Paiute

De Viquipèdia

Els paiute són una tribu índia de parla uto-asteca (grup numic occidental), el nom de la qual potser prové de pah “aigua” i ute, nom d’una tribu xoixon. També potser prové de payuts o de payuch (de yutich o yutat). Però ells prefereixen anomenar-se neh muh (“poble”). Es dividien en dos grups:

Paiute del Nord, que inclou els lohim i paviotso.
Paiute del Sud, que inclou els grups chemehuevi (Califòrnia), Pahranagat, Panaca, Las vegas, Moapa i Gunlock (Nevada), Kaibab, Shivwits, Vinkaret, San Juan i St George (Arizona), Cedar, beaver, Kaeprowits, Antiaranunts i Panguitey (Utah).

Algunes tribus se separaren del grup Gran Piute inicial, com els chemehuevi, kawaiisu o tubatulabal. Els ute els anomenaven agai dicutta (menja-truites).

[edita] Localització

Alguns restringiren la tribu als de Corn Creek (SW Utah), però de fet el grup ocupava el SE de Nevada, SE de Califòrnia als marges del Colorado, O de Utah, part d’Oregon i Idaho, i NO d’Arizona. Actualment viuen principalment a Cedar City (Utah), Las Vegas (Nevada) i Needles (Califòrnia), així com a les reserves Chemehuevi, Big Pine, Bishop, Bridgeport, Cedarville, Fort Bidwell, Lone Pine, Fort Independence, Timbisha Shoshone i Utu utu Gwaitu Paiute (California), Moapa, Pyramid Lake i Walker River (Nevada), Kaibab (Arizona), Shivwits i Paiute Indian Tribe (Utah).

[edita] Demografia

Cap el 1845 eren uns 7.500 individus, però el 1906 eren 5.300 individus, dels quals 3.500 vivien fora de la reserva, 486 a Walk River, 129 a Moapa, 559 a Pyramid Lake, 267 a Duck Valley i 350 a la West Nevada School. Molts abandonaren les reserves per viure a les ciutats. El 1962 hi havia 2.000 parlants dels paiute del Nord i 3.000 dels del Sud, repartits per estats: 2.808 a Nevada, 1.396 a Califòrnia, 356 a Oregon, 168 a Utah i indeterminats a Colorado. El 1980 hi havia 4.000 paiute del Nord, dels quals 2.000 encara parlaven l’idioma. Es calcula que el 1990 hi havia uns 7.500 paiutes. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 13.532 paiute, 3.539 paiute-xoixon i 1.000 chemehuevi.

Dones paiute de Moapa

[edita] Costums

Eren recolectors de llavors, aglans, gira-sols i pinyes, i caçadors de petits animalons de la regió, com ovelles, esquirols, conills, eriçons i alguns cèrvols. Tenien un tabú pel qual les dones no podien anar de cacera. Vivien en wikiaps, refugis baixos fets d’estopa i amb forma de cúpula, que aviat serà adoptat per la major part d’indis de la regió. Anaven despullats o portaven eslips de pell de llebre els homes i cobertes de pells les dones. Feien cistelles de bona qualitat, i com a armes utilitzaven arcs i fletxes i destrals. Gairebé no empraven els cavalls, i van fer vassalls membres de tribus més petites com els washo. Creien en la immortalitat de l’ànima, i quan morien incineraven els cadàvers. La seva religió era xamanística, però mé tard adoptaren el culte al peyote. Els xamans o Puagants celebraven la cerimònia yaxap, potser d’origen yuma. Les famílies restaven unides per matrimonis exogàmics de lligams llunyans, però no tenien cap mena de divisió en bandes o organtizacions territorials, llevat a les zones més fèrtils com Owens Valley, a Sierra Nevada (Califòrnia). Els niaui o caps només tenien prestigi i no pas poder polític.

[edita] Història

Potser arribaren al territori pels voltants del 1000 aC, i entre els anys 900 8 1250 formaren part de les cultures d’Anasazi i Frémont. Els espanyols no van tenir cap problema amb ells quan van travessar el territori en els segles XVI i XVII. Fins el 1600 no es diferenciaren gaire dels ute, fins que aquests adquiren cavalls i armes de foc. Cap el 1680 contactarien amb alguns missioners, però el 1701 ajudaren als rebels pueblo a destruir el poblat cristià d’Anatovi. El 1775 foren visitats pels capellans espanyols Francisco Garcés, Fco Anastasio Dominguez i Silvestre Vélez de Escalante, qui el 1776 creuaren el Colorado i contactaren amb 40 chemehuevi, als quals anomenaren yutes cobardes perquè no se’ls mostraren agressius.

