Obsidiana
De Viquipèdia
L'obsidiana, anomanada de vegades "vidre volcànic", és una roca ígnia extrusiva pertanyent al grup dels silicats, formada per silicats d'alumini i un gran percentatge (70% o més) d'òxid de silici (SiO2). La seva composició és semblant al granit i la reolita. L'obsidiana no és un mineral, perquè no és cristal·lina, encara que ho sembli. Sovint se la classifica com a mineraloide. La seva duresa en l'escala de Mohs és de 5 a 5,5, té una fractura concoidal característica i el seu pes específic és de 2,6.
El seu color és negre, encara que pot variar segons la composició de les impureses des del verd fosc al clar, al vermellós i estar envetada en blanc, negre i vermell. El ferro i el magnesi l'acoloreixen de verd fosc a marró fosc. La inclusió de cristalls petits, blancs i en forma radial de cristobalita produeix un patró a taques, semblant a flocs de neu (obsidiana nevada). També pot contenir patrons de bombolles de gas atrapades en el moment en què el flux de lava es refredà. Té la qualitat de canviar el seu color superficial segons la manera de tallar-se: si se la talla paral·lelament el seu color és negre, però quan es talla perpendicularment el seu color és gris.
L'obsidiana és sovint usada com a ornament. En certes cultures el paleolític i el neolític era molt valorada, perquè amb aquesta es podien fer fulles molt esmolades, usades com a ganivets o per a llances i puntes de fletxes. Com tots els vidres i altres tipus de roques, l'obsidiana es pot trencar amb pedres més dures per modelar la seva forma. També es pot polir per crear miralls rústics. En aquest sentit cal destacar-ne l'ús que en van fer les cultures mesoamericanes, que l'utilitzaren abundantment per a fer armes, especialment el tipus d'espasa anomenat maquahuitl o macana, amb fulles d'obsidiana muntades sobre una barra o un pal de fusta.
Actualment s'utilitzen fulles d'obsidiana en cirurgia, perquè el seu tall és molt més prim que el dels escalpels d'acer. Els talls fets amb les fulles d'obsidiana són més fins i provoquen menys danys al teixit orgànic, fet que permet que les ferides quirúrgiques guareixin més ràpidament.
