Hidatsa
De Viquip??dia
Els hidatsa s??n una tribu siouan (grup hoka-sioux), tamb?? anomenada Gros ventes du Missouri pels francesos. Els mandan els anomenaven Minitari ???els que han travessat l???aigua???, i es dividien en tres grups:
- Awatixa (???Poble de la vila de la roca???)
- Awaxawi (???Poble de la vila de la muntanya???)
- Hiratsa (???Poble dels salzes???)
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci?? geogr??fica
Antigament vivien entre els rius Little Missosuri i Heart, a Dakota del Nord. Actualment comparteixen la reserva de Fort Berthold (Dakota del Nord) amb els mandan i arikara.
[edita] Demografia
A comen??aments del segle XVIII potser eren uns 2.000 individus. Foren calculats en 1.300 el 1794 i en 1.500 el 1832, per?? una epid??mia de verola els redu?? a uns 600 el 1845. Segons dades de la BIA, eren 849 el 1945 i 749 el 1960, per?? haurien augmentat a 1.200 el 1970 segons alguns Atles (per?? nom??s 125 parlaven la llengua tribal). El 1990 eren uns 6.897 individus de les tres tribus afiliades (Hidatsa, Mandan i Arikara). El 1995 hi havia 10.500 individus, dels quals nom??s 5.100 vivien a la reserva. La taxa d???atur ??s del 42 % i la reserva ocupa Montrail, Mercer, McKenzie, Dunn, McLean, i Ward (North Dakota), amb capital a New Town. La reserva, creada el 1870, t?? 988.000 acres, dels quals 79.233 s??n de la tribu i 378.606 parcel??lats. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.335 hidatsa censats, per?? els membres de les Tres Tribus Afiliades eren 3.807 individus m??s.
[edita] Costums
Eren sedentaris i vivien a viles semipermanents formades per agrupacions de bordes circulars i cupulades amb sostre de terra. Practicaven l'agricultura i conreaven moresc, p??sols i carabasses. Tamb?? eren h??bils terrissaires. Les dones ho conreaven tot llevat el tabac, que era compartit amb altres tribus. Els homes es dedicaven a la cacera del bis?? i a la guerra. Tamb?? practicaven la polig??mia.
Cada grup tenia el seu propi capitost. La seva societat incloia societats guerreres com la del B??fal Blanc, graduades segons l???edat, a les quals el privilegi de pertanyer-hi s???obtenia mitjan??ant la compra. Es dividien en clans matriarcals i en meitats. La seva major cerim??nia era la Dansa del Sol i en practicaven la tortura com a ritual, anomenat naxpixe (???arrencar la pell???). S??n relacionats ling????sticament amb els crow i culturalment amb els mandan.
[edita] Hist??ria
Antigament formaren una gran tribu amb els crow, dels quals se separaren a comen??aments del segle XVI. El 1541 foren visitats per l???espanyol V??zquez de Coronado, i la seva cultura era similar a la de les altres tribus agricultores del Mississippi (pawnee, osage, mandan).
En el segle XVIII ocupaven una posici?? central en la xarxa comercial del Nord de les Planures, on canviaven cavalls, vestits i pells de bis?? per fusells, ganivets i altres manufactures. El 1729 foren visitats pel franc??s La Verandrye i el 1794 per l???angl??s del Canad?? David Thompson, qui volia establir-hi una fortificaci?? anglesa i els calcul?? en 1.330 hidatsa i 1.520 mandan. Els anomenaren Gros Ventre. Els sahnish els anomenaren Wiitas how nu (Ben vestits).
Foren visitats per Lewis i Clark el 1804, i foren rebuts pels capdills Black Moccasin i Kokookes (conegut pels anglesos com The One-Eyed i pels francesos com La Borgne) i el 1832 per William Catlin, qui va retratar llurs costums i els calcul?? en m??s de 2.000 individus. Per?? el 1837 patiren una forta epid??mia de verola que unida a la fam i el fred els redu?? en un 60-70 %. Aix?? els oblig?? el 1845 a unir-se amb els mandan que restaven, i comandats pel cap Poor Wolf i el vident Missouri River, remuntaren el Missouri i fundaren la vila Like-a-Fish-Hook, que fou un important centre comercial fins el 1880 i on tamb?? es dedicaren a l???agricultura i a la ramaderia.
El 1851 signaren amb els EUA el Tractat de Fort Laramie, en el qual demanaren protecci?? contra les incursions dels sioux, i des del 1862 se???ls uniren els arikara, tamb?? delmats per les epid??mies. El 1864 es fund?? la base de Fort Berthold al seu territori. El 1868 la BIA ced?? a les Three Afiliated Tribes o Mandaree (Mandan-hidatsa-arikara) la reserva de la zona dels voltants de Fort Berthold (Dakota del Nord), per?? el 1870 el grup comandat pel guerrer Crow Flies High els abandon?? i marx?? cap a les planures. El 1876 s???hi fund?? la missi?? congregacionista del p. Charles L. Hall, qui aconsegu?? aconvertir Poor Wolf. Tanmateix, el 1882 es produ?? el declivi com a centre comercial de Like-a-Fish-Hook, ra?? per la qual el 1888 abandonaren el poblat i es traslladaren vora l???actual Elbowoods. El membre de la tribu m??s destacat fou e lcapell?? i escriptor Edward Goodbird.
Per l???Allotment Act aprovada el 1887, el 1891 foren assignats a recien creada Reserva de Fort Berthold. El 1892 el president Benjamin Henry Harrison orden?? que els retornessin 23.000 acres, i el 1894 un miler d???individus reberen lots de 160 acres per fam??lia. Per??, malgrat la prohibici?? federal, part d???ella fou venuda a especuladors no indis el 1910.
Alguns hidatsa participaren com a voluntaris durant la Primera Guerra Mundial en l???ex??rcit dels EUA. El 1930 reberen 5 milions de d??lars en compensaci?? pels 11 milions d???acres que els habien arrabassat il??legalment. Per?? el 1934 patiren males collites i els caps Drags Wolf i Adlai Stevenson demanaren ajut al Congr??s de Dakota del Nord. D???aquesta manera, el 1947 hidatsa, mandan i arikara rebrien 5 milions de d??larsen compensaci?? per les p??rdues durant les tormentes d???aquell any.
El 1956 es va construir el Garrison Dam al Missouri, cosa que els supos?? la p??rdua per anegaci?? de 155.000 acres i que un 90 % de la tribu hagu??s de despla??ar-se. Alhora, els dirigents tribals Martin Cross, portantveu tribal el 1948-1956, i Carl Whitman Jr, que ho fou des del 1956, provocaren una forta divisi?? pol??tica entre els membres de la tribu.
El 1970 els retornaren les terres que havien estat venudes als no indis el 1910, i el 1987 les Tres Tribus Federades guanyaren a la cort estatal de Dakota del Nord el dret de demandar als no indis. Fins aleshores havien rebut entre 178 i 412 milions de d??lars en compensaci?? per les p??rdues en anegacions del Missouri.
