Wiyot

De Viquipèdia

Els wiyot són una tribu índia ritwan, del tronc macroalgonquià (llengües algonquines) relacionada amb els yurok, i també anomenats Dilwishne, Humboldt Bay, Sulatelik i Wishosk.

Taula de continguts

1 Localització
2 Demografia
3 Costums
4 Història
5 Enllaços externs

[edita] Localització

Vivien al baix riu Mad i Eel, i a la badia de Humboldt (California), dividits en els grups Batawat, Wiki i wiyot. Tenen una reserva pròpia a Califòrnia.

[edita] Demografia

El 1770 potser eren 1.200 individus, i mil el 1800, però baixaren a 200 el 1880 i a 100 en el cens del 1910. La seva llengua només tenia un parlant el 1961. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia 444 purs, 60 barrejats amb altres tribus, 149 barrejats amb altres races i 21 amb altres races i tribus. En total, 674 individus. Segons dades de la BIA del 1995, a la ranxeria Blue Lake de Califòrnia hi vivien 85 persones (39 només al rol tribal), i a la de Table Bluff (Califòrnia) hi vivien 243 (239 al rol tribal).

[edita] Costums

Llurs campaments estaven localitzats als corrents de les badies més que a l’oceà mateix. Rarament usaven l’oceà per a subsistir o navegar, preferien els aigües tranquiles. Llurs llogarrets constaven de quatre a dotze cases, problablement per a 30 persones. També tenien campaments escampats d’una o dues cases. També tenien cases de suor, emprades per a dormir, treballar i entretenir-se, amb banys de vapor rectangulars i purificacions.

Principalment eren pescadors de salmons als rius i als marges de l’oceà, on collien musclos, cloïsses i atrapaven mamífers terrestres. Llurs cases i canoes eren fetes de fusta de secoia. Mesuraven la riquesa en petxines dentellades, en ganivets llargs d’obsidiana, plomes d’ocells picafustes i pells de cèrvol albí, així com d’altres objectes. Mesuraven la riquesa en petxines dentellades, en ganivets llargs d’obsidiana, plomes d’ocells picafustes i pells de cérvol albí, així com d’altres objectes.

No tenien cabdills ni vestigis individuals d’autoritat política, però econòmicament eren influents els consellers. Les disputes, i fins i tot els assassinats, se solucionaven amb el pagament de petxines dentellades. Llurs xamans eren gairebé sempre dones. Adquirien llurs poders al cim d’una muntanya per les nits. Alguns xamans només diagnosticaven malalties, d’altres curaven xuclant sang i d’altres objectes de la malaltia.

Encara que pertanyien a l’àrea cultural de la costa del Noroest, llur religió contenia elements de la cultura de Califòrnia central, que incloía un Déu creador i molts caràcters animals.

[edita] Història

No van tenir contacte amb els blancs fins a la febre d’or californiana del 1849. Molt relacionats amb els yurok, el 26 de febrer del 1860 patiren la massacre de Humboldt Bay, que gairebé els exterminà.

El 1908 els supervivents obtingueren una reserva de 30 acres a Table Bluff. Del 1960 al 1975 els aplicaren la Termination, però el 1981 tornaren a posar-se sota tutela de la BIA, qui els va donar 120 acres més a la reserva. I el 1982 aplicaren una constitució tribal. Cap el 2000 el portantveu tribal era Cheryl Seidner.