Joan Larreu

De Viquipèdia

Joan Larreu, més conegut com a Juan Larrea (Balaguer, 1782 - Buenos Aires, 1847) fou un polític argentí d'origen català. Es va establir en el Riu de la Plata al voltant de l'any 1800, formà part dels Voluntaris Urbans i en 1810, va participar com vocal de la Primera Junta, on van confondre el seu cognom amb Larrea, error que s'ha mantingut des d'aleshores. Va obtenir l'honor, a més, d'ésser al costat de Domènec Matheu i Xicola l'únic espanyol designat a participar en la junta de 1810. Larreu fou l'últim supervivent dels membres de la primera junta de govern argentina. Com a conseqüència de l'alçament del 5 i 6 d'abril de 1811, va ser deposat i bandejat a San Juan.

Va integrar la Assemblea de l'Any XIII. En aquest àmbit va ser president de les sessions de 3 dies i va establir l'extinció dels títols nobiliaris en el territori nacional, la prohibició de l'ús de tortures i la creació d'un institut de formació militar, entre altres mesures. Duu la seva signatura l'acta que va declarar cançó pàtria a el Himne Nacional. Va ser ministre d'Hisenda del Directori, càrrec des del qual fou el principal impulsor de la creació de l'esquadra naval que comandà Guillermo Brown. A la caiguda del Directori, Larreu es va veure obligat a emigrar i els seus béns en el país van ser confiscats. Al seu retorn, es va dedicar al comerç, i més tard va ser cònsol de França.