografia
El 1800 els atsugewi i achonawi eren 2.000 individus. Cap el 1960 només en restaven 271 achonawi. Tanmateix, Asher afirmava que el 1980 hi havia 800 atsugewi (amb 4 parlants de la llengua) i 200 achonawi (amb 10 parlants). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.656 indis pitriver purs, 384 barrejats amb altres tribus, 487 barrejats amb altres races i 111 amb altres races i tribus. En total, 2.538 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Pit River hi vivien 2.537 individus (2.036 al rol tribal), i a la ranxeria Alturas en vivien 16 (9 al rol tribal). Per altra banda, a la reserva Quartz valley hi viuen 200 persones (249 al rol tribal) de les tribus shasta, karok i klamath.
[edita] Costums
Culturalment eren força relacionats amb els shasta. La major part de la seva regió era coberta per muntanyes àrides i deserts de lava àrida. Només la part dels estrets al llarg dels corrents era habitable. Vivien de recollir aglans, arrels i llavors, pescaven salmons i caçaven cèrvols. Comprenien vàries comunitats sense consciència de grup. Habitaven simples assentaments escampats per terres dessecades, a l’estiu en cabanes d’estopa, i a l’hivern en cabanes obliçongues i ovals de bigues i escorça cobertes de terra. La casa de suor era usada també com a temple, com a consell i com a vivenda de les famílies importants. La seva llengua és aglutinant. Cada grup tenia un cabdill, però actuava segons les conveniències de les famílies més importants. Fabricaven cistells, canoes de cedre i talles de pi. Llurs rituals religiosos no eren gaire complexos; en alguns grups celebraven la cerimònia del salmó i acceptaven els poders dels xamans.
[edita] Història
El primer encontre amb els blancs no el van tenir fins la febre d’or del 1850, i des d’aleshores foren molt delmats pels buscadors d’or de les muntanyes californianes, per l’alcohol, les malalties venèries i l’aculturació. Foren delmats per l’arribada dels blancs del general Crook el 1848 i atacats a Rogue River el 1854. Molts foren emmetzinats pels blancs a Fort Jones el 1851. A finals del segle XIX els supervivents foren internats en la reserva Klamath, el 1871 s’uniren a la Ghostdance i el 1921 patiren una epidèmia de verola; però el 1967 els aplicaren la política de Termination. En la tardor del 1970 uns 70 indis achonawi ocuparen les terres preses pels nordamericans. Aleshores 150 policies els atacaren amb armes i gossos, i foren arrestats, malgrat les denúncies de Darryl Wilson. La història dels achonawi, Disalani qi, ha estat traduïda al castellà per Jaime de Angulo.
