Chinook
De Viquip??dia
Els chinook s??n una tribu ??ndia que parla un idioma a??llat de les lleng??es amer??ndies, el nom de la qual prov?? del chehalis tsinuk ???cap rod?????. Es dividien en nombroses subtribus, les principals de les quals eren:
- Chilluckkittequaw, extingida (eren 2.200 el 1806 a Oregon).
- Cathlapole, extingida (eren 900 el 1806 a Oregon).
- Clackamas, nom??s en restaven 5 a Oregon el 1920.
- Skillot, nom??s en restaven 200 el 1850 a Oregon.
- Wattelea, se sap que eren 1.400 el 1812 a Oregon.
- Clatsop, la seva llengua era parlada per 26 individus el 1910.
- Multomah, la seva llengua potser tenia 800 parlants el 1806. Se sotsdividia en els grups Cathlacomatup, Cathlacumup, Claninnata, Multomah, Cathlanaquiah, Clannaquah, Kathlaminiwin, Nechacokee, Shoto i Nemalquinnees.
- Upper Chinook, que es dividia en dues tribus: wasco (parlada per 10 persones el 1962 a Oregon), i wishram (amb menys de 10 parlants el mateix any a Oregon i Washington).
- Clowwewalla, nom??s n???hi havia 13 el 1851 a Oregon.
- Kathlamet, tenia 58 individus a Oregon el 1849.
- Wakanisisi, la parla es va extingir el 1910 (tenia menys de 100 parlants el 1849).
- Waika???nom, extingida el 1850.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien als marges dels rius Columbia i Dalles (Washington). Actualment viuen a Washington i s??n dividits en tres grups:
- Els Wahkiakum, a la Reserva Quinaelt, que el 1974 guanyaren el dret a ser considerats com a reserva.
- La Chinook Indian Tribe, reconeguda el 1955.
- La reserva de Shoalwater Bay, reconeguda finalment com a reserva federal el 1979.
[edita] Demografia
Es calcula que vers el 1805 eren uns 16.000 indis, per?? cap el 1850 havien estat redu??ts a 200 individus a causa de les fortes epid??mies. Augmentaren a 900 el 1910. El 1990 eren uns 1.700 individus. Pel que fa a la chinook jargon, nom??s era parlada per un m??xim de 100 persones a Oregon el 1962. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia enregistrats 1.689 chinook.
[edita] Costums
Eren dividits en grups locals dirigits per un capitost, tots ells parents. La religi?? es basava en el rite del salm?? i el seu recorregut des de que naixia fins que moria, aix?? com el seu esperit individual.
Vivien en cabanes, que eren de fusta, llargues i fetes amb planxes, tamb?? d'??s comunal per a v??ries fam??lies. Tamb?? feien canoes llargues per als transports, com els tlingit, nootka i kwakiutl, aix?? com elms i cuirasses de planxes de fusta, arcs i escuts rodons.
Vivien de la pesca del salm?? i de recollir fruita, i ca??aven amb arcs de codes fetes amb nervis tensats d'animals, la qual cosa augmentava el seu poder i punteria. Tamb?? eren coneguts com a comerciants que tenien bones connexions amb els pobles de les planures.
La seva situaci?? geogr??fica facilitava la connexi?? entre els indis de la costa i de l'interior; comerciaven amb peix sec, esclaus de Calif??rnia, canoes nootka i clo??sses dentades a canvi d'armes, ganivets, teixits, alcohol, farina i abaloris. D'aquesta manera, donaren nom a una parla comercial formada per l'angl??s amb elements de franc??s chinook i nootka, anomenada chinook jargon.
Tamb?? tenien el costum de deformar-se el cap des de ben petits, cosa que feien per pressi?? lligant-se una tabla plana al front, i consideraven una dissort no tenir el cap pla. Com els altres tribus del noroest, tamb?? practicaven el potlacht (en chinook, ???donar???) o festes amb regals, i l'esclavatge, per?? no feien pals tot??mics.
Llurs rituals es basaven en la recerca individual d'un esperit convidat, n?????s obligaci?? de tot home o dona l'adquisici?? d'esperits guardians que els a judin a ca??ar, curar o els donin poders. Les creim??nies amb cants eren demostracions p??bliques.
