[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Falernus Ager - Viquipèdia

Falernus Ager

De Viquipèdia

Falernus ager fou un territori del nord de Campània des els turons Massis al nord del riu Volturnus, que era famós per la seva fertilitat, i per l'excel·lència dels seu vi, que sobrepassava a tots els altres en reputació. Es possible que el territori tingués el seu nom per una ciutat anomenada Faleria, però si així fou no es esmentat per cap escriptor clàssic, i realment fou un domini de Càpua fins que fou conquerida pels romans després de la batalla del Vesuvi el 340 aC i poc després fou repartit en lots entre plebeus romans. El 295 aC es va fundar una colònia a Sinuessa, a tocar del districte, però es creu que el Falernus Ager no en feu part, si bé no es sap de quin municipi depenia.

El 217 aC el territori fou saquejat per la cavalleria cartaginesa manada per Maharbal i Livi diu que s'estenia fins Aquae Sinuessane i fins a les portes de Sinuessa; poc després esmenta el Falernus ager com a separat del Campanus ager per el Volturnus, però sembla utilitzar els termes en el sentit ampli, mentre que Plini li don un sentit mes restringit quant l'anomena i diu que el formaven a les terres que es trobaven a ma esquerra quant s'arribava a Pons Campanus i fins a Colonia Urbana (fundada per Sul·la) es a dir entre la via Àpia i el Volturnus. Probablement el nom fou usat per designar un districte mes o menys ampli segons el moment o segons si es parlava de la terra del vi o de la terra fèrtil.

Plini diu que el seu temps el vi havia baixat en la seva qualitat per manca de cura en el seu cultiu, i que el millor vi es deia Faustianum, del nom d'un llogaret o ciutat que podria ser la Colonia Urbana de Sul·la. Plini esmenta un llogaret anomenat Cediae o Caediae a uns 10 km de Sinuessa que segurament es Caeditae Tabernae, a la via Àpia (s'ha trobat una inscripció que esmenta la Colonia Caedicianei)

Tocant al territori hi havia el Statanus ager (entre Falernus ager i Cales), el vi del qual es esmentat per Estrabó i que va arribar a una major qualitat que el del districte veí en temps de Plini.