Moneda catalana

De Viquip??dia

L'origen de la moneda catalana podria comen??ar amb les monedes emporitanes dels segles V-IV aC. M??s endavant ens trobem la moneda catalana en el per??ode carolingi i comtal: el flor?? catal?? i les monedes de Tarragona, que s'inicien amb l'afebliment del poder carolingi. Apareixen els diners dels diferents comtats, que cada vegada tenien menys valor.

El quatern era una moneda catalana de bill?? creada per Pere II per decisi?? del IX de les calendes d'abril de 1212. Tamb?? se'n deia moneda de Cort. El seu valor era de quatre marcs d'argent i vuit de coure.

L'any 1346 Pere III el Cerimoni??s crea una nova moneda: el flor?? d'or d'Arag??, i estableix una seca a Perpiny?? per a les encunyacions de monedes reials d'or. Es va encunyar a imitaci?? dels de Flor??ncia. A m??s de Perpiny??, tamb?? es va encunyar a Barcelona, Girona, Val??ncia i Mallorca, per?? mai a Arag??.

El croat era una moneda barcelonina d'argent, encunyada des de l'??poca de Pere II fins a Felip V. Tamb?? s'anomenaven diners de plata barcelonins, rals d'argent i grossos blancs. El seu nom ve de la creu que portava al revers. Va ser abolit l'any 1718 amb els Decrets de Nova Planta.

A partir del 1612, com que el diner valia poc, es generalitza l'encunyaci?? de m??ltiples superiors com el sou i la lliura, que al Principat van estar en circulaci?? fins prou m??s enll?? del 1714.

L'escut va ser la moneda vigent des de l'any de la reforma de Salaverr??a (1864). Fins llavors hi havia m??s de 90 monedes legals entre els habitants de l'Estat espanyol, com ara els diners, els doblers, els escuts, els maraved??s, els rals de bill??, les lliures mallorquines i, fins i tot, sestercis romans.

Els Decrets de Nova Planta (1714) suposaran la p??rdua de la capacitat legislativa i del control econ??mic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i depend??ncia dels aparells pol??tics castellans, tot imposant l???autoritat real, per damunt de la legal.^[1]

Durant la Guerra Civil (1936-39), els ajuntaments catalans van fer circular fins a 3.384 bitllets diferents de la moneda en vigor aleshores a Espanya, la pesseta.^[2]

Taula de continguts 1 Diferents monedes vigents a Catalunya 1.1 Sistema grec 1.2 Sistema rom?? 1.3 Sistema visigot 1.4 Sistema carolingi 1.5 Ocupaci?? francesa de 1808 a 1814 1.6 Sistema espanyol 2 Imatges 3 Refer??ncies 4 Vegeu tamb?? 5 Enlla??os externs

[edita] Diferents monedes vigents a Catalunya

[edita] Sistema grec

• Dracma emporitana o d'Emp??ries.^[3][4]
• Un??a, antiga unitat de pes equivalent a 8 dracmes.
• Talent, unitat de pes grega, equivalent a 60 dracmes.
• As d'Emp??ries.^[5]. M??s tard, l'as va ser la base del sistema monetari rom??. Comprenia dotze unces, com la lliura.

[edita] Sistema rom??

Vegeu l'article ??Moneda romana??

• Marc de coure.
• Marc d'argent, equivalent a 2 marcs de coure.
• Quatern de bill??, equivalent a 4 marcs d'argent.
• Sesterci
• Denari equivalent a 4 sestercis, i a un dracma.^[6]

[edita] Sistema visigot

• Trem??s de Barcelona^[7]
• Tremissis^[8][9]

