Batalla de Llucmajor
De Viquipèdia
La Batalla de Llucmajor (25 d'octubre de 1349), és la batalla que tingué lloc a Llucmajor (Mallorca), a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, en la qual les tropes de Pere el Cerimoniós derrotaren les de Jaume III de Mallorca. El rei de Mallorca morí a la batalla i amb això Pere el Cerimoniós reincorporà definitivament a la Corona d'Aragó el regne de Mallorca, el qual desaparegué com a regne independent.
La batalla es va produir després que Jaume III hagués venut Montpeller al rei de França Felip IV per a finançar l'expedició per a recuperar el regne, ocupat per Pere IV el 31 de maig de 1343.
Pere el Cerimoniós capturà ferit Jaume IV de Mallorca, juntament amb el seu germà Pagà, la reina Violant de Vilaragut i la germana d'aquesta, Elisabet. Jaume estigué pres al castell de Xàtiva i al Castell Nou de Barcelona, fins al 1362 en que Jaume de Santcliment l'alliberà.
Després de la batalla de Llucmajor, el Regne de Mallorca, ocupat ja abans per Pere el Cerimoniós, i vassall des de 1279 del rei d'Aragó, torna a ser annexionat, ara definitivament, als territoris de la Corona d'Aragó. El 1344 el rei Pere havia promulgat el Privilegi d'Unió, que juraren els seus hereus fins a Felip V de Borbó, pel qual es comprometien a no separar-lo mai més del Principat i els altres regnes de la Corona (Jurament per les Illes). A més, Pere el Cerimoniós, que es titula rei de Mallorca, i a partir d'ell els seus successors, separà del Regne de Mallorca la governació dels territoris continentals de la Corona de Mallorca i després de la mort Jaume IV de Mallorca no hi haurà més reis de Mallorca.
El Regne de Mallorca conservà la seva denominació i les seves institucions i constitucions fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), que les van abolir.
[edita] Bibliografia
Gabriel Ensenyat i Pujol: La reintegració de la Corona de Mallorca a la Corona d'Aragó (1343-1349), 2 volums, Palma de Mallorca, Editorial Moll, 1997.
