Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Hist??ria d'Arm??nia - Viquip??dia

Hist??ria d'Arm??nia

De Viquip??dia

Taula de continguts

[edita] Invasi?? indoeuropea

Les primeres noticies del Regne d'Arm??nia s??n molt incertes. Els armenis derivaven dels antics frigis, suposadament de la branca del sud (la branca del nord va originar els georgians) barrejats amb altres pobles, i que havien entrar a Urartu vers els 610 aC absorbint part del poble urarti?? (molts urartians van refugiar-se a les muntanyes i s??n anomenats pels historiadors cl??ssics com Alarodians, fins que tamb?? foren absorbits). Els armenis s'anomenaven a si mateixos com Hai i al pa??s Haik, per?? a totes les fonts cl??ssiques apareixen esmentats com Armen o Armin, nom del que l'origen ??s atribuit a l'heroi ep??nim que va conduir al poble vers l'est, o al primer rei d'Urartu, Arame; o a la ciutat d'Armavir que es esmentada per Her??dot com Armauria o Armaurra, entre d'altres possibles origens; al pa??s l'anomenaven Arm??na o Arminiya (grec Armenioi).

[edita] Domini meda i persa

Uns anys despr??s el rei dels armenis, anomenat Tigranes per Xenofont a la seva Ciripedia, va ser sotm??s pel rei dels medes que Xenofont anomena Ciaxares (653-584) per?? que fou en realitat el seu fill Astiages (584-555). Aquests fets cal situar-los vers el 560 aC aproximadament. Cirus de Persia va combatre vers el 555 aC als armenis, els hi va imposar tribut i va fer un arbitratge entre el poble armeni i el poble urarti??, que tamb?? hagu?? de pagar tribut per?? que va poder conserver les terres que ocupava, sota protecci?? de Persia, i permetent als armenis de pasturar a les seves muntanyes. Els perses van construir fortaleses al pa??s.

El 521 aC, amb els disturbis que van seguir a la mort de Cambises i la proclamaci?? del fals Esmerdis, els armenis es van revoltar. El rei Darius va enviar al senyor armeni Dadartxitx a sufocar la revolta que prenia molta amplitud per?? despr??s el va substituir per el persa Vaumisa (520 aC) que va derrotar als rebels a Izituch i Autiyara i va deixar sotm??s el pa??s (519 aC).

Poc despr??s va seguir la reorganitzaci?? administrativa del Imperi i Arm??nia fou convertida en satrapia (Satrapia XIII) i a un altra satrapia, la Matiene o Mati??na, (la satrapia XVIII), foren incorporats els Alarodians o Urartians, amb els territoris al est del Ararat i el Tendurek. Ambdues satrapies van aportar contingents per l'expedici?? de Xerxes a Gr??cia el 480 aC. Her??dot esmenta el nom del rei armeni, Artokhmes, casat amb una filla de Darius, i del rei dels Alarodians, Masistos, fill de Siromitres. No coincideixen amb els noms de les tradicionals llistes de reis perqu?? aquestos noms son llegendaris.

El 401 aC Xenofont va travessar la part occidental d'Arm??nia, mes concretament el pa??s dels Karduks (Gordians), probables ancestres del kurds. L'An??basi fa una detallada descripci?? del pa??s, i diu que el riu Centrites (avui Bohtan Su) a les rodalies de la ciutat de Sert, era defensat pel s??trapa Orontes I, fill del rei Artaxerxes II, i que tenia contingents armenis i alarodians. Els deu mil van aconseguir passar i van arribar al pa??s de Taron (avui Much), governat per Tiribases. Despr??s de travessar el riu Arsanies (avui Murad Su) els deu mil van avan??ar al nord fins a les fonts del Araxes, on van trobar un poble troglod??tic. A les regions arm??nies eren sota un regim tribal i el poder estava en mans de caps comarcals o caps locals. A totes les regions que van passar i havia abundant menjar, bestiar i la gent era prospera.

