Flathead
De Viquip??dia
Flathead, "cap pla", ??s el nom que rebien les tribus ??ndies de lleng??es salish de Montana i Idaho, dits aix?? a causa de no tenir el costum dels chinook d???allargar el cap dels nadons de manera que semblava que tinguessin el cap pla. Comprenia tres tribus principals: els kalispel (que es dividien en chewelah, Lower Kalispell i Pend d???Oirelle), el nom del qual vol dir ???camas???, arrel molt popular a la zona, Flathead i Colville. El seu nom prov?? de se???lic ???els homes???.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Ocupaven tot el territori entre Clark Forks, al riu Columbia, i les muntanyes Biterroot, als Estats de Montana, Oregon i Idaho. Pel que fa als kalispel, els chewelah vivien a la vall de Colville, i els Pend d???Oreille a Montana. Actualment ocupen les reserves Flathead (Montana), de 5.300 km2, Kalispell (Idaho) i reserva Colville (Washington).
[edita] Demografia
Hi ha discusions sobre el seu nombre. Alguns afirma que a Montana eren 325 el 1883 i 598 el 1909. El 1960 hi havia 4.213 a Montana i 102 kalispel a Idaho. El 1980 eren uns 5.400, dels quals 2.800 vivien a la reserva Flathead. El 1990 hi havia 6.500 indis a la reserva Flathead, dels quals 1.500 eren kutenai. Segons Asher, per??, eren 3.000, dels quals nom??s 800 parlaven la llengua. Segons el cens dels EUA del 2000, la Confederated Salish and Kootenai Tribes tenia 3.464 membres purs, 39 barrejats amb altres tribus, 687 barrejats amb altres races i 13 amb altres arces i altres tribus. En total, 4.203 individus. I la Comunitat ??ndia Kalispel tenia 306 purs, 30 amb altres tribus, 42 amb altres races i 2 amb altres races i tribus, en total 380 individus. Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Flathead hi vivien 7.667 individus (6.868 al rol tribal), i a la reserva Kalispell de Washington hi vivien 170 (247 en el rol tribal)
[edita] Costums
Culturalment eren influ??ts per les tribus de les planures i dels planells, agafant trets culturals d???ambd??es. Vivien en tendes tipi de pell de bis?? o d???escor??a d???arbre, en forma triangular, i tamb?? tenien cavalls, trets adoptats des del segle XVIII. Tamb?? adoptaren de les planures l???organitzaci?? tribal, per?? conservaren de les tribus salish les canoes de punxa d???esturi??. Endem??s, els kalispell vivien en cases de forma c??nica fetes en forats, i els de la part de Washington vivien en refugis coberts de matolls. Elaboraren un complex guerrer amb capdills guerrers d???autoritat permanent per tal de lluitar contra els enemics del sud, xoixons i bannock, que feien incursions al seu territori. I la recerca de bisons al Nord els provoc?? amargues disputes amb els blackfoot. D???ells tamb?? adoptaren el costum de matar i escalpar els enemics. Empraven estreps de fusta folrada de cuiro, molt vistosament guarnits. Cada any travessaven els Rocalloses per a ca??ar bisons. La seva religi?? era centrada en els esperits guardians que es comunicaven amb els humans mitjan??ant les visions. Un esperit podia donar sort, dissort i malalties. Per aix?? hi havia els xamans, qui interpretaven els designis dels esperits.
[edita] Hist??ria
S???establiren en l???actual territori en el 1700 i pel 1730 van otenir cavalls. Foren expulsats de les Rocalloses pels blackfoot al voltant del 1800, i aleshores adoptaren els trets culturals de la planura. + S???establiren en l???actual territori en el 1700 i pel 1730 van obtenir cavalls. Foren expulsats de les Rocalloses pels blackfoot al voltant del 1800, i aleshores adoptaren els trets culturals de la planura. El 1806 foren visitats per Lewis i Clark, qui afirmaren que nom??s eren 600. El 1809 s???establ?? un post de la NorthWest Company a Clark Forks, i el 1810 foren visitats per John Jacob Astor, de l???American Fur Company. El 1821 s???hi establ?? un post comercial de la Hudson Bay Co i contactaren amb els nez perc??. Molts d???ells foren aconvertits al cristianisme pel predicador franc??s Pierre-Jean de Smet (1801-1873), qui els va construir la missi?? de St Ignatius. El 1846 s???hi estableix Fort Connah. El 16 de juliol del 1855 els Pend d???Oreille i kutenai foren obligats a signar el Tractat de Hill Gate, merc?? el qual es constituia la Reserva Flathead, i el 1863 la primera escola. Per?? el cap dels flathead, Victor, no ho accept?? i marx?? a la vall del Bitterroot. El seu fill Charlo tampoc la va acceptar el 1870, tanmateix no va ajudar la revolta dels nez perc??. Nogensmenys, el seu successor Arcee sign?? l???acord amb els blancs el 1872 i marx?? cap a la reserva. El 1882 el ferrocarril arrib?? a la seva reserva i gaireb?? s???acab?? amb els bisons, i el 1891 Charlo i uns 250 individus marxaren a la reserva Flathead. El 1900 es va introduir l???agricultura a la reserva, de manera que el 1948 la lleteria era el principal recurs de la reserva. El 1926 aprovaren una constituci?? i la legislaci?? actual. El 1957 intentaren aplicar-los la pol??tica de termination, per?? se???n salvaren merc?? Mike Mansfield. L???artista Jaune Quick-to-see Smith, pintora, viu a Alburquerque i fa exposicions itinerants, fent cr??tica pol??tica i social. El 1994 rebutjaren 30 milions $ per la construcci?? de l???oleoducte de Yellowstone.
