Discussió:Decrets de Nova Planta
De Viquipèdia
Hi poso el retolt de "neutralitat" pq em sembla que li conve una bona repassada:
- Guerra de Successió o d'Ocupació: Jo no he sentit mai referir-s'hi aixi. Es un terme habitual en historia ? Hi ha algun especialista ?
- ocupació militar del nostre país, i altres similars: cal evitar frases en 1a persona.
- Els apartats de Conseqüències jurídiques i Imposició d'un model polític son molt florits i poc informatius: cal anar al gra, explicar quines son exactament les institucions que es van abolir i que les va reemplasar, i fer menys frases "solemnes".
Xevi 20:13, 29 mai 2006 (UTC)
Taula de continguts |
[edita] Guerra de Successió o d'Ocupació
Sobre la denominació alternativa, i complementària, guerra d'Ocupació, vegeu Eva Serra "Per una història global i integradora dels Països Catalans: el cas de l'època moderna", dins Els Països Catalans: un debat obert (Editoria Tres i Quatre, 1984). També, entrevista a Eva Serra, a L’Avenç (núm. 52, set. 1982, p. 63-65) (http://www.racocatala.com/eltalp/serra.htm). Blanca Serra i Puig, "Reflexions entorn del procés de substitució lingüística", dins Una llengua sense ordre ni concert, ed. Ed. Oikos-Tau. Barcelona, 1993, pàg. 95-108. No és possible l'aplicació dels Decrets de Nova Planta sense la victòria militar i l'aplicació del dret de conquesta (vegeu l'article drets històrics de la Viquipèdia), com a suport del canvi de règim, a un de monarquia absolutista. Sobre el dret de conquesta (terme germà del d'ocupació militar), vegeu http://www.francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=1277&seccio=Noticies http://www.gencat.net/generalitat/cat/guia/antecedents/antecedents9.htm El preàmbul del projecte de nou estatut d'autonomia de l'Aragó també fa referència a aquest dret de conquesta en relació amb la Nova Planta: "Los Decretos de Nueva Planta de 1707 abolieron, por derecho de conquista, el Derecho Público y las Instituciones propias del Reino de Aragón, que había sido independiente durante setecientos años. Los aragoneses únicamente conservaron su Derecho privado, que ha subsistido hasta nuestros días, siendo esta aplicación cotidiana del Derecho Foral aragonés testimonio patente de nuestro pasado común y elemento esencial que refleja nuestra identidad colectiva." http://www.heraldo.es/heraldo.html?noticia=165036 També hi fa referència la Wikipedia espanyola: http://es.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Barcelona L'expressió "dret de conquesta" no és actual, però. L'historiador Josep M. Quadrado deia , referint-se a Felip V, que "Lo que no emprendió a su advenimiento por legitimidad, quiso hacerlo en su restauración por derecho de conquista, viniendo a confesar así que procedia por vengaza más que por el bien de sus vasallos". D'altra banda, no cal parlar de la imposició d'autoritats militars (el comandant general), ni de la repressió de les tropes borbòniques castellanes i franceses: "En la Audiencia, compuesta de Regente, cinco ministros y un fiscal, presidirá el comandante general de las armas" (Nova Planta de Mallorca). A més de l'expressió "dret de conquesta" hi ha la d'"ocupant" aplicada a les noves autoritats i les seves unitats militars que substituïren les de l'exèrcit propi desarmat. I fàcilment trobaríem moltes referències del seu ús. Així, Josep Melià deia "Molt prest pogué veure's quina era la voluntat vertadera dels ocupants: canviar les institucions, retallar les competencies, canviar el regne en provinci i la Universitat en municipi." ("La nació dels mallorquins, Editorial Selecta, Barcelona, 1977, p.124). Davant aquesta interpretació indiscutiblement basada en els fets i en la seva interpretació, en la historiografia hi ha l'alternativa de presentar la Guerra de Successió com un conflicte civil, entre conservadors i progressistes, entre l'absolutisme borbònic i el pactisme, i ningú no pot discutir l'existència un component social. Però no es pot negar tampoc que la política centralitzador de l'absolutisme és en benefici de Castella i que es produeix una clara discriminació de la Corona d'Aragó, que denuncien els mateixos borbònics al document anomenat "Representació" (1760), i que, tot i que no es pot parlar d'estat-nació fins al s. XIX, la nació catalana existia tant com la castellanoespanyola des de feia segles. No crec, doncs, que es pugui parlar de visió no objectiva de la història si només es presenta una versió de la historiografia. L'ocupació militar castellana va existir, gràcies a ella es va poder desmuntar tot l'edifici constitucional i institucional del nostre país i sense aquesta ocupació no s'entén la història posterior. La Guerra de Successió fou un conflicte europeu resultat de l'expansionisme de la monarquia francesa i de la feblesa de la hispànica i pren el nom del fet històric que es troba al seu origen. Però des del punt de vista del nostre país no és una expressió prou descriptiva. Cal, doncs, mantenir com a equivalents les dues expressions, Guerra de Successió o d'Ocupació, per bé que en la tradició dominant fins ara, amb un enfocament nacional propi d'un altre país, sigui general la primera denominació. Usuari:Antoni I. Alomar 00:35, 30 mai 2006 (UTC)
