Pawnee

De Viquipèdia

Pawnee


Població total	4.540 (2000)
Regions amb població significativa	EUA (Oklahoma
Llengua	caddo,
Religió	Cristianisme
Grups humans relacionats	otoe, peoria i tonkawa.

Els pawne són una tribu índia de la llengua caddo, el nom de la qual procedeix de paariki, 'banya', i que s'anomenava Chahiksichahik, 'home dels homes'. Es dividien en quatre grups:

Skidi o skiri, també anomenats Loup Pawnee.
Chaui o gran pawnee
Kitkahahki o Republican Pawnee
Pitahauirata o tapage (sorollosos) pawnee.

Vivien a la conca mitjana del Platte, a Nebraska. Actualment viuen a Oakland, Pawnee County (Oklahoma), on comparteixen reserva amb els otoe, peoria i tonkawa.

[edita] Demografia

Cap el 1702 eren 2.000 famílies. Augmentaren a 10.000 el 1802, nombre que es mantingué estable el 1835, però les malalties i els atacs els delmaren a 2.447 individus el 1872 i a 1.521 el 1876, de manera que el 1900 només en restaven 649, i el 1960 només restaven 1.149 pawnee a Oklahoma, dels quals 670 vivien al territori de la reserva. El 1980 eren uns 2.300 a Oklahoma, dels quals 200 encara parlaven la llengua caddo, i alguns a Nebraska i Kansas.

Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva pawnee hi vivien 954 individus (2.462 apuntats al rol tribal).

Segons dades del cens del 2000, hi ha 2.485 pawnees purs, 487 barrejats amb altres tribus, 1.246 barrejats amb altres races i 322 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 4.540 individus.

Pawnee

[edita] Costums

Vivien en cabanes còniques de troncs cobertes de terra com les dels arikara, hidatsa i mandan, de 9 a 15 metres de diàmetre i de 3 o 4 d'alt amb la llar al centre, llargues i en forma cupulada; però un cop l'any es dedicaven a la cacera del búfal i aleshores vivien en tipis de pell de búfal. La resta de l'any es dedicaven a l'agricultura de moresc, pèsols i cebes. Llur dansa més important era la «hako», que simbolitzava la bona voluntat entre les tribus. Llur unitat social era el llogarret. També feien terrissa, però decaigué quan adquiriren cavalls i armes de foc en el segle XVII-XVIII dels establiments espanyols del sud-oest. Les distincions de classe afavorien als cabdills, xamans i sacerdots.

Cada cabdill s'encarregava d'un mall sagrat, i els sacerdots s'encarregaven dels cants i rites sagrats. També tenien societats militars i de cacera. Es casaven amb una dona del mateix llogarret. Cada llogarret tenia un embolcall sagrat que restava a cura del capdill, a la principal casa del llogarret, i que era dut pel cap quan es reunia amb un altre cap. Això els servia per fer una Confederació tribal, i nomenar un Gran Cap.

Eren profundament religiosos, i creien que algunes estrelles eren déus, i crearen rituals per a obtenir llur presència, encara que també usaven l'astronomia per a coses quotidianes (com quan plantar el blat de moro). Els xamans s'agrupaven en una societat, i guarien malalts i prevenien la sequera i escassetat, alhora que creien en el poder de les oracions i dels rites. Es reunien periòdicament per fer proves de màgia. Els embolcalls, però, eren a càrrec d'una casta independent de sacerdots, que aprenien de memòria els rituals, cançons i pregàries.

En general, els pawnee eren famosos entre les altres tribus per la seva filosofia mitològica. Creien que el Blat de Moro era com a una Mare simbòlica font de tota vida, que havia aparegut al món en forma de dona i que la germinació de grans simbolitzava la vida, mitjançant la qual el Sol concedia les seves benediccions. Tirawa era la divinitat del poder suprem, representada per la volta celest, i també creien en les estrelles de la nit i del matí, a les quals cada any recitaven llargs poemes rituals dirigits a invocar la seva presència, però també li oferien sacrificis humans; tenien un gran embolcall on guardaven els objectes sagrats rituals per a l'Estrella del Matí, i li immolaven una dona captiva per a obtenir bones collites; quan una partida agafava una jove supervivent, la vestia i arreglava bé pel sacrifici, tot arrancant-li el cor amb un ganivet i abandonant el cos a la planura, rite que fou abolit el 1816 pel cap Petalesharo quan salvà una jove comanxe que anava a ser sacrificada.

