Kutenai

De Viquipèdia

Bandera de la Nació Kutenai d'Idaho

Els kutenai són una tribu índia del grup Kitunahan o potser wakash de les llengües ameríndies, el nom de la qual prové del piegan ktunai, deformació d’un dels seus noms, dutonaqa o tunahe, però s’anomenen sanka. També foren anomenats Sahantla (“mala gent”) pels blackfoot, Tlutlamaera (“Tallacolls”) pels assiniboine i Gutskiawe (“mentiders”) pels cree. Formen un grup lingüístic aïllat i es divideixen en dos grups:

Upper, amb els piegan del Canadà
Lower, a Bonner’s Ferry (Idaho). Es divideixen en quatre grups: Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik i Akiyenik.

[edita] Localització

Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels Saskatchewan i Missouri, a la part sudoriental de la Colúmbia Britànica, el Nord d’Idaho, i NO de Montana. Actualment viuen a les reserves Flathead (Montana) i Kootenai (Idaho).

Localització dels Kutenai

[edita] Demografia

El 1910 eren un miler, dels quals 554 vivien a Montana (el 1890 uns 400 a Idaho i Montana). El 1960 hi havia uns 103 a Idaho, mentre Asher afirmava que eren uns 650 al Canadà, dels quals només 200 parlaven la llengua. El 1990 hi havia uns 600 a la Colúmbia Britànica i uns 1.500 a Montana. Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Kutenai de Montana hi havia 150 habitants (165 en el rol tribal). Altres viuen a la reserva Flathead. A Colúmbia Britànica viuen 785 individus a les reserves de Columbia Lake (251 h), Lower Kootenay (205 h) i St Mary’s (329 h). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 618 purs, 21 barrejats amb altres tribus, 163 amb altres races i 13 amb altres races i tribus. En total, 815 individus.

[edita] Costums

Els Upper eren sedentaris i tenien els mateixos trets culturals que les tribus de les planures, des del 1700 adoptaren el cavall, el tipi, el tabú de la sogra, la dansa del sol, les festse guerreres i caçaven el bisó. Els Lower, més primitius i nòmades, pescaven i caçaven i llur cultura se semblava a la dels indis del planell, com els paiute. La seva llengua usava moltes formes abreujades per la composició de paraules, com AQ(K). Llur sistema social era força senzill, sense clans ni castes, i sense un capdill únic per a tota la tribu, sinó que es dividien en nombroses bandes independents amb un líder nominal cadascuna, però qui tenia una veritable autoritat era el Consell d’Ancians.

Endemés, mantenien un costum antiquíssim de comptar l’ascendència per les dues bandes del matrimoni, en comptes de fer-ho exclusivament per la part de la mare o del pare. Creien en nombrosos esperits, adoraven el sol i els xamans eren influents. Els hoems vestien unes robes de pell, i les dones duien túniques, i vivien en tipis de pell cònics, alhora que es pintaven tot el cos. També feien canoes allargades amb punxa d’esturió, de gran qualitat, pintades i guarnides.

[edita] Història

Originàriament vivien a l’est de les Rocalloses, d’on foren expulsats pels blackfoot i cree, llurs enemics tradicionals. El 1808 contactaren amb el canadenc David Thompson, de la NW Company, i es van fer comerciants; ja el1807 havien fundat l’establiment Kootenai House. Això els permetrà de viure en pau amb els colons de la zona, i en general s’adaptaren bé a la civilització occidental. Però el 1846 el seu territori fou dividit entre Canadà (Colúmbia Britànica) i EUA (Territori de Montana). Pel Tractat de Hill Gate del 16 de juliol del 1855 foren atribuits a la Reserva Flathead amb altres tribus salish.

Destacaren la profetessa Kauxuma Nupika (“Duta pels esperits, 1790-1837), qui el 1808 es casà amb l’explorador francès Boisvard, i que quan tornà a la tribu afirmà que s’havia aconvertit en home. Va morir en un atac dels blackfoot. També fou famós el profeta Bear Track (1790-1880), mig flathead-kutenai, que afirmava tenir poder per localitzar els búfals. Un altre xamà destacat fou Baptiste Mathias (1876-?), darrer cap de la Sundance i mantenidor del calendari pictogràfic kutenai iniciat el 1826. El 20 de setembre del 1974 el grup d’Idaho va declarar la Guerra als EUA, i va rebre el suport dels caps de l’AIM Roque Dueñas i Leonard Peltier, que foren arrestats a Mercer Island. Actualment el membre més destacat de la tribu és Luana Ross.

[edita] Literatura

A. F. Chamberlain, "Report of the Kootenay Indians of South Eastern British Columbia," in Report of the British Association for the Advancement of Science, (London, 1892)
John Maclean, Canadian Savage Folk, (Toronto, 1896)