[edita] Sistema carolingi

• Lliura mallorquina (o lliura carol??ngia) que era una unitat de compte, equivalent a 20 sous, i no era pas moneda.^[10]
• Sou que era una unitat de compte, equivalent a 12 diners de tern, i no era pas moneda.
• Malla barcelonina, tamb?? anomenat ??bol, moneda equivalent a 10 sous, ??s a dir a mig diner. Moneda d'argent, utilitzada els segles IX i X, o de bill??, a partir del segle X.^[11][12]
• Pugesa, moneda de bill??, equivalent a 5 sous, o un quart de diner.^[13]
• Pellofa, pe??a sense valor monetari, utilitzada en algunes comunitats religioses.^[14]
• Croat de Barcelona o Reial d'argent, creat el 1285 pel rei Pere II, equivalia a dotze diners de tern i tingu?? el seu origen en el pirral d'argent.^[15][16]
• Ducat d'or, tamb?? anomenat Principat^[17]
• Diner de bill??, moneda equivalent a 20 sous.^[18]
• Sis?? d'argent inicialment, equivalent a sis diners, i a un ter?? de croat. M??s tard de coure.^[19]
• Flor?? d'or Moneda d'or a l'hom??nima de Flor??ncia, encunyada a Perpiny?? per Jaume III de Mallorca el 1342, i per Pere III el 1346.^[20]
• Ardit Moneda de bill??, utilitzada dels segles XVI al XVIII.
• Menut de Banyoles diner de bill??, encunyat a Banyoles entre l'any 1600 i el 1605.^[21]
• Dobler de bill?? tamb?? anomenat doblenc, moneda de Mallorca, equivalent a 2 diners.
• Pes dur, (peso duro en castell??) tamb?? anomenat duro d'argent, o simplement duro.^[22]
• Reial d'or de Mallorca, tamb?? anomenar real o ral equivalent a 10 reials d'argent.
• Reial d'argent equivalent a 2 sous. 8 reials d'argent equivalent a 1 duro.
• Reials de bill??, 20 reials de bill?? equivalent a 1 duro.
• Coronat (moneda), moneda on el rei duu una corona.

[edita] Ocupaci?? francesa de 1808 a 1814

El 1809 la Junta Superior del Principat va crear la Casa de Moneda de Catalunya.^[23]

• Napole?? que equival a 5 pecetes. Solia portar inscrita la abreviaci?? Nap.^[24]
• Quart. El seu plural quartos don?? origen a diverses expresions com ara tenir molts quartos.
• Peceta de Barcelona. Moneda d'argent encunyada a Barcelona els anys 1836 i 1837 per ordre de la Junta d'Armament i Defensa del Principat.^[25]

[edita] Sistema espanyol

• Escut establert l'any 1864, 10 escuts equivalent a 1 reial de bill??.^[26]
• Pesseta establerta l'any 1869, 40 escuts equivalent a 1 pesseta.^[27]
• Ecu, establert l'any 1999, que era una unitat de compte, valorat segons les divises europees i va ser substitu??t per l'euro.^[28]
• Euro establert l'any 2002, 166,386 pessetes equivalent a 1 euro.

[edita] Imatges

Moneda de Carles II d'Anjou, rei de N??pols, compte d'Anjou i de Proven??a, 1285-1309.	Denari de Ferran de Mallorca, 1315-1316.	Moneda de Sardenya, de Pere III, rei de Sardenya, 1336-1387, amb les quatre barres catalanes.	Ral de 1360, de Frederic IV anomenat el Senzill, 1355-1377.
Carl?? d'Alfons el Magn??nim, 1435/42-1458.	Ral d'Alfons el Magn??nim, 1442-1458.	Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, tamb?? anomenat alfons??.	Moneda de Ferran el Cat??lic, 1458-1494.
Cavall de Ferran el Cat??lic, 1458-1494.	Corona de 1452, de Ferran el Cat??lic, 1458-1494	Corona de 1462, de Ferran el Cat??lic, 1458-1494	Corona de 1488, de Ferran el Cat??lic, 1458-1494.
Tar?? de Ferran el Cat??lic, rei d'Espanya i Sic??lia, 1479-1516.	Moneda de Guillem II, el Paleol??g, 1494-1518.	Sis?? de Frederic III de N??pols 1496-1501.	Escut de Joana I i Carles I, 1504-1555.

[edita] Refer??ncies

En les seg??ents refer??ncies, les sigles MNAC es refereixen al lloc web del Gabinet Numism??tic de Catalunya, que cont?? una col??lecci?? de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat, amb seu al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Els enlla??os que es referencien inclouen una imatge de la moneda i una explicaci?? m??s ??mplia.