[edita] Història

Es creu que procedien de més al sud, potser del golf de Mèxic, d'on marxaren més cap al nord, tot seguint el curs del Mississippi. Arribaren a Nou Mèxic en el segle XVIII a la recerca de cebes, i s'enemistaren amb els sioux perquè els atacaren per robar-los cavalls, armes i provisions. Aleshores vivien a Nebraska, on hi vivien unes 2.000 famílies en 20 llogarrets permanents, anomenats pels francesos Repúbliques Paunis. El 1626 contactaren amb els espanyols i el 1673 foren visitats pel francès Jacques Marquette. Possseïen cavalls i comerciaren amb els francesos fins el 1763, any en què, en passar tota Luisiana als anglesos, decaigué el comerç. Però el 1709 l'esclavatge de negres i pawnee era legal al Canadà.

Ajudaren als independentistes nord-americans contra els anglesos, i es mostraren amistosament amb ells després de la Compra de Luisiana del 1802. Des del 1803 van fer comerç amb el port de Saint Louis, i el 1804 foren visitats pels exploradors nordamericans Lewis i Clark als marges del Platte.

El cap skidi Petalesharo o Man Chief (1797-1841), fill del capdill Knife Chief, i que el 1816 havia abolit el rite de l'Estrella del Matí, va signar el 1818 el Tractat de pau de Saint Louis amb els EUA, i el 1821 va visitar el President Monroe amb una delegació de 60 pawnee. Alhora, el 1825 van reconèixer la sobirania dels EUA sobre llurs terres.

Van signar tractats de cessió de terres el 1833, pel qual abandonaren el sud del Platte i acceptaren un agent indi, i el 1848. El 1857 cediren llurs terres i acceptaren un territori a Nebraska, als marges del riu Loup. Tanmateix, els atacs dels sioux que els empentaven cap al sud, les epidèmies de verola i les plagues de llagosta els delmaren i reduiren. Molts s'allistaren a l'exèrcit com a exploradors en les campanyes contra sioux i xoixons del 1865-1880.

El cap chaui Petalesharo (1823-1874), partidari de respectar la pau amb els blancs i marxar cap a Oklahoma, fou assassinat per un dels seus per aquest motiu, però els pawnee marxaren el 1876 cap a Oklahoma. Quan Wovoka va predicar la Ghostdance entre els sioux, les males condicions de la reserva d'Oklahoma provocaren que aquesta religió s'extengués també entre ells, mercè la conversió el 1890 del líder skidi Mark Ridder i del líder kitkahahki Frank White (mort el 1893), qui fou empresonat i s'aconvertí al culte del peyote. També una skidi anomenada Mrs Washington va crear el 1892-93 els Seven Eagles Brothers, una versió pròpia del moviment. Alhora, el chaui Tahirussawichi (1830-?) va proporcionar informació als antropòlegs sobre la cerimònia «hako» i sobre el manteniment dels objectes sagrats el 1898-1900.

En els anys 80 el cap més destacat era Uncle Frank Davies, líder de la Native American Church entre els pawnee.

[edita] Llista de pawnees

[edita] Bibliografia

WALDMAN Carl, Encyclopaedia of Native American Tribes, Facts of File, NY, 1988.
WISSLER Clark, Los indios de Estados Unidos de America, Paidós Studio, nº 104, Barcelona, 1993.
Enciclopaedia Britannica, Ed. E.B. Inc, 1970.
The New Enciclopaedia Britannica-Micropaedia.
Enciclopaedia Americana, Grooler Inc, Danbury Corn, 1983.