Chumash

De Viquipèdia

Els chumash són un grup de llengües aïllades (segons Edward Sapir pertanyien a les llengües hoka-sioux). El seu nom prové d'Alchum “aquells qui fabriquen cloïsses dentades”. Es divideixen en sis grups: I. Chumash del Nord

1. Obispeño (també Northern Chumash) (†)

II. Chumash del Sud

a. Chumash Insular

2. Chumash insulars (també Ysleño, Isleño) (†)

b. Chumash Central

3. Purisimeño (†)

4. Ineseño (també Inezeño) (†)

5. Barbareño (†)

6. Ventureño (†)

Taula de continguts 1 Localització 2 Demografia 3 Costums 4 Història 5 Bibliografia 6 Enllaços externs

[edita] Localització

Vivien a Califòrnia, entre Malibú i la badia d'Estero, tot ocupant les tres illes Nord del canal de Santa Bàrbara.

[edita] Demografia

Es calcula que en el segle XVI eren uns 30.000 individus, i cap el 1800 en quedaven 18.000. Segons els antropòlegs, el 1900 només en restaven 100, dels quals uns 38 parlaven la llengua hokan, i el 1950 uns 360. El darrer parlant de la seva llengua, la barbareño Mary Yee, va morir el 1965. El 1985 eren uns 5.000 individus reconeguts. Segons dades de la BIA del 1995, a la Reserva Santa Ynez hi havia 244 habitants (84 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 6.933 individus.

[edita] Costums

Ja que, llevat la zona dels estrets, la resta del territori era àrid, el gruix de la tribu s'establí a la costa, i s'alimentava de peix, musclos, ocells i mamífers marins. Les seves cases tenien forma de volta i eren llargues. Normalment servien de refugi comú a vàries famílies, i tenien moltes habitacions. També tenien en comú una mena de sauna o casa de suor, anomenada temescal. Havien fet també escultures d ‘os i pintures rupestres. Les seves viles eren centenàries i formaven la base de llur organització política i social. El llogarret principal gaudia de força respecte i autoritat sobre els altres, i malgrat el tarannà pacífic de la tribu, una ofensa contra el llogarret principal suposava la guerra. Cada llogarret tenia un wot (cabdill) i un líder cerimonial, paxa. Usaven canoes tomol (dues tables unides amb cordes i calafatades amb asfalt), força lleugeres i ràpides. També eren teixidors i empraven eines de fusta i ossos de balena, que canviaven per cistelleria a altres tribus. També eren els principals proveïdors de collars de comptes com a moneda en el sud de Califòrnia. Hom no sap gaire de llur religió originària, llevat dels xamans, de la societat religiosa antap i de l'ús d'encissos màgics. I com altres tribus de la regió, tenien la beguda ritual toloache feta amb estramoni. Creien que el món era regit per la Lluna, el Sol i l'Estrella del Matí, als qui anomenaven “els tres advocats”. També creien en les nunashish, criatures malignes. La seva llengua, avui desapareguda, es caracteritzava per la reduplicació de substantius, amb l'ús d'un verb iteratiu per la reduplicació; ús de la numeració decimal i la manca de separació entre formes transitives i intransitives.

[edita] Història

Estan relacionats amb la cultura Folsom (27-12.000 aC), però es creu que en el 3.000 aC ja haien adoptat els trets culturals de la preconquesta. Foren visitats el 10 d'octubre del 1542 per Juan Rodríguez Cabrillo, qui arribà al Canal de Santa Bàrbara, i anomenà al seu poblat Las Canoas. Es calcula que aleshores hi vivien potser 30.000 individus. No tornaren a rebre visites dels espanyols fins l'abril del 1769, quan Gaspar de Portolà i Juníper Serra fundaren la Missió franciscana de San Diego, que fou continuada per la de San Luis Obispo (1772), San Buenaventura (1782), Santa Bárbara (1786), Santa Purísima (1787) i Santa Inés (1804). També foren visitats pel explorador missioner Pere Fages el 1775. Els chumash acceptaren voluntàriament les missions, però els delmaren degut a les malalties i l'aculturació. EL 1801 es revoltaren a la missió de Santa Bárbara, a causa de la visió que va tenir una dona del déu Chupu que els burxa a no anar a la missió. Tot i així, el 1802 i el 1803 molts indis encara eren dins les missions. El febrer del 1824 es produiren noves revoltes a les missions de Santa Bárbara i Purísima Concepción, que fou ocupada per 200 indis rebels. Això provocaria una expedició guerrera des de Mèxic el 16 de març, que acabà amb set rebels executats, quatre condemnats a 10 anys, i la fugida dels indis de la missió, perseguits pels mexicans. La Constitució Mexicana del 1827 consagrà la secularització de les missions, cosa que posava als indis fora de la tutela del clergat; el 1833 s'aprovà també l'emancipació dels indis de les Missions, però se’ls prohibia vendre la propietat agrícola. Molts aleshores abandonaren les terres o bé crearen ranxeries a l'interior. Alhora, les epidèmies provocades per la constant emigració de mexicans i iankis provocà la mort de 4.500 indis. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, el territori californià, amb els chumash, passà a formar part dels EUA. Els nordamericans, però, els empentaren cap a les terres menys productives. D'aquesta manera, el 1850 només restaven 100 indis a Santa Ynez, i la resta estaven dispersos. Alhora, es produeix una forta proletarització de la tribu, que es lloga per treballar a les propietats dels blancs. El 1901 el govern dels EUA els va cedir 75 acres de terra a la zona de Cota Creek, avui Reserva Santa Ynez, on hi vivien aleshores uns 50 individus. Són catòlics, la seva llengua la perderen entre el 1920 i el 1930. Adoptaren l'espanyol, però des del 1930 foren escolaritzats en anglès. EL 1916 la ynezeño María Solares va donar informació als antropòlegs sobre l'antiga religió i la mitologia chumash. Vincent Tumait també va fer reculls d'històries i cançons de la tribu El 1988 van fer nombroses protestes contar la base aèria de Vandenberg. Les principals institucions de la tribu són la Reserva Santa Ynes, seu del Chumash Business Council (de cinc membres), l'United Chumash Council, la Broterhood of Tomol, la Ventura United Chumash i la Southern Owl Clan. Totes elles fan el possible per revitalitzar els costums tribals.

[edita] Bibliografia

• Applegate, Richard. (1972) Ineseño Chumash Grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-1604-8774-9.
• Klar, Kathryn. (1977). Topics in historical Chumash grammar. (Doctoral dissertation, University of California, Berkeley).
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
• Wash, Suzanne. (1995). Productive Reduplication in Barbareño Chumash. (Master's thesis, University of California, Santa Barbara; 210 + x pp.)
• Wash, Suzanne. (2001). Adverbial Clauses in Barbareño Chumash Narrative Discourse. (Doctoral dissertation, University of California, Santa Barbara; 569 + xxii pp.)

[edita] Enllaços externs

• Santa Ynez Band of Chumash Indians (anglès)
• Inezeño Chumash Language Tutorial (anglès)
• Casino Chumash (anglès)
• The Antelope Valley Indian Museum a California Department of Parks and Recreation - inclou una base de dades de recerca amb col·leccions de diversos objectes. (anglès)