1. ??? Francesc Ferrer, del manifest que l???any 1976 es va llegir a la Devesa de Girona, dins els actes organitzats per celebrar per primera vegada la Diada Nacional.
2. ??? Consell Municipal d'Arenys de Mar, pesseta, MNAC
3. ??? Villaronga i Garriga, Leandre, "Dracmes emporitanes d'arracada singular", Revista Acta numism??tica, Volum 31, 2001, p??gines 31-47
4. ??? Dracma d'Emporion, MNAC
5. ??? As d'Emporiae amb contramarques DD i dof??, MNAC
6. ??? Denari d'Iltirta, MNAC
7. ??? Leovigild (573-586), trem??s de Barcelona, MNAC
8. ??? Tremissis visigot d'imitaci?? a nom de Justini?? I, MNAC
9. ??? http://commons.wikimedia.org/wiki/Tremissis
10. ??? Les monedes i les paraules, Gabriel Bibiloni, Diari de Balears, 25 de febrer de 2002
11. ??? Domingo i Sellart, F., "La malla coronada, tipus in??dit, probablement de Joan I", Revista Acta numism??tica, Volum 32, 2002, p??gines 75-77
12. ??? Sanahuja i Anguera, Xavier, "Les Malles barcelonines de Joana i Carles", Revista Acta numism??tica, Volum 31, Any 2001, p??gines 105-110.
13. ??? Pugesa de Lleida al MNAC
14. ??? Jorba i Serra, Xavier, "Les Pellofes de Sant Jaume de Calaf i Santa Maria del Pi. Noves aportacions documentals i monet??ries", Revista Acta Numism??tica, Volum 36, 2006, p??gines 175-189
15. ??? Vall-Llosera i Tarr??s, J. "Noves aportacions al Cat??leg dels croats de Barcelona 1285 - 1706", Revista Acta Numism??tica Volum 35, any 2005, p??gines 67 - 71
16. ??? Felip III, mig croat de Barcelona, MNAC
17. ??? Mig principat d'or, o mig ducat, moneda d'or, de Barcelona, de Ferran II (1493)., GREC.
18. ??? Diner de bill??. Jaume I, Lleida medieval. 1236-1243, a La Paeria de Lleida.
19. ??? Sis?? de coure
20. ??? Revers d??un Flor?? del rei Joan I d??Arag??, GREC
21. ??? Els Menuts de Banyoles
22. ??? Felip IV, 5 rals de Barcelona de 1641 amb contramarques 20 rals i 1652, MNAC
23. ??? L'ocupaci?? francesa, MNAC
24. ??? Anvers d'un nap: moneda de 5 pesetes de la segona meitat del segle XIX, GREC
25. ??? Anvers d'una peceta, moneda d'argent del Principat, encunyada a Barcelona durant la Guerra del Franc??s (1810), GREC
26. ??? Escut d'or de Barcelona, MNAC
27. ??? Isabel II, pesseta de Barcelona, MNAC
28. ??? Glossari del Banc d'Espanya

• Crusafont i Sabater, Miquel, Hist??ria de la moneda catalana: interpretaci?? i criteris metodol??gics; pr??leg de Josep Fontana, Barcelona, Cr??tica, 1996
• Balaguer, A. M. Hist??ria de la moneda dels comtats catalans, Barcelona, 1999

[edita] Vegeu tamb??

• Millar??s, imitaci?? del dirhem almohade encunyat a Catalunya.
• Ardit, moneda catalana encunyada a diferents localitats catalanes durant els segles XVI i XVII.
• Barbot
• Pesseta, moneda catalana des del 1868 fins al 2001.
• Euro, moneda catalana des del 2002.

[edita] Enlla??os externs

• MNAC - Gabinet Numism??tic de Catalunya Col??lecci?? de 130.000 monedes des del segle VI aC fins a l'actualitat.
• GREC - Monedes catalanes A la fototeca del GREC.
• Societat Catalana d'Estudis Numism??tics, filial del IEC.
• Monedes de la Guerra de la independ??ncia
• El paper moneda catal??
• Monedes d'Isabel I d'Arag??
• Antigues monedes espanyoles
• Forex real time

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Moneda catalana