Sant Pere Gros de Cervera
De Viquipèdia
Sant Pere Gros és una església romànica situada al municipi de Cervera, a la Segarra. L'edifici respon a les formulacions pròpies de l'arquitectura llombarda del segle XI i és un dels millors exemplars de l'arquitectura medieval catalana que adopten la tipologia de nau amb planta circular.
[edita] Història
Documentada el 1072, set anys més tard els esposos El·lemar i Ermessenda la cediren al monestir de Sant Pere de Rodes perquè hi fundés un cenobi. La donació no fou acceptada per Guillem Ramon i la seva esposa Arsenda, senyors de Cervera. Finalment, el 1081 van decidir cedir-la a Santa Maria de Ripoll per establir-hi un priorat benedictí que s'anà engrandint en poc temps. El 1089 són nombroses les referències sobre el seus priors que eren monjos de Ripoll.
Consta en les relacions de la dècima papal recaptada a la diòcesi de Vic dels anys 1279 i 1280. Al segle XV, va entrar en decadència fins al punt de que l'església passà a la condició de simple ermita i sense residir-hi cap monjo.
Curiosament, malgrat l'abandonament, al segle XVIII s'hi va construir un retaule neoclàssic i es feien petites obres de millora que continuaren l'any 1960 amb una restauració total.
[edita] Arquitectura
Nau amb planta circular coberta amb cúpula i amb un absis semicircular adossat a la banda nord-est. A l'interior hi ha sis nínxols semicirculars de gran alçada. La porta, amb arc de mig punt, és a ponent. Al centre de l'absis dóna llum una finestra de doble esqueixada, al costat sud n'hi ha una altra més gran i reformada.
