Modoc
De Viquip??dia
Els modoc s??n una tribu ??ndia lutuami, sotsdivisi?? dels klamath, de llengua petuniana. El seu nom provenia de moatokni ???meridionals???, o b?? mo-adok ma-klaks ???gent del sud???, i eren agrupats en 21 viles.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien als marges del riu Perdido, entre Calif??rnia i Oregon, i als marges dels llacs Tule i Klamath; juntament amb els Klamath ocupaven un territori de 160 x 25 kil??metres quadrats. Actualment s??n dividits en dos grups: un viu a la reserva Klamath (Oregon) amb els Klamath, i un grupuscle viu a Fort Sill (Oklahoma).
[edita] Demografia
Pel 1700 potser eren entre 1.200 i 2.000 individus. Redu??ts a 900 el 1848, El 1960 hi havia uns 329 a Oregon i 30 a Oklahoma. Cap el 1970 eren uns 400 a Oregon i uns 50 m??s a Oklahoma. Segons dades de la BIA, a la Reserva Modoc d???Oklahoma hi vivien 124 individus, tots els del rol tribal. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 478 modocs purs, 438 barrejats amb altres tribus, 280 barrejats amb altres races i 242 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.438 individus. D???aquests, 603 viuen a Oregon i 46 a Oklahoma.
[edita] Costums
Eren cistellers, comerciants i talladors d???obsidiana, i llurs trets culturals eren id??ntics als dels klamath, que pertanyien a la cultura dels Planells, situats entre les planures i la costa del Noroest. Mentre que els klamath del Nord vivien de la pesca i de la cacera, els modoc eren pescadors i recollien arrels, llavors i baies. Es dividien en viles aut??nomes, cadascuna d???elles amb un la gi (cabdill) propi i un xam??; les viles podien aliar-se per a la guerra, i sovint es produien matrimonis entre habitants de viles diferents. Els m??s pobres vivien en bordes fetes de matolls; a l???estiu habitaven en cases en forma de c??pula fetes de pals i herbes, o en paravents fets amb matolls. Com les altres tribus del Planell, tenien cases de suor per homes i dones, que alhora eren centres comunitaris i on s???exercien activitats religioses. La religi?? era enfocada cap els esperits guardians, l???ajuda dels quals era demanada de totes les maneres per a guarir-se; creien que el m??n era un disc pla, que fou eixamplat pel creador Kumookuints. Tamb?? creien en Wash, la dona coiot, i en Tcut, esperit de l???esquirol de roca. Llurs tradicions, mites i llegendes foren recollits i publicats per Albert S. Gatschet el 1885.
[edita] Hist??ria
Vivien amb els klamath i eren pac??fics, malgrat realitzar raids guerrers contra els xoixon, paiute i shasta. El primer contacte amb els blancs el tingueren el desembre del 1843, quan els visit?? el nord-americ?? John-Charles Fr??mont, qui el 1846 fou atacat pels klamath. El 1847-1848 patiren una epid??mia de pesta que els redu?? a la meitat, i comen??aren a atacar els establiments blancs perqu?? els consideraven responsables de la malaltia. Ja el setembre del 1850 els blancs mataren 80 modocs a Oregon. Cap el 1854 els blancs invadiren llurs terres del llac Tule, i l???estiu del 1852 l???expedici?? del missioner Ben Wright mat?? els pares de Kintpuash. L???hivern del 1861-1862 fou especialment dur per a ells. Per aix?? el cap Old Schonchin parl?? amb els representants dels EUA per tal de signar un tractat, per?? Kintpuash, aleshores conegut com a Captain Jack, s???opos??. El 1863 els iankis instal??laren tropes a Fort Klamath, ra?? per la qual el 14 de febrer del 1864 Old Schonchin pact?? pel seu compta amb Elisha Steele, representant de la BIA.
