Serrano
De Viquipèdia
Els serrano són una tribu uto-asteca, una de les branques dels xoixon a Califòrnia, es divideixen en quatre grups:
- Kitanemuk i Alliklik, que viuen a les zones dessecades dels rius Kern i San Joaquin.
- Vanyume, als marges del llac Mojave.
- Serrano, a les muntanyes de San Bernardino i el desert de Mojave.
Taula de continguts |
[edita] Localització
Es trobaven entre els marges del riu Kern i les muntanyes de San Bernardino, a Califòrnia. Avui estan concentrats a les reserves de San Manuel i Morongo (Califòrnia).
[edita] Demografia
Cap el 1800 eren uns 1.500, però baixaren a 100 el 1900 (118 segons el cens del 1910). El 1970 eren 400 individus, però només un parlava la llengua el 1994. Segons el cens dels EUA del 2000, hi ha 263 purs, 89 barrrejats amb altres tribus, 65 barrejats amb altres races i 12 amb altres races i tribus. En total, 429 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la reserva San Manuel hi havia 82 habitants (70 al rol tribal).
[edita] Costums
Hom sap poc dels kitanemuk i alliklik. Dels vanyume hom creu que en temps remots eren extremadament pobres i que vivien al desert, que els oferia poc més que arrels per a sobreviure. Els serrano pròpiament dits eren més pròspers. La seva societat era dividida en dues meitat de significància mitològica. Però endemés apareixien organitzats en clans o llogarrets comunals, cadascun d’ells associats a un lloc particular. La comunitat posseïa una cala i les terres adjacents a ella. El matrimoni entre membres de la mateixa comuntiat estava prohibit, i els grups particulars tenien relacions entre uns i altres per a negocis inter-matrimoni. Cada comunitat tenia un capitost hereditari i un ajudant o assistent del capitost. Empraven soques d’arbre per a construir cases i estructures cerimonials. La seva casa de suor era coberta de terra. Les aglans eren abundants i constituien llur dieta. Ballaven la Dansa de l’Àliga (turuvitchutu’).
[edita] Història
El 1770 foren adscrits pels espanyols a la missió de San Gabriel Arcángel, i el 1772 Pere Fages va entrar al seu territori. Garces hi va tornar el 1776. El 1812 es van rebel·lar contra les missions amb cahuilla i yuma, però el 1819 molts foren massacrats pels mohave. El 1821 foren posats sota servitud pels barons mexicans, qui el 1834 van secularitzar les missions. El 1850 i 1860 patiren epidèmies de verola. Van mantenir contactes amb espanyols i mexicans, i foren una de les tribus d’Indis de les Missions, com els diegueños o luiseños. La febre d’or del 1850 els portà tota mena de calamitats. El 1875 foren establits a reserves. El 1975 alguns dels seus descendents reclamaren més terres.
