Sibil??la de Forti??
De Viquip??dia
Sibil??la de Forti??, anomenada la Fortiana (o Forciana) (Forti???, vers 1350 - Barcelona, 24 de novembre de 1406), fou reina consort d'Arag??, de Val??ncia, de Mallorca, de Sardenya i de C??rsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neop??tria i comtessa consort de Barcelona, de Rossell??, de Cerdanya i d'Emp??ries (1377 - 1387). Als textos medievals el seu nom ??s escrit sovint Sib??lia de Forci??.
Taula de continguts |
[edita] Ascend??ncia
Sibil??la pertanyia al llinatge dels Forti??, de la baixa noblesa, amb possessions al medi rural empordan??s, dins el comtat d'Emp??ries, del qual eren feudataris.
Genealogia simplificada de Sibil??la de Forti??:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Bernat (I) de Vilamar?? veguer de Lleida ???1385 |
|
|
|
Francesca de Palau |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
Berenguer de Forti?? donzell ???a.1375 |
|
|
|
|
|
|
|
Francesca de Vilamar?? i de Palau |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
* naixement = matrimoni ??? defunci?? |
|
|
|
|
|
Sibil??la de Forti?? |
|
Bernat de Forti?? cavaller conseller del rei ???d.1424 |
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||
[edita] Ascens, n??pcies i descend??ncia
Sibil??la, llavors una jove de gran bellesa per?? sense cap formaci??, entr?? al servei de la reina Elionor de Sic??lia, que l'admet?? entre les seves dames possiblement arran d'algun viatge reial a l'Empord??. A la cort s'arranj?? el seu matrimoni, el 1371, amb Artal de Foces, noble aragon??s llavors ja d'edat avan??ada protegit per Pere III. Artal, de qui no va tenir descend??ncia, mor?? el 1374 i la reina Elionor el 1375. Aviat la jove v??dua va atreure l'atenci?? del monarca, aleshores amb 56 anys, i n'esdevingu?? l'amant.
Els infants fills de d'Elionor, Mart?? i sobretot Joan, el duc de Girona, van veure amb bons ulls que el pare mantingu??s aquest lligam, que evitava un nou matrimoni i els problemes din??stics que podria comportar. Per?? Pere III tenia uns altres plans, que desplagueren profundament el seu hereu quan es van fer realitat. Efectivament, l'anunci del matrimoni dels amants reials condu?? a unes tenses relacions entre el rei i el seu hereu, que aviat empitjorarien, implicarien Sibil??la i les esposes successives de Joan (Mata d'Armanyac i Violant de Bar), i facilitarien el perill??s alineament de poderosos sectors socials i pol??tics rere cadascun d'ells.
L'11 d'octubre de 1377, a Barcelona, Sibil??la es cas?? amb el rei Pere III el Cerimoni??s, convertint-se a??x?? en la quarta muller del sobir?? catalanoaragon??s. Fou una de les tres reines catalanes que va tenir la Corona d'Arag?? (amb Elisenda de Montcada i Margarida de Prades) i, sobretot, un cas excepcional entre les consorts dels seus monarques, ja que no procedia ni d'una fam??lia reial ni de l'alta noblesa.
Del matrimoni de Sibil??la amb Pere III nasqueren:
- l'infant Alfons d'Arag?? (1376-1377), comte de Morella, nascut abans del matrimoni i legitimitat el 1377. L'exist??ncia real d'aquest infant, per??, ha estat discutida, ja que no ha pogut ser documentat i nom??s apareix citat a l'ap??ndix tard?? de la Cr??nica de Pere el Cerimoni??s i, seguint-lo, en Zurita.
- la infanta Isabel d'Arag?? (1377-1424), casada el 1407 amb el comte Jaume II d'Urgell i ??via del conestable Pere de Portugal.
- l'infant Pere d'Arag?? (1378-1379).
[edita] La reina empordanesa
Pere el Cerimoni??s s'envolt?? despr??s d'aquest casament de nobles empordanesos aix?? com de familiars de Sibil??la (el seu germ?? Bernat), fet que motiv?? la desconfian??a i l'enemistat d'un b??ndol important de la cort -encap??alat per l'hereu Joan (futur Joan I) i la seva segona esposa, la francesa Violant de Bar.