- He retirat l'aberració del terme de guerra d'ocupació. Sento dir-li a qui ha escrit el text anterior que això de guerra d'ocupació és un invent dels nacionalistes. El conflicte de 1700-1715 fou un conflicte d'abast europeu, en el qual Catalunya es veié immersa. No s'utilitzà ni s'ha utilitzat mai un terme així, ni al segle XVIII ni a la historiografia posterior. Em sembla molt bé que la sra. Serra vulgui usar aquest terme, però no té cap mena de ressò, ni historiogràfic, ni seriós. Em sembla que l'ús normal, comú i internacionalment acceptat del terme és el més adequat. Altrament, per a què us penseu que lluitaven a la Corona d'Aragó si no era per un candidat al tron de la monarquia hispànica? Que Catalunya formés part de la monarquia hispànica significa que compartia rei amb Castella. Doncs, la successió al tron de Castella també ho era pel tron de la Corona d'Aragó... I això no afecta al fet que Catalunya fos diferent de Castella. Per exemple, a Bohèmia (altrament dita Txèquia) no els agradava el seu rei, que també era el rei d'Àsutria i van decidir de tirar els seus representants per la finestra i triar-ne un altre, que, naturalment, no fou bohemi. És difícil d'extrapolar les nacions i el nacionalismes contemporanis al passat. Ep! I això no treu que la guerra de successió no fos una ocupació! Però no fou una guerra d'ocupació... Els catalans no érem tan importants, encara que molts ho creguin. Vilallonga 22:56, 29 mai 2006 (UTC)
- Donca ja podem treure el cartell de neutralitat no? (em fa gràcia per això, que sigui nacionalista el que simplement vol ser i parlar la seva llenbgua, i no ho sigui el que impoisa als altres la seva llengua, això sí qué és ser nacionalista. I donar-li la volta és el que no és neutral realment!--Paco ✉ 08:44, 11 jul 2006 (UTC)
[edita] proposicio
Crec que aquet paragarf("Instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors de Catalunya" "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado") s'hauria d'eliminar si no saporten referencias--Dyvid 21:36, 24 març 2007 (CET)
- Només posant la frase al Google en tens unes quantes, i això que a internet no hi ha gaires llibres d'història.--Pere prlpz 21:28, 20 abr 2007 (CEST)
- Ja tens la referència posada.--Pere prlpz 21:47, 20 abr 2007 (CEST)
[edita] Es bueno leer algún libro de Historia
Este artículo, y otros más que he visto, son la repanocha, impresionante, a cuadros me he quedado al leer varias cosas aquí descritas, ¿esto después lo utilizan los estudantes para hacer sus trabajos de clase? Jooooder, luego dicen de la LOGSE. Lo dicho, que a ver si leemos aunque sea un librito de Historia, escrito por un historiador, ya saben, de esos que estudian, y no esto, que me da lástima ver tanta absurdez junta.
[edita] Neutralitat fora
Crec que l'article a hores d'ara ja respecta l'estil neutral enciclopèdic. Per tant trec la plantilla de neutralitat.—el comentari anterior sense signar és fet per Galazan (discussió • contribucions) --Dyvid 20:07, 23 maig 2007 (CEST).
[edita] traducció
No caldria traduir al català quan es citan textes històrics en castellà?--Diotime 16:31, 17 ag 2007 (CEST)
- Doncs sí. Llull · (vostè dirà) 16:33, 17 ag 2007 (CEST)
- He començat a traduir els textos del decret de nova planta, aquí teniu les meves traduccions, digueu si hi ha alguna cosa que no expresa el que abans expresava:
- Las causas de la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana (original)
- Les causes a la Real Audiència es substanciaran en llengua castellana. (traducció)
---
- Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado".
- Posarà els més grans esforços per a introduir la llengua Castellana, amb la finalitat de donar les providències més temperades, i dissimulades per a que s'aconsegueixi l'efecte sense que es notin els esforços. (traducció i adaptació)
---
- En todo lo demás que no esté previsto en capítulos precedentes de este decreto, se observen las constituciones que antes había en Cataluña; entendiéndose, que son de nuevo establecidas por este decreto, y que tienen la misma fuerza y vigor que lo individual mandado en él.
- En tot el que no estigui en els capítols precedents d'aquest decret, s'observen les constitucions que abans havia a Catalunya; entenent-se, que són de nou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor que l'individual manat per ell. (traducció i adaptació)
Que semblen, les deixem així?--KRLS , ✉ 16:22, 2 nov 2007 (CET)
[edita] Decret de Nova Planta del Regne de València
Per a ser precisos, Felip V mai va decretar cap decret de Nova Planta pel Regne de València. El decret de 1707 "tan sols" deroga els furs, però no estableix pas cap Nova Planta per a la Reial Audiència del Regne de València.
Considere doncs, que fora més lògic i proper a la realitat dels fets, crear un article propi per al decret de prohibició dels furs d'aragó i valència sense barrejar-lo amb el tema de la Nova Planta de la Reial Audiència d'Aragó, Catalunya i Mallorca, que no deroguen sinó que estableixen.
En tot cas, potser fora més adeqüat crear una categoria on hi fossin inclosos els diferents decrets i bans de prohibició que anà decretant Felip V i la resta de la seua estirp, doncs l'actual article encoloma al decret de nova planta tota una sèria de prohibicions que corresponen en realitat a una campanya de decrets i bans de prohibició que es perllongà varies dècades en el temps.--Georg-hessen (discussió) 22:55, 30 des 2007 (CET)
