Miwok

De Viquip??dia

Simulaci?? d'una casa dels miwok.

Els miwok s??n una tribu ??ndia de Calif??rnia, del grup penuti?? segons Mary R. Haas i xoixon segons Edward Sapir. Tamb?? s??n anomenats mokelumni, mewuk o meewok ???home???. Compr??n set grups dialectals:

Talatui o Miwok de la Costa, al Nord de San Francisco
Olamentke o Miwok del Llac, a les planures del llac Clear
Saclan o Miwok de la Badia, al delta del Sacramento i del San Joaqu??n
Chumteya o Miwok de la Plana, a l???Alt San Joaqu??n i Sacramento
Miwok de la Serralada, a l???oest, als peus dels turons de Sierra Nevada, que es dividien en Chokuyem o North Sierra i Utian o South Sierra. El grup m??s nombr??s, compr??n els amador, tuolumne i mariposan

[edita] Localitzaci??

Vivien a Sierra Nevada, als marges del riu San Joaqu??n. Actualment viuen a les reserves Jackson, Shingle Springs i Tuluomne Me-wuk de Calif??rnia.

[edita] Demografia

Eren 700 el 1910, baixaren a 491 el 1960 i nom??s eren 300 el 1980 segons Asher. Segons dades de la BIA del 1995, a la Ione Band de Calif??rnia hi havia 536 habitants, a la Ranxeria Jackson n???hi havia 27 (29 al rol tribal), a la de Shingle Springs s???hi havia 185 habitants, a la Rancheria Buena Vista nom??s hi ha un, a la de Chicken Ranch hi ha 10 (per?? cap al rol tribal), a la de North Folk hi ha 280 (ning?? al rol tribal) a la de Big Sandy hi ha 200 (280 al rol tribal), a la de Cloverdale hi ha 273, a la de Cortina hi ha 178 (143 al rol tribal), a la Ione Band of Miwok Indians hi ha 536 habitants, a la Sheep Rancheria hi havia un habitant, i a la de Tuluomne n???hi havia 291 (per?? nom??s 51 al rol tribal). A la d???Auburn hi havia 206 entre maidu i miwok. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 5.539 miwok (d'ells, 2.961 purs).

[edita] Costums

Hom no sap gaireb?? res de la cultura abor??gen dels costaners. Potser recollien aglans i vivien en cases de pals cobertes de terra i semisubterr??nies. Feien cistells guarnits amb plomes i boles. Els homes anaven despullats i les dones duien un vestit que les cobria de cintura cap avall. ??s m??s coneguda la cultura dels de l???interior. Vivien als peus dels turons o a les terres baixes, i se n???anaven a les grans serralades nom??s a l???estiu o per a ca??ar. Vivien a cases subterr??nies cobertes de terra, per?? a l???estiu vivien en abrics de muntanya o en lean-toes. Llur principal aliment eren els aglans, les recollien madures i emmagatzemaven en cistelles-graner, tot aixafant el nucli amb morters de pedra que despr??s tramitzaven i aventaven fins que esdevenia una farina groga que era dipositada en els fons i parets d???un forat poc fons, fet a la sorra. No tenien concepte de propietat de la terra.

Despr??s se li llen??ava aigua calenta, que penetrava a la sorra i n???eliminava l?????cid t??nic; aquesta oepraci?? es repetia fins que la pasta tenia un gust agradable, es deixava secar en trossos i se???n feia pa. Alguns cistells estaven for??a elaborats, per?? en general no hi ha terrisseria. La societat era organitzada en meitats contrastades regides per descend??ncia i matrimoni, i tenien rangles. Tenien capitosts i sot-capitosts, i la dona podia adquirir tals t??tols mitjan??ant la l??nia masculina. Es tatuaven el cos, o b?? se???l pintaven, i menjaven verdures (br??quils, enciams, tramussos, pepins i tubercles). Els de l???interior seguien el culte kuksu, la base subjacent espiritual del qual ??s obscura. En ell s???inclo??en moltes varietats complicades de rituals, moltes dances individuals, aparicions d???esperits i disfresses amb pells d???animals, curacions, dejunis, ofrenes i oracions acompanyades de xiulets d???os, raspadors, sonalls, tambors i flautes. Eren mon??gams i fidels, i en morir hom enterraven llurs pertinences.

[edita] Hist??ria

Ja foren visitats el 1579 per Francis Drake, qui els va descriure com a amables i pac??fics. El 1775 van dir el mateix el p. Vicente i el capit?? Ayala que visitaren el seu territori. Els comerciants russos de Bodega Bay el 1793 i 1808 tenien totalment prohibit abusar d???ells. Sempre foren pac??fics amb els blancs, per?? es mantingueren independents fins que el 1821 foren sotmesos pels mexicans, que intentaren tancar-los en missions com San Rafael Arc??ngel (1817) i San Francisco Solano (1823). El 1848, merc?? el Tractat de Guadalupe-Hidalgo, el seu territori pass?? als EUA, que l???integraren dins l???Estat de Calif??rnia. Aix?? va coincidir amb la febre d???or a Mother Lode, dins territori miwok, on es dedicaren a matar la seva cacera i destrossar el bosc. Per aix?? el 1850, quan la creaci?? de l???Estat de California va oprimir els indis, el seu cap Tenaya va lluitar contra els blancs amb els yokuts (Mariposan War), per?? foren ven??uts per John Savage i el seu Mariposan War Battallion, qui atac?? Sierra Nevada, i els va reduir en dos ter??os. El 1852 es rendiren i foren obligats a entrar en reserves. Dividiren el seu territori en ranxeries i els van prendre les millors terres, repartides entre els blancs. El 1920 l???agent de la BIA Terrell va intentar col??locar a altres ranxeries els indis sense terra, per?? el 1952 va intentar aplicar-ne la Termination. Els membres m??s destacats de la tribu han estat Greg Sarris i Wendy Rose.

[edita] Refer??ncies

The Miwok in Yosemite, pamphlet from Yosemite Association; Craig D. Bates, 1996
Broadbent, Sylvia. (1964). The Southern Sierra Miwok Language. University of California publications in linguistics (Vol. 38). Berkeley: University of California Press.
Origin of the word Yosemite (and linked references)
Bunnell's "Discovery of the Yosemite"