Amb la mort del rei l'any 1387 Sibil??la, tement la repres??lia dels seus fillastres, es va refugiar al castell de Sant Mart?? Sarroca. Efectivament, Joan I i Violant de Bar ordenaren la seva persecuci?? i aconseguiren assetjar-la al mateix castell de Sant Mart?? Sarroca. Sense resist??ncia, la reina v??dua s'entreg?? a la nova parella reial.
El suport de la petita noblesa i de la burgesia (sobretot del Consell de Cent de Barcelona, que Pere III li havia procurat), d'alguns nobles destacats com el comte Hug Roger II de Pallars Sobir?? o del papa d'Aviny?? Benet XIII, imped?? que Joan i Violant, i l'alta noblesa, poguessin anar massa lluny en la seva venjan??a.
Joan I la reclogu?? durant un temps al castell de Montcada i finalment va poder residir, sota vigil??ncia, a Barcelona. Mart?? l'Hum?? millor?? les seves condicions de vida i la tract?? amb m??s respecte.
D'aquesta ??poca ??s l'elogi de Bernat Metge, antic servidor de Joan i Violant que ara, processat, cercava de congratular-se amb el nou monarca amb la seva obra Lo somni (1399):
| ?? | Qui et poria dar entenent la fortalesa de cor e esfor?? e gran paci??ncia de la regina dona Sibil??la d???Arag??, e lo gran saber e bon enteniment que ha? Moltes vegades me s??n meravellat de nostre senyor D??u, com tan virtu??s espirit ajust?? a cos femen??, car digne f??ra d???Escipi??. | ?? |
[edita] Mort i enterrament
Sibil??la de Forti?? mor?? a Barcelona el 24 de novembre de 1406.
Per ordre del rei Mart??, fou enterrada, amb funerals d'estat, al convent de Sant Francesc (Framenors) de Barcelona, lloc tradicional d'enterrament dels reis i reines de la Corona d'Arag?? a la ciutat. Sibil??la hi ocup?? el sepulcre que havia deixat lliure Alfons el Benigne en ser traslladat el 1369 al convent de Sant Francesc de Lleida. Mai no fou traslladada al pante?? oficial de Poblet.
Quan el convent de Framenors fou enderrocat, al segle XIX, les seves despulles, com les dels altres personatges reials enterrats all??, foren traslladades, el 20 d'abril de 1852, a la catedral de Barcelona i dipositades primer en una urna encastada en el mur de la capella dels M??rtirs del claustre, sufragada per Isabel II, i, el 13 d'octubre de 1998, traslladades a l'interior del temple, en una altra urna col??locada sobre el mur de l'esquerra de l'altar major.
Fins fa pocs anys s'ha pensat que la figura jacent d'una reina procedent de Framenors i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya corresponia a la tomba de la reina Sibil??la. S'ha pogut demostrar, per??, que pertany a la tomba de Maria de Xipre.
[edita] Iconografia
.jpg/250px-Cust??dia_dels_Corporals_de_Daroca_(detall).jpg)
Es coneixen les seg??ents representacions iconogr??fiques medievals de Sibil??la de Forti??:
- Frescos de la capella de Santo Tom??s, a l'esgl??sia de San Miguel de Daroca, obra del Mestre de San Miguel de Daroca (entre 1377-1380), conservats al Museo Provincial de Zaragoza.
- Cust??dia reliquiari dels Corporals de Daroca, obra en argent daurat de Pere Moragues (1384), oferta per Pere i Sibil??la per commemorar el miracle de Llutxent (Museo de la ex-colegiata de Santa Mar??a de Daroca).
- Sepulcre de l'arquebisbe de Saragossa Lope Fern??ndez de Luna, obra en alabastre de Pere Moragues, a la capella de San Miguel anomenada la Parroquieta, de la catedral de Saragossa.