[edita] Hist??ria
Creien que l'Home Vell Vent del Sud s'establ?? al seu territori amb la seva esposa Dona Gegant, i que d'ells descenen tots els chinook. Anomenen als blancs suyapee (???cara??? al rev??s). All?? que se coneix d'ells prov?? dels records dels trampers i dels indis ve??ns.
Els primer europeu que els visit?? fou el brit??nic Robert Gray, en el vaixell Columbia, l'11 de maig del 1792, mentre que l'octubre ho va fer James Baker i el 1795 Charles Bishop. Aleshores reconegueren com a cap al Clatsop Comcomly, que vivia a Chinook Valley.
El novembre del 1805 foren visitats pels nordamericans Lewis i Clark a la vall del Col??mbia, i ja eren coneguts com a intermediaris entre els blancs i les tribus de l'interior. Hi fundaren Fort Clatsop i regalaren una medalla del congr??s al cap Comcomly en senyal d'amistat.
El 1810 Comcomly va permetre l'establiment de blancs a Fort Astoria, alhora que adoptaren com a membres de la tribu a 25 hawaians, coneguts com a owhyhees. Per?? el 1812 patiren una epid??mia de verola, alhora que la filla del cap, Ilchee, es cas?? amb McDougal, capit?? de Fort Astoria. El 1818 foren novament visitats per una delegaci?? dels EUA, i el 1825 patiren una nova epid??mia, que provoc?? la mort dels dos fills de Comcomly, Selechel i Duke of Clarence, i una guerra amb els cowlitz. Cap el 1830-1834 una nova epid??mia provoc?? la mort dels dos ter??os de la tribu. Els clatsop, amb el seu cap Kotata, s'aixoplugaren a Point Adams. Comcomly va morir el 1835, per?? el seu cap fou separat del cos i no fou enterrat amb tots els honors fins el 1972.
EL 1840 van rebre la missi?? cristiana del pare Lionnet. Cap el 1850 foren molt delmats per les epid??mies i decidiren barrejar-se amb els chehalis, tribu que vivia m??s al Nord del seu territori.
Aix??, quan el 1853 fou creat el Territori de Washington nom??s restaven 126 chinook, i 70 m??s amb els chehalis, i el seu cap Narchotta va rebre b??ns i diners per tal de garantir la superviv??ncia del grup. El 1855 s'arribaria a un acord amb els clatsop, a resultes del qual fou creada el 1866 la Reserva de Shoalwater Bay, amb 30 o 40 fam??lies. El 1867 el p. Moriel va crear el diari Kamloops Wawa, en llengua chinook. El 1880 van establir-hi fusteries, i cap el 1887 se???ls aplic?? l'Allotment Act com a la resta de tribus ??ndies.
EL 1912 els chinook van rebre 2.000 $ en compensaci?? per terres arrabassades, i uns 7.000 m??s els kathlamet. Per?? el 1927 nom??s hi vivien tres fam??lies a la reserva, a les quals se li uniren vuit m??s el 1930, i es dedicaven a la pesca. El darrer cap de la reserva fou George Charley, mort el 1935.
El 1951 foren retribu??ts amb 30 milions de d??lars per la p??rdua de 762.000 acres, per?? alhora reclamen la propietat del Docket 234. El dirigent John G. Elliot organitz?? la Chinook Nation i Myrtle Woodcock ??s nomenat cap de la reserva. Escolliran un govern tribal que nomenar?? president Roland Charley i Lewis Hawkes vicepresident, per?? el 1971 nom??s reberen 49.000 $. Amb ells el 1979 van fundar el Chinook Heritage Project. Per altra banda, el 1970 s'integraren als Small Tribes Organisation of West Washington.
[edita] Enlla??os externs
- P??gina Oficial dels chinook (angl??s).
- P??gina oficial de la Chinook Nation (angl??s).
[edita] Bibliografia
- TRAFZER, Clifford E. (1989) The chinook Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York.
- WISSLER, Clark (1993) Los indios de Estados Unidos de America, Paid??s Studio, n?? 104 Barcelona