L???octubre del 1864 els obligaren a cedir llurs terres als EUA, empentant-los al llac Upper Klamath, i el 1865 signaren un acord pel qual es crea la Reserva Klamath, per?? hi foren tractats com a intrusos. Per aix??, el 1868 Kintpuash s???escap?? de la reserva i torn?? a les terres d???origen. El 22 de desembre del 1869 participaria en una Confer??ncia a la Reserva Klamath, per?? com que els nord-americans no acompliren el tractat, el 26 d???abril del 1870 s???escap?? amb alguns partidaris un altra vegada. L???estiu del 1872 uns 300 modocs comandats per Kintpuash, m??s conegut com a Captain Jack, s???amagarien a Lost River, i en insistir els blancs en internar-los a les reserves esclataria la Guerra Modoc. Kintpuash, amb 75 modocs desafiaria m??s de mil soldats i 80 mercenaris tenino, quan el 28 de novembre del 1872 maten un soldat i en fereixen set m??s al riu Lost, i el cap Hooker Jim mata dotze colons en resposta a un atac blanc. Tanmateix, hagueren de fugir a Lava Beds, sanctuari modoc.
El 16 de gener del 1873 els EUA van enviar m??s tropes: 225 regulars i 104 voluntaris contra 51 guerrers, dels quals 14 es volien rendir. El 28 de febrer la cosina de Kintpuash, Winema, i el seu esp??s blanc Frank Riddle s???oferiren a negociar, i per aix?? l???11 d???abril es reuniren el general Canby, el rev. Thomas, L. S. Dyar, A. Meacham, Winema i Frank Riddle amb Boston Charley, Bogus Charley, Kintpuash, Hooker Jim, Black Jim, Schonchin John, Ellen???s Man i Shacnasty Jim. Com que demanaren insistentment el cap de Hooker Jim, despr??s del crit ot-we kantux-e (tots llestos) van assassinar al general Edward Canby i al rev. Eleazer Thomas, tot pensant que aix?? la guerra s???acabaria m??s aviat. Aix?? no els evit?? que el 14 d???abril fossin setjats a Lava Beds, on es va dur a terma l?????ltima batalla. En una emboscada mataren 72 mercenaris tenino, per?? el grup s???hagu?? de dividir i Hooker Jim els tra?? temptat per una amnistia el 27 de maig.
Aix?? el 30 de maig Kintpuash fou capturat. Un total d???11 modocs moriren, sense comptar dones i nens. Tamb?? mataren 65 soldats, i en feriren 67 m??s. Els seus cabdills Capitain Jack, Stemboat Frank i Bogus Charley foren jutjats pel juliol. El mes d???octubre foren penjats de la forca Kintpuash, Schonchin John, Boston Charley, Black Jim i set m??s. Dels 247 supervivents, uns 153 (39 homes, 54 dones i 60 nens) foren duts a Fort Sill, de l???Ag??ncia Quapaw (Oklahoma) i confinats com a presoners a l???anomenada Modoc Prairie; els altres 103 foren enviats a la Reserva Klamath. Entre el grup d???Oklahoma, el 1874 el cap Scarfaced Jim (mort el 1896) va rebre 20.200 acres per a conrear, per?? la mal??ria els va redu??r a 139 el 1880, a 91 el 1886 i a 86 el 1889. Tamb?? patiren la successiva mort dels cabdills: Bogus Charley mor?? el 1880, Stemboat Frank, aconvertit al cristianisme pels qu??quers, mor?? el 1888; Hooker Jim ho havia fet el 1879 i Shoknasta Jim el 1881. El 1887 se???ls aplic?? com a les altres tribus, l???Allotment Act, i cap el 1899 nom??s en restaven 50 a Oklahoma, que es dedicaven a l???agricultura. Des del 1909 se???ls aplic?? un programa econ??mic del govern i durant els anys vint van rebre diners federals El 1954 els aplicaren la Termination als que vivien a la Reserva Klamath, i entre el 1961 i el 1974 la terra tribal fou venuda entre els residents, de manera que fou incorporada al Winema National Forrest. El 13 d???agost del 1954 tamb?? se???ls aplic?? als 55 que restaven a Oklahoma, qui el 1967 dediciren unir-sa a l???Inter tribal Council amb quapaw, peoria, ottawa, wyandot, miami, shawnee i seneca-cayuga. El 1967 adoptaren una estructura tribal requerida per la BIA i fou escollit com a cap tribal Bert Haymon. El 1972 dimit?? el successor, Vernon Walker, i nomenat Bill Follis, qui el 1978 fou reconegut com a cap de la tribu pels EUA. Un altre modoc destacat ??s l'escriptor Michael Dorris.