[edita] Llegenda negra
L'oposici?? de la parella reial, Joan I i Violant de Bar, i de l'alta noblesa, triomfants amb l'entronitzaci?? dels primers el 1387, i el dur??ssim proc??s que va seguir a continuaci?? contra Sibil??la i els seus familiars i aliats, van posar en circulaci??, ja des d'aquell moment, una imatge de Sibil??la de Forti?? com a madrastra malvada, intrigant, dotada de poders mal??fics, en ??ltima inst??ncia d'intrusa que ascendeix nom??s gr??cies als seus dots sexuals. Una imatge ??bviament interessada i que no es correspon amb la veritat hist??rica, per?? que ha gaudit, ja des de l'Edat Mitjana, de poderosos altaveus. El primer va ser Jaume Roig, que no es va poder resistir a una imatge femenina tan ideal per als seus prop??sits literaris a l'Espill:
| ?? |
|
?? | |||||
Zurita, que coneixia la documentaci?? oficial i tamb?? l'obra de Roig, neda entre dues aig??es als seus Anales de la Corona de Arag??n. Per?? ??s al segle XIX, amb el drama hist??ric Batalla de reines de Pitarra, que tamb?? parteix del retrat de Roig, que aquesta imatge distorsionada arriba a grans proporcions, essent, de fet, el principal culpable de la seva perviv??ncia, demostrada en obres posteriors que ignoren o prefereixen ignorar la Sibil??la real. A tall d'an??cdota, ??s i??lustrativa la pudorosa resist??ncia dels habitants de Forti??, relativament recent, davant la proposta de rebatejar amb el nom de la reina un dels carrers de la poblaci?? efectuada per l'alcaldia.
[edita] Posteritat
.gif)
La reina Sibil??la ha estat un personatge present en diferents obres de ficci?? ja des de finals del segle XIV.
Cl??ssics
Glossen Sibil??la de Forti??, de forma ben antit??tica:
- Bernat Metge, Lo somni, llib. IV, cap. 6.
- Jaume Roig, Espill, llib. I, 2a part, vv. 541-589.
Teatre
L'oposici?? entre Sibil??la de Forti?? i Violant de Bar ??s el nucli argumental de les seg??ents obres:
- Frederic Soler (Pitarra), Batalla de reines, estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 25 de gener de 1887.
- Esteve Albert i Corp, Sibil??la de Forti??, estrenada a Castell?? d'Emp??ries el 6 d'agost de 1969.
- Montserrat Via i Albert Tell (Companyia Pa amb Teatre), Sibil??la de Forti??, estrenada al Centre C??vic de Forti?? el 16 de juny de 2007.
Novel??la hist??rica
??s la protagonista o un personatge destacat en les seg??ents obres:
- Joaquim Borrell Garcia, Sibil??la, la plebea que va regnar, Barcelona, Columna, 2001.
- Jos?? Luis Corral Lafuente, El invierno de la Corona: Pedro el Ceremonioso, Barcelona, Edhasa, 1999.
Per altra banda, t?? carrers i places dedicats en algunes poblacions del pa??s, sobretot a l'Empord?? (Figueres, Forti??, l'Escala, etc.) i d??na nom a un restaurant al seu poble natal. A Forti?? existeix un casal conegut popularment com Casa de la reina Sibil??la, la f??brica actual del qual, per??, data del segle XVII. Vegeu Forti?? (llinatge).
[edita] Bibliografia
- E. Albert??, Dames, reines, abadesses: divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval, Barcelona, Albert??, 2007.
- J. Bassegoda Nonell, "Las tumbas reales de la catedral de Barcelona", Butllet?? de la Reial Acad??mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 13 (1999), 237-255.
- A. Boscolo, Sibila di Forti??, regina d'Aragona, P??dua, CEDAM, 1970 [trad. catalana: La reina Sibil??la de Forti??, Barcelona, Rafael Dalmau, 1971].
- L. Riber, Sibilia de Forti??, Madrid, Ediciones y Publicaciones Espa??olas, 1944, pp. 13-55.
- J. M. Roca, "La reyna empordanesa", Sobiranes de Catalunya: recull de monografies hist??riques, Barcelona, Fundaci?? Concepci?? Rabell i Cibils, viuda Romaguera, 1928, pp. 9-211.
- R. Tasis i Marca, La vida del rei En Pere III, Barcelona, Aedos, 1954.
