Klamath
De Viquipèdia
Els klamath són una tribu índia lutuami (grup penutià), molt afí als modoc, el nom del la qual prové de la deformació de maklaks “gent”, però també s’anomenaven Eukshikni o Auksiri “Gent del Llac”.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Vivien a la Cascada Range (Califòrnia) i al Sud i centre d’Oregon. Actualment viuen a la Reserva Klamath d’Oregon.
[edita] Demografia
El 1905 hi havia 755 individus. El 1960 vivien uns 937 a Oregon, i el 1970 vivien a la reserva 2.185 individus, klamath, modoc, cayuse i molala. El 1980 sumaven 2.000 amb els modoc, amb uns 150 parlants de llur llengua. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 2.632 purs, 490 barrejats amb altres tribus, 715 amb altres races i 206 amb altres races i tribus, En total, 4.043 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva Klamath d’Oregon hi vivien 2.633 individus (3.057 apuntats al rol tribal).
[edita] Costums
Vivien en petites viles autònomes liderades per un xamà. Cada família gaudia d’una casa d’hivern i d’una d’estiu, que consistien en forats recoberts per un sostre que s’enfonsava un metre en el sòl. L’interior media sis metres de diàmetre amb lliteres i cellers. Eren bons cistellers, i llur cultura era similar a la dels indis del Planell, com paiute, kutenai, wailatpua i altres. Alimentàriament depenien del peix, de les aus aquàtiques, baies, llagostes i altres animalons. Eren considerats com a bons arquers. Creien en la vida d’ultratomba, i gaudien d’una cosmologia amb mites i llegendes força originals. Més tard esdevingueren agricultors i llenyataires.
[edita] Història
Els primers blancs que els visitaren foren el canadenc Peter Skene Ogden el 1826-1829, de la Hudson Bay Company, i el 1846 el nordamericà Frémont. Van viure en pau amb els blancs fins que el 1864 foren traslladats a la Reserva Klamath, de 400.000 hectàrees i que compartien amb 35 tribus més, vora el bosc de Winewa. Però el govern trencà el compromís en apropiar-se del llac Klamath, la qual cosa provocaria la revolta dels Modoc. Ells no s’hi sumaren, i fins i tot lluitaren com a mercenaris contra els Modoc. Practicaren l’esclavatge i el 1870 aparegué el moviment Dream Dance, pels xamans Lobert i O’Toole, que influiria en la Ghostdance.
El 1958 el govern dels EUA decidí aplicar-los la política de Termination per tal de poder gastar els 2,6 milions $ que havien rebut gràcies a una sentència jurídica. Fins el 1986 no recuperaren la gestió de la reserva.
[edita] Bibliografia
- Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
