Cahuilla
De Viquip??dia
Els cahuilla s??n una tribu uto-asteca del grup takic. Se sotsdivideix en nombrosos clans i fam??lies.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien als deserts i cantons de San Bernardino i Salton Sea i San Jacinto, a Calif??rnia, ocupant uns 6,200 km??. Actualment ocupen unes 8 reserves de 18.240 acres a Palm Springs i Salton Sea (California): Morongo, Cahuilla, Torres Mart??nez, Cabazon, Santa Rosa, Soboba (amb Luise??o), Los Coyotes i Augustine.
[edita] Demografia
En el segle XVIII potser eren entre 6.000 i 10.000 individus, per?? la verola els va reduir a 2.500 el 1864. El 1950 eren uns 450 individus, que augmentaren a 600 el 1970 i a uns 800 el 1980, dels quals 509 encara parlaven la llengua ind??gena. Pel 1990 eren uns 900 individus. Segons dades de la BIA del 1995, hi havia 8 residents a Augustine, 48 a Cabazon (41 en rol tribal), 249 a Cahuilla (269 en rol tribal), 281 a Agua Caliente (291 al rol tribal), 268 a Los Coyotes, 1.393 a Morongo (918 al rol tribal), 135 a Santa Rosa, 725 a Soboba (617 al rol tribal), 3 a Ramona i 132 a Torres Mart??nez (451 al rol tribal). Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 3.188 individus, per?? nom??s restaven 35 parlants de la seva llengua.
[edita] Costums
En el seu territori, l???agl??, principal producte de moltes tribus californianes, nom??s era abundant a unes poques ??rees ben regades. La cacera era escassa, i gran part de llur territori era ??rid i inconreable. S???alimentaven de fruites del desert, com mesquite, atzavara, productes del cactus i llavors de flors de sempreviva. Vivien en simples teulades o en cases d???adob, per?? tamb?? ho podien fer en refugis del sol sense parets. Llur cistelleria i terrissa era modesta. Aparentment, les societats tenien una estructura complexa, basada en el qa? (pare); eren dividides en meitats regides per la descend??ncia i el matrimoni. Es dividien en moltes bandes a??llades o en clans associats per certs territoris i avantpassats.
El net era el cap comunitari i tenia potestad per escollir el nom dels nounats, i el paxaa? el seu assistent. La Puvalem era l???associaci?? dels xamans, i tamb?? eren importants els haunik o cantants rituals i els ngengewish o dansarins rituals. La seva religi?? no es gaire coneguda, malgrat que hom coneix noms de de??tats animals i alguns rites funeraris. Tenien puul (xam??) i el maiswat (amulet cerimonial) i creien en ??iva??a (For??a creadora) de caire animista, i tamb?? en tewlavil (??nimes) i nukatem (??ssers primaris de forma animal), entre els quals distingien kutya? el capturador d???animals, Pemtemweha, el mestre dels animals amb potes, i Muut, el missatger de la mort. Celebraven la cerim??nia del Menja-Foc i creien que les ??nimes anaven al Temelkic. Tamb?? celebraven una cerim??nia per als morts, el nukil, organitzada pels clans. Un cop havia mort un d???ells, el cremaven amb la seva casa i feien una processi??.
[edita] Hist??ria
El 1774 foren visitats per l???espanyol Juan Bautista de Anza, qui fou atacat per membres del clan Wiastim quan va travessar el seu territori sense demanar perm??s. Cap el 1809 alguns d???ells foren batejats pels espanyols, i tenien una fluida relaci?? comercial amb els colons de M??xic. El 1819 s???hi establiren missions i adoptaren l???agricultura i la ramaderia. El 1822 s???hi establiren terratinents mexicans, com Antonio Mar??a Lugo, qui el 1846 traslladaria cinc clans cahuilla a les seves terres per tal de protegir-se dels lladres de cavalls utes. Per altra banda, els caps cahuilla Juan Antonio i Antonio Garia lluitaren contra els EUA en la guerra del 1848. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el seu territori, abans sota sobirania mexicana, va passar a la dels EUA. Com a resposta, el 1851 van reclamar les seves terres i lluitaren contra la invasi??, amb r??tzies contra Los Angeles. Van patir, per??, una epid??mia de verola el 1862-1864 que els va reduir a 2.500 individus del gaireb?? 10.000 que eren.
Aix?? delmats, es van avenir a tractar amb el govern dels EUA. Entre el 1875 i el 1877 el president Grant els va crear les reserves de Morongo, Cahuilla, Cabazon i Torres Mart??nez, sota jurisdicci?? de la BIA, per?? aix?? no va poder invadir que llurs terres fossin invadides pels colons. Aix?? els va moure a dur diverses protestes al Congr??s dels EUA el 1881. D???aquesta manera, s???aprov?? per a ells el 12 de gener del 1891 l???Act for the Relief of Mission Indians, per?? encara i aix?? se???ls acabaria aplicant l???Allotment Act del 1887. Francisco Potencio, germ?? d???Alejo Potencio, l??der espiritual dels cahuilla el 1920-1940, va fer un recull de les tradicions de la tribu amb ajut de la remeiera Ruby Modesto Nesha (1913-1980), gran coneixedora de les tradicions tribals. Per l???Equalization Law del 1959 van rebre el poder de rebre i parcelar les terres igual com feien els blancs, alhora que es crearen les reserves de Santa Rosa, Soboba, Los Coyotes i Augustine, per?? molts d???ells van emigrar a San Diego i Los Angeles, com d???altres indis californians. Personatges destacats en aquests anys han estat el cantant i contador d???hist??ries Joe Lomas (1968), l'escriptor i activista Rupert Costo, i Katherine Saubel, cap informal de la tribu.
[edita] Enlla??os externs
- P??gina de l'Agua Caliente Band
- P??gina de la Morongo Band
- P??gina de la Cabazon Band
- P??gina de la Torres Mart??nez Band
- P??gina de la Soboba Band
[edita] Refer??ncies
- Lowell John Bean, Mukat's People: The Cahuilla Indians of Southern California (Berkeley: University of California Press, 1972);
- Lowell John Bean, Sylvia Vane, and Jackson Young, The Cahuilla Landscape: The Santa Rosa and San Jacinto Mountains (Menlo Park, Calif.: Ballena Press, 1991);
- Harry C. James, The Cahuilla Indians (Banning, Calif.: Malki Museum Press, 1969).
