Corts d'Aragó

De Viquipèdia

Les Corts d'Aragó foren una institució aragonesa que representà el poble en la vida política durant l'Edat Mitjana.

Van existir fins a 1707, quan Felip V les va suprimir amb els Decrets de Nova Planta, eliminant la independència de Castella i Aragó, i creant l'actual Espanya com integració d'ells, encara que donant clara preferència a Castella. A partir d'aquest moment, les Corts de Castella es van convertir en les Corts Espanyoles. Les modernes Corts d'Aragó es van reunir per primera vegada a Calatayud.

En l'actualitat, les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la Comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. També aproven els pressupostos, impulsen i controlen l'acció de la Diputació General d'Aragó i exerceixen les altres competències que els confereixen la Constitució, l'Estatut i les altres normes de l'ordenament jurídic. A més, designen als senadors que han de representar a la Comunitat autònoma en el Senat; exerceixen la iniciativa legislativa perquè les Corts Generals aprovin una Llei; poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constitució Espanyola; ratifiquen els convenis i acords de cooperació en els quals la Comunitat Autònoma d'Aragó sigui part; interposen recursos d'inconstitucionalitat; trien el Justícia d'Aragó, a l'auditor general d'Aragó i trien o proposen el nomenament de càrrecs en altres organismes: consellers en el Consell Assessor de Ràdio Televisió Espanyola a Aragó, vocals en la Junta Electoral d'Aragó o consellers a les Caixes d'Estalvi de la Comunitat.