Xoixon

De Viquip??dia

Bandera dels Eastern Shoshone

Els xoixon s??n un grup de tribus de parla uto-asteca, tamb?? anomenades numic. El mot xoixon prov?? de shishinowihs o shishinoats hitaneo ???serp??? o ???vibres???, per?? ells s???anomenaven numa ???poble???. Els xoixons pr??piament dits es dividien en quatre grups, per?? un d???ells, els comanxe, m??s tard formaren una tribu apart:

Western Shoshone, a Nevada, no tenien cavalls i eren anomenats diggers (cavadors). Entre ells hi ha els gosiute, el nom dels quals potser prov?? de Gossip (un dels seus cabdills) i ute. Vivien al centre de Nevada.
North Shoshone, posse??en cavalls i vivien al Nord d???Utah i sud d???Idaho.
Eastern o Windriver, a Wyoming.
Southern Shoshone, al desert de Mojave (Calif??rnia)
Lemhi Shoshone o Sheepeaters, al centre d???Idaho.
Bruneau Shoshone, a Oregon i Oest d???Idaho.

[edita] Localitzaci??

Vivien entre Montana i Idaho i arribaven al SE de Calif??rnia, centre i est de Nevada, NO d???Utah, Sud d???Idaho i Oest de Wyoming. Els gosiute vivien als marges del llac Great Salt (Utah). Actualment estan dividits en reserves:

Reserva Fort Hall (Idaho), amb els bannock.
Reserva Duck Valley (Idaho), amb paiute.
Reserva Windriver (Wyoming) amb els arapaho
Les reserves South Fortk, Ogden Ranch, Goshute i Winnemuca Federal Colony, a Utah.
A Calif??rnia en comparteixen tres amb els paiute.
A Nevada ocupen un total d???11 reserves.

[edita] Demografia

A comen??ament del segle XIX els de windriver potser eren uns 2.500, uns 10.000 xoixons occidentals i centrals i 7.000 comanxe, per?? el 1909 restaren redu??ts els xoixons propiament dits a quatre grups que sumaven 3.250 individus:

els xoixons-bannock d???Idaho, uns 1.766.
La Western Shoshone School (Nevada), amb 243 individus.
Els de Windriver (Wyoming), 816
Sense ag??ncia, uns 750 m??s

El 1920 eren uns 16.000 comptant els comanxe i paiute. Cap el 1970 potser sumaven uns 7.500. Cap el 1960 hi havia 1.623 a Idaho i 2.151 a Nevada, i potser uns 2.000 m??s a Wyoming, sumant en total uns 7.500 individus. Segons Asher, el 1980 hi havia 7.000 xoixons, panamint i goshute, dels quals 3.000 encara parlaven la llengua pr??pia, i uns 150 kawaiisu. Segons altres fonts, 3.600 vivien amb els bannock a Fort Hall, 1.600 a Duck Valley amb els paiute, 2.500 a Windriver i 1.500 a Nevada. En total, sumen aproximadament uns 10.000 individus. Segons el cens dels EUA del 2000 eren uns 12.026 individus.

Imatge:Rabbit tail.jpg

Rabbit Tail, escorta xoixon de l'ex??rcit dels EUA

[edita] Costums

Els de l???Oest no tenien organitzaci?? tribal i es dividien en fam??lies afiliades molt llunyanament, i que subsistien d???arreplegar llavors silvestres, insectes i petits mam??fers. Cada fam??lia era n??mada i independent durant l???any, i nom??s s???unia a les altres durant un temps per a dur conills, ca??ar ant??lops o dansar. Les hostilitats estaven confinades a baralles entre fam??lies. Alguns d???ells obtingueren cavalls despr??s que arribessin els blancs a Nevada i Utah. Entre els tab??s, creien que no podien ca??ar les dones que menstruaven. Per altra banda, els gosiute ca??aven saltamartins i en feien sopes o els torraven. Els del Nord i els Windriver adquiriren cavalls a comen??aments del segle XVIII (els windriver el 1680), abans que els blancs arribessin a llurs terres, i compraven vestits, estreps, mules i altres atuells als espanyols de Nou M??xic.

