[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tongva - Viquipèdia

Tongva

De Viquipèdia

Tongva o gabrielino és el nom genèric de tres tribus del grup uto-asteca, també anomenades kizh:

  • Gabrielino, que vivien al S i E del comtat de Los Angeles, i al N del comtat d’Orange, així com a les illes Santa Catalina i San Clemente. El seu nom prové de la missió de San Gabriel Arcángel.
  • Fernandino, que vivien entre la costa i la vall de San Fernando. El seu nom prové de la missió de San Fernando Rey de España.
  • Nicoleño, que vivien a l’illa de San Nicolás.

Taula de continguts

[edita] Localització

Vivien a les terres baixes al llarg de la costa sud de Califòrnia, en el territori anomenat Puvungna.

[edita] Demografia

A finals del 1950 en quedaven menys de 50 gabrielinos i 5 fernandinos; els nicoleño foren extingits el 1865. Actualment la seva parla és extingida, i se'ls considerà extingits durant molt de temps. Nogensmenys, segons dades del cens dels eua del 2000, hi havia 1.168 censats, més 106 barrejats amb altres tribus, 467 barrejats amb altres races i 34 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 1.775 individus.

[edita] Costums

Ocupaven algunes de les terres més fèrtils i presentables de Califòrnia, i en posseïr una civilització més avençada, influiren en llurs veïns. Foren els qui introduiren el culte a l’estramoni al Sud de Califòrnia, i amb ell tota una mena de rites esotèrics i sagrats al voltant de l’al·lucinògen, l'estramoni (Datura strimonium). Els de l’interior i els de la costa vivien en cases de pals i tendes de catifes, i s’alimentaven de la recollida d’aglans i d’altrse plantes, de la pesca i de la cacera. Els nicoleño i els de les illes vivien a refugis de costelels de balena coberts d’estopa o pells de lleó marí, i s’alimentaven de peix, ocells, musclos i mamífers marins. Empraven morters de pedra mòbils per moldre aliments. Feien cistells, i els de Santa Catalina obtenien pedra sabonosa amb la qual elaboraven atuells i culleres, vasos cerimonials, escultures artístiques, comptes i ornaments. El comerç entre illencs, els de l’interior i costaners era força intensiu, i la seva moneda era comptes de petxines. No se sap gaire de la seva organització social, només se sap que cada vila tenia un capdill hereditari, i que els xamans influïen en les curacions i combatien els encisos. Quaoar era el nom del seu déu creador.

[edita] Història

Eren parents dels paiute i molts guerrers, però no lluitaren contra els blancs. El primer en visitar-los fou l'espanyol Juan Rodríguez Cabrillo el 1542, però no caigueren sota la seva òrbita fins l'expedició de Gaspar de Portolà del 1769. Els espanyols del segle XVIII els internaren en missions, i poc a poc s’anaren dissolguent en altres tribus, i endemés les malalties, l’alcoholisme, l’explotació intensiva de la terra i la febre d’or els van fer desaparèixer. Es calcula que el darrer parlant de la seva llengua potser va morir en els anys 70. Sparky Morales ha estat el seu cap fins a la seva mort el 1995.

[edita] Enllaços externs