Luise??o
De Viquip??dia
Els luise??o s??n una tribu ??ndia de parla uto-asteca del grup xoixoni-takic, que s???anomenava Payomkawichum (Poble de l???Oest), el nom del qual procedeix de la missi?? de San Lu??s Rey de Francia.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Vivien en el territori irregular al sud i est de Los Angeles i al nord de San Diego, a Calif??rnia (EUA). Actualment ocupen les reserves i ranxeries de La Jolla (8.798 acres), Pala (12.333 acres), Pauma (5.826 acres), Pechanga, Rinc??n (3.918 acres), Soboba i Twenty-nine Palms, a Calif??rnia.
[edita] Demografia
No se sap quants hi havia abans de l???arribada dels espanyols. La seva poblaci?? el 1856 era entre 2,500 i 2,800; el 1870, uns 1,299; el 1885, uns 1,142. El 1970 hi havia un miler a Calif??rnia. El 1980, segons Asher, eren uns 1.500 indis, dels quals nom??s 100 parlaven la llengua. Segons dades de la BIA el 1995, hi ha 418 a la Jolla (687 al rol tribal), 838 a Pala (805 al rol tribal), 108 a Pauma (132 al rol tribal), 725 a Pechanga (1.040 al rol tribal), 432 a Rincon (651 al rol tribal), 725 a Soboba (617 al rol tribal) i 14 a Twenty Nine Palms. Segons el cens dels EUA del 2000 hi havia 5.565 individus.
[edita] Costums
Alguns vivien a la costa, on pescaven i recollien musclos, per?? la majoria vivia als turons, on hi recollien aglans, llavors, fruites i arrels, o b?? ca??aven amb arcs, fletxes i ceps. A l'estiu els homes anaven nus, i els dones amb un davantal que les cobria per davant i pel darrere. Vivien en llogarrets de cabanes semisubterr??nies cobertes de terra. La seva organitzaci?? social ??s poc coneguda. Aparentment eren grups petits de parents organitzats en clans o similars amb funcions territorials, pol??tiques i econ??miques. Paral??lelament, tenien societats religioses tancades, a les quals hi pertanyien tots els membres de la tribu, i que tenien funcions cerimonials i pol??tiques. Molts grups familiars tenien cabdills, i en algunes ??rees hi havia un cap de cabdills.
Eren m??stics, i la seva concepci?? d'un D??u gran i poder??s i castigador no els era coneguda. En homenatge al seu d??u, Chungichnich, feien tota una s??rie de cerim??nies d'iniciaci?? als joves, algunes de les quals envoltaven l'??s de l'al??lucin??gen estramoni, que inspirava somnis de visions sobrenaturals. La intoxicaci?? era central en aquest culte. Tamb?? eren igualment importants les commemoracions de la mort, aix?? com petites rites i danses cerimonials,. Tamb?? eren importants els xamans en la cura de malalties, per??, per altra banda, tenien poca import??ncia ritual. La vida del llogarret era controlada per l'??lit: noot (cap hereditari), paxa' (oficial de cerim??nies), i puupulam (consell de la vila), els membres del qual eren ancians que tenien 'ayelkwi (poder).
[edita] Hist??ria
No se sap ben b?? quan van arribar a la zona, per?? les restes m??s antics s??n de Temacula (2700 aC). Cap el segle XVII van tenir alguns contactes amb els espanyols, per?? es van resistir for??a. Fins el 1769, amb l???expedici?? de Gaspar de Portol?? a California, no foren cristianitzats. Es va fundar la missi?? de San Lu??s Rey de Francia, de la qual prov?? el seu nom. Quan el 1821 M??xic es va independitzar d???Espanya, el seu territori pass?? a sobirania mexicana. Els mexicans van cremar les missions el 1834, tot provocant fam i malalties. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo del 1848, tot el territori californi?? pass?? als EUA. Aquests els van posar sota tutela de la BIA, qui va constituir set petites reserves per a ells, on encara hi viuen. El 1875, per??, els varen expropiar les granges per internar-los en reserves. El seu cap Olegario Sal es va oposar al titella Manuelito Cota va adre??ar-se al president Ulysses S. Grant per tal que els les retorn??s, per?? a la seva mort el 1877 els arrabassaren tot. Des del 2001 s???ensenya la llengua luise??o a una escola de Palomar, per un centenar d???alumnes. El membre m??s destacat de la tribu ??s l'artista James Luna.
