Maidu

De Viquip??dia

Els Maidu s??n una tribu ??ndia del grup penuti?? tamb?? anomenada pujun. El seu nom volia dir ???home???. Es dividia en tres grups: Muntanya, Vall i Mishinam o ???gent del tur?????. Segons Sebeok, per??, es dividien en tres grups, amb els parlants de la llengua:

• Sud o Nisenan, amb 12 parlants el 1962
• NE o Cushna i Hololupai amb menys de 10 parlants el 1962
• NO o Konkow, entre 10 i 100 parlants el 1962

Taula de continguts 1 Localitzaci?? 2 Demografia 3 Costums 4 Hist??ria 5 Enlla??os externs 6 Bibliografia

[edita] Localitzaci??

Vivien a la vall del Sacramento, als marges dels rius Feather i American, i a les muntanyes adjacents de Sierra Nevada (Calif??rnia). Actualment ocupen les reserves de Round Valley i les ranxeries de Berry Creek i Enterprise, al comtat de Butte (Calif??rnia) i de Susanville, al comtat de Lassen (Calif??rnia). Darrerament s???ha creat la de Mooretown

[edita] Demografia

Potser eren 9.500 el 1770, per?? foren delmats i cap el 1910 nom??s en quedaven un miler, per?? encara seguiren disminu??nt. El 1960 hi havia 93 indis. El 1970 i el 1980 sumaven uns 200 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria de Berry Creek hi vivien 304 individus, a la d???Enterprise hi havia 360 (cap al rol tribal), a la de Mooretown hi vivien 1.105, a la de Chico hi ha 45 habitants (cap al rol tribal), a la de Greenville hi ha 2.015 habitants (175 al rol tribal), i a la de Susanville hi havia 1.091 (per?? 130 al rol tribal). A la d'Auburn hi havia 206 entre maidu i miwok. Segons el cens dels EUA del 2005 hi havia cemsats 4.095 maidu (nom??s 2.35 purs).

[edita] Costums

Vivien a cases fetes de pals, escor??a, estopa i herba cobertes de terra i de forma circular, amb sostre c??nic provist de xemeneia. Les cases dels de la vall eren llargues, i les dels de la muntanya eren penjadissos semblants als de les altres tribus dels voltants. Totes elles formaven viles de 250 persones cadescuna amb possessions exclusives de 100 a 200 milles quadrades de terreny de cacera. La seva cultura ??s similar a la dels indis de la costa californiana.

S'alimentaven de la recol??lecci?? d'aglans i llavors, de la pesca de salmons i anguiles, i de la cacera d'??ssos, c??rvols, conills, ??necs, dants i gansos. Duien molt poca roba, i no en sabien gaire de les t??cniques t??xtils dels ve??ns. Tot i aix??, s?? feien bons cistells.

Es dividien en nombrosos grups aut??noms, amb un territori comunal. No se'ls coneix cap sistema social, per?? tenien capdills, generalment l'home m??s savi de la tribu, alguns dels quals eren hereditaris, per?? que si eren impopulars podien ser deposats. Tamb?? tenien xamans i bruixots, rites de pubertat tant per nens com per a nenes, danses rituals, cases de suor i creien en el Gran Home que cre?? la terra i es revela mitjan??ant el raig i el llampec. Tamb?? participaven en els cerimonials del culte kuksu, amb societats secretes i una cambra cerimonial especial de sostre de terra, molt comuna a la de les altres tribus californianes.

Se sotsdividien en els grups Cohes, Cushna, Hoitda, Honkut, Kiski, Konkau, Kulomum, Molma, Nimsewi, Pakamali, Tsaktomo, Tsamak, Tsulumsewi, Tummeli, Ustoma, Willi, Yumagatok, i Yunu.

[edita] Hist??ria

Foren esmenats per primer cop pels europeus el 1818, encara que els espanyols van intentar establir una missi?? entre ells entre el 1700 i el 1800. EWstaven dividits en nombroses ciutats, que eren Bamom, Bauka, Bayu, Benkomkomi, Botoko, Eskini, Hembem, Hoako, Hoholto, Hokomo, Hopnomkoyo, Indak, Kalkalya, Kotasi, Kulaiapto, Kulkumish, Michopdo, Mimal, Molma, Nakankoyo, Oidoingkoyo, Okpam, Ola, Ololopa, Onchoma, Opok, Otaki, Paki, Panpakan, Pitsokut, Pulakatu, Sekumne Sisu, Silongkoyo, Siwim Pakan, Sunusi, Tadoiko; Taikus, Taisida, Tasikoyo Tchikimisi, Tishum, Tomcha, Totoma, Tsam Bahenom, Tsekankan, Tsuka Wokodot, Yalisumni, Yamako, Yauko, Yiikulme, Yodok, Yotammoto, Yumam, i Yupu

Entre el 1832 i el 1840 van tenir el primer contacte amb els blancs, quan aquests invadiren el seu territori durant la febre d'or, i des del 1848, quan l'Estat de Calif??rnia fou constitu??t, comen??aren a atacar-los, de manera que els van reduir a un miler a comen??aments del segle XX. Cap el 1880 havia mort el 90 % dels efectius existents el 1828. El 1862 la major part dels maidu (uns 435) foren obligats a marxar a la reserva de Round Valley amb altres tribus californianes. El 1988 fou reconegut com a tribu el grup Mooretown Concow Maidu. Membres destacats de la tribu s??n Marie Mason Potts i Janice Gould.

[edita] Enlla??os externs

• Konkow Valley Band of Maidu
• Mechoopda Maidu Indians
• Tribus, Grups, fam??lies ling????stiques i dialectes de Calif??rnia el 1770 (mapa de Kroeber)

[edita] Bibliografia

• Kroeber, Alfred L. (1925). Handbook of the Indians of California. (Reprinted 1953, 1970, 1976).
• Heizer, Robert F. (1966). Languages, territories, and names of California Indian tribes.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).