Tamb?? adoptaren la sella de muntar espanyola modificada amb una perilla plana i un arn??s tresser. Formaren aleshores bandes de ca??adors de bisons montats i de guerrers, i adoptaren dels altres indis de les planures el tipi, el vestit de pell de bis?? i comptar els cops com a honor de guerra (colpejar o tocar un enemic en la guerra era un cam?? prescrit. Fins aleshores havien utilitzat els gossos com a animals de transport, i es creu que introduiren els cavalls entre els nez perc?? i els flathead. Aix?? entre ells es diferenciaven els xoixons (a cavall) i els xoixoko (excavadors). Creien que quan hom moria anava ala Terra del Coiot, qui havia creat el m??n amb el seu amic el Llop, i fins que el llop no revivia i rentava el seu esperit no quedava restablit el seu lloc.

Xoixon al voltant del seu tipi, potser el 1890

[edita] Hist??ria

Cap el 1700 foren expulsats de Saskatchewan pels blackfoot, que els assolaren amb cree i assiniboine per tal de robar-los cavalls. Potser els obtingueren dels comanxe; ja en tenien des del 1650 i cap el 1705 atacaren Nou M??xic per obtenir-ne. Per?? el 1781 ja patiren per primer cop una epid??mia de verola. El 1804 Lewis i Clark visitaren al seu cabdill Cameahwait, qui es queix?? que els espanyols no els venien fusells, i que els havien expulsat per pressions dels arapaho, pawnee, sioux, xeienne i crow. Sacajawea (1787-1812), xoixon d???Idaho que havia estat feta presonera pels hidatsa, els va acompanyar fins a territori xoixon. El 1825 foren visitats novament per Jedediah Smith, i el 1847 els mormons s???establiren vora el llac Salt, al seu territori. Endem??s, el 1849 els minaires de la febre d???or travessaren llur territori, mentre que el 1857 es trob?? plata a Comstock Lode, a territori xoixon. El 1862 Patrick Connor fund?? Fort Douglas al seu territori, i el gener del 1863 esclat?? el primer conflicte amb els blancs, quan Bear Hunter atac?? colons i soldats; uns 800 soldats atacaren llur campament i provocaren la mort de 224 indis i 22 soldats. Endem??s, el 1869 el ferrocarril travess?? el seu territori. Donaren suport als cabdills bannock i paiute Egan i Buffalo Horn, i participaren a la Guerra Bannock del 1878, amb bannock i paiute, per?? foren ven??uts pel general Oliver Howard. Simult??niament, el grup anomenat sheepeaters (menjadors d???ovelles, xoixon i bannock) es revoltaren a les mutanyes de Salmon River i durant un any s???enfrontaren a les tropes nordamericanes. Washakie (1804-1900) cabdill dels windriver, des del 1840 s???enfront?? als blackfoot, comptava amb un miler de guerrers i ajud?? al general Crook, a Pierre-Jean de Smet i despr??s a Brigham Young en territori de Nevada. M??s tard, el 1869 ajud?? als EUA contra els seus aferrissats enemics, els sioux. Pels seus serveis el 1878 obtingu?? la reserva de Windriver, que comparteixen amb els Arapahoe. Tanmateix, el cap Tendoy (1834-1907) dels lemhi xoixon, s???opos?? a la cessi?? de terres. L???u de gener del 1889 el paiute Wovoka va tenir la seva visi?? de la dansa de l???esperit (Ghostdance). Aquesta religi?? tingu?? forces adeptes a Windriver merc?? l???activisme de Nadzaip Rogers (1871-1952), William Washington Pambiduwi:yi/Long Haired Young Man i Tosa Bugkutua/White Colt (1853-1936), mentre que els germans Tom i George Wesaw la predicaven a Fort Hall. Alguns anys m??s tard, Tudi Roberts (1882-1957) continu?? la pr??ctica a Sage Creek (Windriver), mentre que Emily Hill (1911-1988) la va reviure als anys cinquanta. El 1937 els windriver van rebre 4 milions de d??lars com a compensaci?? per les terres arrabassades. La taxa d???atur i de su??cidis entre els 14 i 25 anys a la reserva era for??a alta. Sam Long (1912), xoixon de Nevada, va predicar el culte al peyote entre els xoixons, mentre el xaman John Trehero (1883-1985) va reintroduir la sundance el 1941 entre els crow i altres tribus. Des del 1971 els explotacions minaires a Windriver provoquen contamiccaci?? ambiental, de manera que amb ecologistes blancs formaren el mateix any la Great Basin MX Alliance per evitar el llen??ament de m??ssils MX als deserts de Nevada i Utah.