Jaume Cascalls
De Viquip??dia
Jaume Cascalls (Berga?, prin. del segle XIV ??? c. 1378) fou un escultor g??tic catal??.
Representant de l'escola catalana d'escultura g??tica alliberada d'influ??ncies franceses i italianes. La seva escultura tracta les imatges de forma m??s naturalista, donant aix?? major dol??or a les femenines i m??s vigor a les masculines, dotades totes de poblades barbes i actituds baron??voles degut al seu avesament als retrats reials .
Cascalls estava casat amb la filla del pintor Ferrer Bassa, amb el qual tingu?? una relaci?? professional i intercanvis art??stics molt productius. La semblan??a entre la indument??ria amb la qual vestia els seus personatges reials i la que feia servir Bassa en les seves pintures i el fet que ambdues fam??lies tinguessin el control del total dels enc??rrecs de la cort, s??n manifestacions significatives d'aquesta col??laboraci??.
L'obra m??s antiga que se li coneix ??s el retaule de la Mare de D??u de l???esgl??sia de Santa Maria de Cornell?? de Conflent, que data del 1345 i t?? el seu nom gravat.
Per?? l'obra a la que va dedicar la major part de la seva vida van ser els sepulcres del pante?? reial de Poblet, on va comen??ar a treballar el 1349 amb el mestre Aloi de Montbrai i que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introdu??a Pere III el Cerimoni??s. La influ??ncia del mestre Aloi en Cascalls ??s enorme, fins al punt de comportar un problema de dif??cil soluci?? establir quines obres pertanyen a cadascun d'aquests dos mestres.
Cascalls abandon?? els panteons de Poblet a mitja construcci?? quan fou nomenat mestre d'obres de catedral de Lleida (1360). Tamb?? f??u algunes figures d'alabastre policromat per al monestir de Ripoll i per a la catedral de Girona, entre les quals destaca el c??lebre Sant Carlemany d'aquesta ??ltima, una figura reial que reprodueix el retrat del rei Pere III i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants M??rtirs des que el bisbe Arnau de Mont-rodon institu?? el culte a sant Carlemany l'any 1345. Destru??ts els panteons de Poblet al segle XIX, aquesta obra ??s la m??s representativa que se'n conserva i una de les peces m??s valuoses de l'escultura g??tica catalana.
Durant la d??cada de 1370 pass?? a treballar a la catedral de Tarragona, per?? el 1373 va haver de tornar a Poblet quan el rei el va amena??ar amb confiscar-li tots els s??us b??ns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'aix??, Cascalls s'afany?? a acabar la sepultura del rei Pere III i les parts essencials de totes les altres tombes, per?? va deixar aturats dos oratoris que va haver de anar a acabar anys despr??s mentre treballava a Tarragona.
Es considera que la seva mort es va produir pels volts del 1378, ja que ??s la data de l'afranquiment del seu esclau, i bon deixeble, Jordi de D??u, a qui el rei Pere el Cerimoni??s va nomenar mestre major dels sepulcres reials l'any 1381.
[edita] Bibliografia
- Rosa Alcoy i Pere Beseran i Ramon, "La fortuna de Cascalls en el context giron??", Estudi General, 10 (1990), 93-118.
- Pere Beseran i Ramon, "L'escultura g??tica als Pirineus: l'obra de Jaume Cascalls", a Michel Zimmermann (coord.), Le Moyen ??ge dans les Pyr??n??es catalanes: art, culture et soci??t??, Canet de Rossell??, Trabucaire, 2005, pp. 237-248.
- Francesca Espa??ol Bertran, "Jaume Cascalls revisado: nuevas consideraciones y obras", Locus Amoenus, 2 (1996), 65-84.
- Emma Lia??o Mart??nez, "El tema del Juicio Final en la fachada de la catedral de Tarragona", Cuadernos de Arte e Iconograf??a, 2(3) (1989).
- Cristina P??rez Jimeno, "En torno a Jaume Cascalls: su obra en Girona", D'Art: Revista del Departament d'Historia de l'Art, 5 (1979), 65-78.
- Miquel Pujol i Canelles, "A prop??sit d'un contracte in??dit de Jaume Cascalls: el retaule de Sant Bartomeu del convent de la Merc?? de Castell?? d'Emp??ries", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 35 (2002), 375-412.
