Costano
De Viquipèdia
Costano és el nom col·lectiu donat a les tribus de la badia de San Francisco, també coneguts com ohlone, lingüísticament emparentats amb els miwok i inclosos en el grup penutià. Es dividien en nombroses tribus (Ahwaste, Altahmo, Ansaime, Aulintac, Chalone, Costanos, Kalindaruk, Karkin, Mutsun, Olhon, Romonan, Rumsen, Saklan, Thomien, Tulomo, i Wacharon) agrupades en dos grups:
- Els del nord, que ocupaven les missions de San Francisco de Asís, San José, Santa Clara i Santa Cruz.
- Els del sud, que ocupaven els missions de San Juan Bautista, Soledad, San Carlos i Monterrey.
Ocupaven el territori de la costa californiana entre Monterrey i el Golden Gate.
Taula de continguts |
[edita] Demografia
El 1910 només en quedaven 17 i durant molt temps se’ls va considerar com a desapareguts Nogensmenys, segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 1.484 costano declarats, més 236 barrejats amb altres tribus, 994 barrejats amb altres races i 123 barrejats amb altres races i altres tribus. En total 2.837 individus.
[edita] Costums
Es dividien en viles autònomes, cadascuna amb el seu capdill i sense cohesió política. Només més tard aquests grups foren identificats a les bases d'aproximació a les missions franciscanes establides entre ells, de les quals en van prendre el seu nom. També hi havia els San Pablo, que no tenien missió. Cada grup tenia la seva pròpia llengua, que es caracteritzava perquè el nom no tenia valors diferents, per l'ús de la numeració quinària, pels plurals amb sufixos i no tenir flexió possessiva. Era gent empobrida i tenim referències de llur pobre i miserable existència. La mar i els torrents eren llur principal font d'alimentació, puix que els proveïa de musclos, salmons, mamífers marins i algues. Endemés, caçaven conills, gossos, ossos, foques, ratolins, mofetes i cèrvols, pescaven amb xarxes i recollien aglans, maduixes, pastanagues i llavors. Tant el matrimoni com el divorci eren senzills, sense cerimonial. I durant les 20 setmanes després del part mantenien abstinència sexual.
Llurs vivendes eren pals coberts d'estopa; les dones duien un davantal que les cobria pel davant i pel darrera; els homes anaven nus, coberts amb capes de pell de cèrvol i conill o plomes d'ànec. A vegades es cobrien del fred amb fang. Es tatuaven per indicar el clan al que pertanyien. Els homes es posaven un òs al nas i les dones arracades de plomes, abaloris o herba.
Adoraven al sol, al qual sacrificaven aglans, llavors, fletxes i dards emplomallats. També adoraven els secoies. El cos d'un enemic mort durant el combat era mutilat, i part de la seva carn era menjada pel matador i pels seus parents, per tal d'adquirir-ne la seva força. També tenien cants de guerra i una animadversió molt violenta contra els enemics. Consideraven certs tabús a l'hora de menjar referents a les parides i embarassades, tenien rituals de pubertats femenines i la societat Datura, amb rituals masculins d'adolescència.
[edita] Història
El 1579 van rebre Sir Francis Drake. A finals del segle XVIII l'expedició de Juníper Serra i Gaspar de Portolà els va internar en missions, però això va accelerar la seva desaparició. Cap el 1770 es fundaren les de San Carlos, Soledad, San Juan Bautista, Santa Cruz, Santa Clara, San Jose, i Dolores al seu territori. El 1834 el govern mexicà es va apropiar del terreny de les missions, i els indis es quedaren sense terra. Des d'aleshores adoptaren la manera de viure mexicana, cosa que els dificultava identificar-se com a indis. El 1846 foren incorporats pacíficament als EUA, però des del 1851 els comissionats indis els robaren les terres, sobretot després del descobriment d'or el 1858.
El cap Tiburcio, fill del cap dels sumu de San Francisco, dirigí la tribu del 1834 al 1875. I a la seva mort, la seva filla Jocefa Silva del 1875 al 1927. Aleshores els membres de la tribu s'havien barrejat per matrimoni amb cahuilla, serrano, chumash, yaqui, gabrielino i diegueño. Enrique Rodriguez ho fou del 1927 al 1954, i amb la seva successora Irena Lopez del 1954 al 1985 lluitaren pel reconeixement oficial de la tribu. Anthony Miranda ho fou del 1985 al 1993. Des d'aleshores el cap dels Costano Rumsen ha estat Tony Cerda.
[edita] Referències
- Robert Cartier, et al.; An Overview of Ohlone Culture; 1991; De Anza College, Cupertino, California.
- Malcolm Margolin, The Ohlone Way; Heyday Books, Berkeley: 1978. ISBN 0-930588-02-9