Numaga, cap guerrer en la Guerra del 1878

Entre el 1776 i el 1821 foren atacats pels ute, qui feien tràfic d’esclaus amb ells fins la independència de Mèxic (s’arribaria a pagar entre 100 i 400 $ per un esclau paiute). En començar el segle XIX, els paiute del sud adoptaren el cavall i juntament amb els ute atacaren els colons de Humboldt i Oregon. Cap el 1821 adoptaren també l’agricultura allí on podien i comerciaven amb Mèxic. Foren visitats a Utah pepel nordamericà Jedediah Smith el 1827, pel mexicà Antonio Armijo el 1829 i per John Frémont el 1844. Pel tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el seu territori passà a formar part dels EUA. Endemés, el territori fou part de la ruta dels pioners (1827-1848), travessat per la febre d’or. El 1849 el mormó Brigham Young es va establir a Utah amb els seus adeptes. Des del 1850-1851 van tenir enfrontaments amb els paiute, sobre tot quan el 1860 els obligaren a cedir tota Nevada i bona part d’Utah als mormons i ocupar la reserva de Pyramid Lake; el 1858-1859 patiren malalties i els emmetzinaren els aigües, de manera que el 1856 una epidèmia de paperes va matar les tres quartes parts de la tribu. Per si no n’hi hagués prou, el 1860 els minaires van invadir la vall de Pahranagat, i el 1863 el general Patrick O’Connor en va matar 278 a Bear River (Utah). El 1868 un grup de paiutes mataren dos minaires. Els culpables foren penjats i foren arrassats dos campaments indis, provocant la mort de 34 paiutes, fets que es repetirien el 16 d’abril del 1878 al mateix lloc. Per això el 1868 declararen la guerra als blancs, que permetrien que els navajo els arrabassessin terres al sud, i el 1878 participarien a la guerra bannock.

El 1870 els paiute del Nord foren traslladats a les reserves Fallon, Moapa River i Pyramid Lake, raó per la qual el 1874 s’unirien als xoixon en la Guerra Bannock contra els colons blancs que els prenien les terres. Entre el 1870 i el 1880 John Wesley Powell va visitar els del sud a causa d’unes disputes per terres i aigua amb els mormons el 1873 i els va estudiar mercè la seva amistat amb el líder Tau-gu i el cap de Moapa, Aiattava. Poc a poc s’anaren creant les primeres reserves. La primera fou la de Pyramid Lake, el 1859, i després la de Walker River, el 1874, amb 300.000 acres. Però no suposà un augment de població, ja que la de Summit Lake passà de tenir 155 habitants el 1859 a 150 el 1877. Així Ulysses S. Grant els va permetre tenir una reserva de dos milions d’acres, però de fet el pacte no fou complit, de manera que els prenen les terres i passen fam, fins que els ofereixen anar a la reserva de Moapa o a la dels ute. Per això, el 1883 Sara Winnemucca, filla del cap paviotso de Summit Lake, va denunciar la corrupció, estafes i robatoris de la BIA. El xaman dels paiute del sud Wovoka (1858-1932), fill del visionari Tävibo o Numu-tibo’o (“Paiute blanc” 1835-1915), també conegut com a Jack Wilson, des del 1889 va rebre la influència mormona, dels shakers i catòlics, i va fundar la secta sincrètica de la Ghostdance o Dansa dels Esperits el 1890, a la qual aconvertí gran quantitat de membres de tribus llunyanes, com els sioux lakota. Proposava el renaixement aborígen i l’extermini dels blancs. Però en fracassar la revolta de Wounded Knee del 1891 va perdre la major part dels partidaris, i s’amagà a la reserva de Walker River, on va morir foscament. El 1900 els no blancs ja dominaven totes les terres de la reserva de San Juan. El 1903 uns 150 shivwits, tribu que restà aïllada fins el 1880 en un a reserva de 70 acres arables, reberen equipament agrari del mormó Anthony Ivins. Alhora, el 16 d’octubre del 1907 la BIA concedí reserves als de Kaibab i San Juan. Fins aleshroes, els kaibab vivien il·legalment al seu territori, entre Willow Springs i Paiute Canyon. El 1913 obtingueren 120.413 acres i els San Juan, Paiute Strip. També es va fer una reserva pel grup Las Vegas el 1918 i el 1915 per als Paiute Utah o Indian Peaks Band (a 25 kms al N de Modena). Per altra banda, el 1918 van patir epidèmies de tifus, tuberculosi i grip, però encara i així decideixen dur un mode de vida tradicional. El 1921 la Paradise Oil reclamà el dret a fer prospeccions petroleres a Paiute Strip, de manera que el 1922 la reserva els és arrabassada als indis mercè un fals informe on s’afirma que “no usaven la terra”. El 1933 la seva terra serà afegida a la reserva Navaho. Això provocarà que la Reserva San Juan passi de 300 habitants el 1900 a 80 el 1930. Nogensmenys, les reserves dels Cedar City paiute, expropiades del 1899 al 1925 els foren retornades a Koosharem el 1928 i a Kanosh el 1929. El 1934 rep una constitució tribal la reserva Kaibab, que té 200 km² i 200 habitants. El 1954 obligaren als grups d’Utah a aplicar la Termination per tal d’explotar llurs recursos i reconeixer-los els matrimonis tribals, de manera que els posaren un tutor privat i el 1964 ho intentaren també amb els de Pyramid Lake. Entre el 1950 i el 1970 intentaren aplicar-la a tots els paiute per tal d’arrabassar-los les terres legalment. El 1960 el grup d’Oregon va rebre 3.650.000 $ com a indemnització per apropiació indeguda de terres. El 1975 van rebre un total de 7.253.165 $ en judicis duts a través de l’Indian Claims Commission. Des del 1975 els de Duck Valley plantaren cara a les autoritats en defensa dels drets de l’aigua, liderats pels líders de l’AIM Tina i John Trudell, que poc després foren arrestats. El 4 de març del 1980 s’aprovà la Paiute Indian Tribe of Utah Restoration Act, mercè la qual es retornaren els governs tribals als grups “terminats” i els restauraren 15.000 acres. I l’11 de desembre del 1989 els San Juan foren reconeguts oficialment com a tribu, i escolliren com a cap Evelyn James.