Cayuse
De Viquip??dia
Els cayuse s??n una tribu ??ndia del grup wailatpua, que parla una llengua a??llada per?? relacionada amb el grup penuti??. S'anomenen Tetawken "nosaltres, el poble".
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien a les Blue Mountains d'Oregon. Actualment viuen a la reserva Umatilla (Oregon), per?? el seu quartel general ??s a Pendleton.
[edita] Demografia
Els cayuse el 1904 eren 404 individus, i el 1960 havien baixat a 384 indis. Segons el cens dels EUA del 2000, els cayuse eren 60 purs, 29 amb altres tribus, 34 amb altres races i 3 amb altres races i altres tribus. En total, 126 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Umatilla d'Oregon hi havia 2.154 habitants (1.855 en el rol tribal).
[edita] Costums
Els cayuse antigament foren coneguts per la seva riquesa en la possessi?? de cavalls, i ??dhuc donaren nom a una esp??cie de poni. Foren prove??dors de cavalls a moltes tribus de la zona. Tenien dues lleng??es, una d'??s quotidi??, i l'altra emprada en el Consell de la Tribu. Vivien en cabanes oblongues o en tipis fets de branques de matolls. Les dones duien barrets de palla c??nics i mantes guarnides amb abaloris. Els homes duien camises d'ant amb forats i serrells. En la resta de trets eren semblants a les altres tribus del planell, i la seva unitat social era la fam??lia.
[edita] Hist??ria
Els cayuse no foren gaire coneguts fins que el 1836 es va establir entre ells el missioner Marcus Whitman, qui va fundar-hi la Wailatpua Mission, amb la seva esposa Narcissa Whitman i Eliza Spalding. Llurs relacions amb els cayuse eren irregulars, i quan el 1847 els caps Tilokaikt i Tomahas, malalts, van anar a la missi?? per demanar medicines, Marcus es neg?? a donar-se-las, i per aquesta ra?? els dos indis el mataren amb 13 indis m??s. Aix?? comen??aria l'anomenada Guerra Cayuse. En el transcurs, Cornelius Gilliam va matar 30 indis cayuse i palus al seu campament, per?? fou mort en combat pels indis. La guerra es va acabar el 1850, quan els dos cabdills, Tilokaikt i Tomahas, foren fets presoners i penjats de la forca. Per aquest motiu, el 1853-1855 foren duts a la Reserva Umatilla amb altres tribus oregonianes, per?? aix?? els va esperonat a donar suport a les revoltes dels Yakama el 1855, dels bannock el 1878 i a la dels nez perc??.
