[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Karok - Viquipèdia

Karok

De Viquipèdia

Localització dels Karok
Localització dels Karok

Els karok són una tribu índia del grup hoka, el nom de la qual procedeix de yuruk “riu avall”, però que s’anomenava a sí mateixa Olekwo’l “persona”. Es dividien en 50 llogarrets.

Taula de continguts

[edita] Localització

Vivien al llarg del baix riu Klamath i de la costa del Pacífic. Actualment ocupen les reserves i ranxeries de Big Lagoon, Hoopa Valley, Resighini, Trinidad i Yurok, a Califòrnia.

[edita] Demografia

El 1870 eren uns 2.500 individus, però van ser reduïts a 500 el 1909. El 1960 hi havia uns 957 a Califòrnia, segons Asher eren 4.500 el 1980, però sembla més assenyat pensar que són 1.200 el 1990. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 3.164 purs, 272 barrejats amb altres tribus, 1.329 barrejats amb altres races i 136 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 4.901 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Karuk hi vivien 5.956 habitants (3.684 en el rol tribal). A la ranxeria de Quartz Valley, compartida amb klamath i shasta, hi vivien 200 individus (249 en el rol tribal).

[edita] Costums

La seva cultura és similar a la dels yurok. Llurs llogarrets eren petites col·leccions de cases independents que pertanyien a famílies individuals, i no pas a una comunitat unificada amb autoritat política total. Els residents als llogarrets dividien els drets de les àrees de subsistència i els d’execució de certs rituals, però d’altres drets, com els de pesca, cacera i recol·lecció, pertanyien a cases particulars. La consciència de classe i la diferència entre rics i pobres els era molt marcada. Aquests drets s’adquirien per herència, dot, diners de sang o per venda. Les ciutats també tenien cases de suor, les quals servien de dormitori als homes i eren una unitat social bàsica (consistent en comptats membres en la banda paterna, encapçalats pel membre més vell). També tenien cases menstruals per a les dones.

Al cap duien una banda coberta amb plomes de gall dindi, rematades amb budells de cérvol. La seva economia era basada en la pesca del salmó i la recollida d’aglans, i també realitzaven cistells. Usualment, proveïen de canoes als yurok, puix que tenien accés als boscos de secoia. La riquesa es comptava en cinturons de petxines dentegades, talles d’obsidiana, cabelleres d’ocell picafustes i pells de cérvol albí. Adquirir riqueses era el major ideal dels yurok i karok. Les renyines eren habituals, amb el pagament de diners de sang tot seguint una precisada escala de valors que depenien de la seriositat de la ofensa. El valor de la vida humana depenia del seu status social.

La religió estava compromesa amb l’esforç individual per a obtenir bens sobrenaturals, especialment mitjançant rituals purificadors i ritus per al benestar públic. La més important era el Cicle de Renovació del Món, en el qual hom assegurava abundància de menjar, riqueses i béns. Incloïa la recitació de fórmules màgiques tot repetint les paraules d’un ancià esperit de casta i d’altres actes. També celebraven amb els yurok i hupa la dansa anyal de la Pell del Cèrvol Albí. El poder espiritual de guarir malalties estava reservat a les dones, la qual cosa les donava no sols prestigi sinó també riqueses. Tant yurok com karok celebraven el potlacht, amb danses de màscares, art representatiu i d’altres arts propis de les tribus del Noroest.

[edita] Història

Se’ls considerava la tribu més desenvolupada del Nord de Califòrnia. Es van mantenir aïllats dels blancs fins ben entrat el segle XIX. Teòricament, formaven part de l’Imperi Espanyol, i des del 1821 de la República de Mèxic, però mai no els van molestar. Des del 1848, pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, passaren a formar part dels EUA, i dins d’ells, des del 1849 de l’Estat de Califòrnia. Però no van tenir contacte real amb els blancs fins el 1870, ja que al seu territori no hi havia or. Des d’aleshores l’alcohol, les malalties i l’aculturació els ha fet disminuir en nombre, i a finals del segle XIX la BIA els va cedir algunes reserves al seu territori original.

[edita] Bibliografia

  • Silver, Shirley & Miller, Wick R., "American Indian Languages: Cultural and Social Contexts" (1997, University of Arizona Press, Tucson, pg. 41).

[edita] Ennlaços externs