Himilc?? (406 aC)

De Viquip??dia

Himilc?? (Himilco, ???????????????) fou un militar cartagin??s fill d'Hann??, comandant juntament amb Ann??bal fill de Gisc??, de la gran expedici?? a Sic??lia (406 aC). Diodor de Sic??lia diu expressament que Himilc?? i Ann??bal eren fam??lia.

L'ex??rcit sota el seu comandament, segon Timeu de Tauromenium i Xenofont, era de 120.000 homes. Amb aquest ex??rcit van assetjar Agrigent, i van atacar altres punts. Durant les operacions els cartaginesos van destruir diversos sepulcres, circumstancia a la que es va atribuir la pesta que es va declarar i que va provocar moltes baixes, entre elles Ann??bal. Himilc?? va fer sacrificis propiciatoris i va continuar el setge, per?? va arribar Dafneu amb un cos d'auxiliars siracusans i altres auxiliars i va capgirar la situaci?? i Himilc?? va quedar bloquejat al seu camp i al cap d'un temps van comen??ar a mancar les provisions.

Va recuperar l'avantatge merc??s a l'ajut d'una flota siracusana, i llavors la gana va comen??ar a la assetjada Agrigent, que finalment es va rendir despr??s d'un per??ode que havia durat en total vuit mesos. Hi va passar el hivern del 406 al 405 aC, i a la primavera seg??ent va avan??ar contra Gela que va assetjar. Dion??s el Vell de Siracusa, que havia assolit la tirania a aquesta ciutat, va anar en ajut de la ciutat per?? fou derrotat i es va retirar emportant-se a tota la poblaci?? de Gela, i tamb?? la de Camarina, i les ciutats abandonades van quedar en mans d'Himilc??.

De posteriors operacions ja no se'n sap res, per?? si que la pesta va reapar??ixer de manera m??s violenta i va haver de fer ofertes de pau a Siracusa que foren acceptades; en virtut del tractat de pau Cartago va conservar les seves antigues possessions i a m??s a m??s Selinunt, Himera, i Agrigent; Gela i Camarina haurien de pagar tribut i restar sense fortificar.

Himilc?? va tornar a Cartago i la pesta dels seus soldats es va traspassar als habitants de la capital; aquesta pesta va durar uns quants anys i va exhaurir les energies de la Rep??blica de manera que el 397 aC quan Dion??s va reprendre la guerra, els cartaginesos no estaven preparats.

Dion??s va rec??rrer l'illa de Sic??lia i va arribar fins a M??tia, darrer reducte cartagin??s, que va conquerir. Himilc??, que en aquest temps encara conservava el comandament i havia arribat a la dignitat de sufet o jutge, nom??s va poder atacar sobtadament a la flota de Dion??s amb 100 trirrems i va enfonsar diversos vaixells sense resultats decisius, i va retornar a ??frica.

A la primavera seg??ent (396 aC) va reunir una poderosa flota i ex??rcit que va desembarcar a Panormos i que en el viatge fou atacada per Leptines i va patir considerables p??rdues. Despr??s de desembarcar va obtenir diversos ??xits i va recuperar Erix i M??tia, for??ant la retirada de Dion??s cap a l'est de l'illa.

Els sicanis es van declarar llavors a favor de Cartago. Aix?? Himilc?? va recuperar tota la part occidental i va avan??ar per la costa nord (amb l'ex??rcit i la flota junts) arribant fins a Messana, que va sorprendre i la va arrasar; tot seguit va seguir al sud cap a la mateixa Siracusa; Dion??s li va sortir al pas per?? l'abandonament dels seus aliats sicilians, i la derrota total de la seva flota per la flota cartaginesa manada per Mag??, el va aconsellar de retirar-se a la ciutat i tancar-se darrera les muralles. L'ex??rcit cartagin??s va acampar a la vora de les muralles.

Durant 30 dies Himilc?? va assolar les rodalies de Siracusa per?? no va fer cap atac vigor??s contra la ciutat mateixa. A l'estiu la febre provocada per la naturalesa pantanosa dels terrenys on eren acampats, va esclatar entre els cartaginesos, i aviat va esdevenir altre cop en una epid??mia de pesta. Dion??s va aprofitar per fer un sobtat atac al camp cartagin??s per terra i mar, que va tenir ??xit i Himilc?? va perdre part de la flota; Himilc?? va enviar una proposta de pau a Dion??s per la qual els cartaginesos es retiraven amb armament i pagaven 300 talents; l'oferta fou acceptada i els cartaginesos es van retirar una nit deixant desprotegits als seus aliats sicilians i als mercenaris.

Aquesta capitulaci?? vergonyosa li va passar factura a l'arribar a Cartago. El menyspreu del poble el va incitar a deixar de menjar fins que va morir.