Yuki

De Viquipèdia

Els yuki són una tribu índia de la família lingüística hoka-sioux, i segons altres una llengua aïllada, el nom del qual procedeix del wintun i vol dir “estranger” o "enemic". També són dits Ukhotno'm. Es dividien en quatre grups:

Yuki, a la part alta del riu Eel.
Huchnom, al NO de la vall de Redwood.
Yuki de la Costa, al llarg de la costa de Redwood, de Cleone fins Usal.
Wappo, als marges del Russian, en territori pomo. Dividits en central, nord, sud, oest i lile’ek.

[edita] Localització

Vivien entre Round Valley, North Folk i el riu Eel (Califòrnia), tot ocupant part de la costa del pacífic, des de l’actual Fort Bragg fins l’Usal, a la desembocadura de l’Eel. Actualment viuen a la reserva Round Valley (California).

[edita] Demografia

A començaments del segle XIX eren uns 2.500 segons Alfred L. Kroeber, però foren reduïts a 300 el 1864 i a 200 el 1906, i cap el 1970 només hi havia 75 a Geyserville i Napa River. Segons Asher, el 1980 hi havia 50 yuki i 4 wappo. Segons el cens dels EUA del 2000, de yuki hi havia 311 purs, 116 barrejats amb altres tribus, 106 amb altres races i 32 amb altres races i tribus. En total, 565 individus. Pel que fa als wappo, hi havia 108 purs, 56 barrejats amb altres tribus, 56 amb altres races i 28 amb altres races i tribus. En total, 248 individus.

[edita] Costums

Eren petits i grassos, amb el crani allargat. Menjaven aglans, arrels, baies, peix i cacera. Duien molt poca roba i les dones es tatuaven. Pescaven salmons i caçaven ossos i daines. Els de l’interior habitaven en edificacions petites cobertes de terra, i els de la costa en bordes d’escorça, de forma cònica i amb pals, però ambdós tenien una casa comunal de dansa feta de palla i terra, i una casa de suor. Creien en un ésser suprem, Taikomol “el que camina sol”, qui ho va crear tot, té forma i aparença humana, i també el Tro, el qual li fa d’ajudant. El seu cerimonial és molt similar als dels pomo; enterraven els morts asseguts dins una cistella que després enterraven sense gaire cerimoniositat.

Yuki cultivadors de nome, 1850

S’organitzaven en comunitats de molts establiments escampats o en viles que ocupaven àrees determinades, cadascuna d’elles amb un cabdill i totes amb un cabdill suprem. Comptaven amb un líder guerrer, un xaman i un remeier; llevat els costaners, la resta guerrejaven freqüentment. Comerciaven peix i cloïsses. Tenien un sistema de comptar octogenari, puix que comptaven amb els espais d’entre els dits. També tenien com a costum guerrera prendre els caps dels enemics morts per a fer una cerimònia posterior.

[edita] Història

Tenien guerres constants contra els seus veïns pomo i wintun, enemics seus, però des del 1849 foren exterminats sense pietat pels blancs buscadors d’or al seu territori. Endemés, el 1838 patiren una epidèmia de verola i el 1856 començaren a cultivar nome al seu territori. El 1862 els blancs ocuparen el 80 % de la reserva i mataren 45 indis, i el 1871 es va crear una missió a Round Valley, des d’on molts s’uniren a la Ghostdance. La membre de la tribu més destacada és la poetessa Margaret Yellowhammer Card.