El 334 aC Arm??nia va aportar contingents al exercit de Darius III. El contingent armeni es esmentat a la batalla d'Arbela (30 de setembre del 331 aC) dirigit per els s??trapes Orontes i Mitraustes. Nominalment Arm??nia va passar seguidament al Imperi macedoni, per?? mai es va fer una conquesta efectiva. El persa Mitranes, antic governador de Sardes, en fou nomenat s??trapa, i va gaudir d'una independ??ncia de fet. El 223 aC la regi?? va correspondre al general Neopt??lem per?? combatut per ??umenes de Capad??cia, va morir a la lluita el 321 aC i el pa??s no va entrar en el seg??ent repartiment i es possible que aviat l'antic s??trapa persa hagu??s recuperat el poder que potser mai va perdre del tot, amb l'ajut del general macedoni Peucestes de Mieza. Aix?? el 316 aC el nom d'Orontes com a s??trapa es esmentat per Diodor de Sic??lia i sembla for??a probable que es tracti del mateix personatge que era s??trapa el 331 aC o el seu fill. El 302 aC encara apareix Orontes, Aroantes o Aroandes com a s??trapa, per?? no pas com a rei. La capital que era a Armavir, es va tralladar a Ervandashat.

[edita] S??trapes:

  • Orontes I (Ervand I) vers 401-344 aC
  • Darius Codom?? 344-336 (despr??s Darius III de Persia)
  • Orontes I (Ervand II) (fill d'Orontes I) v. 336-331 aC
  • Mitranes 331-323 aC
  • Perdicas 323 aC
  • Neopt??lem 323-321 aC
  • ??umenes 321 aC
  • Mihran 321-317 aC
  • Orontes III (Ervand III) v. 317-despr??s de 300
  • Sames v. 260 - 243
  • Arsham (Arsames o Arsabes) 243-226 C (fill)
  • Xerxes o Kserks (Xshayarsha) 226-212 aC (fill)
  • Abdisar 212 (germ??)
  • Orontes IV (Ervand IV) 212 ??? 200 (germ??)

El 301 aC Arm??nia va quedar inclosa en els dominis de Seleuc I, per?? de fet va mantenir la seva independ??ncia. Els homenatges fets pels s??trapes-sobirans del pa??s als sel??ucides foren en tots els casos merament nominals.

El 227 aC el co-rei sel??ucida Ant??oc Hierax es va refugiar a territori armeni on governava Arsames o Arsabes que apareix amb t??tol reial a les monedes (Basileus Arsamou). Vers el 212 aC el pa??s apareix dividit entre dos reis te??ricament ambd??s vassalls del sel??ucides: l'Arm??nia pr??pia i l'Arm??nia Sofene o Arm??nia Menor. El rei de Sofene, Xerxes, tenia per capital a Arsamosata (armeni Shimshat) i comprenia b??sicament el pa??s de Kharpurt (Hanzith o Anzitene). Aquest any el rei sel??ucida Ant??oc III el gran, decidit a suprimir les dinasties locals, va assetjar Arsamosata. Xerxes es va rendir i va implorar la clem??ncia del rei, que va acceptar que conserv??s el tron, i li va donar com a muller a la seva germana Antiochis. Aquesta princesa no va tardar a assassinar al seu esp??s i aix?? la Sofene va tornar als dominis directes sel??ucides. La dinastia d'Arm??nia fou deposada el 200 aC.

Ant??oc va nomenat dos estrategs : Artaxies (Artaxes) per l'Arm??nia pr??pia o major, i Zariadris per l'Arm??nia Sofene o menor. Despr??s de la batalla de Magn??sia del Sipilos (189 aC) i el tractat d'Apamea (188 aC) els dos estrategs es van proclamar independents, assolint el t??tol reial amb consentiment del senat rom??. Van sorgir aixi?? les dinasties dels Art??xides i els Zari??drides.

[edita] Regne independent

Durant els seg??ents anys els armenis es van expandir: al est i sud-est foren conquerides l'Atropatene, la Caspiene (segurament Mughan), la Fauene (possiblement la regi?? entre Djulfa i Khoi) i la Barospeda (probablement el Vaspurakan); al nord la Gogarene (Gugarq, al nord del llac Sevan fins a Lori) i (segons Estrab??) la Khorzene o Khorzanene que ell situa a les fonts del Kura i la regi?? d'Ardahan, si be aix?? es un error ja que la Khorzene (armeni Khordzeanq) es molt mes al sud-oest (centrada a l'actua'l Kyghy i la plana de Dersim); al nord-oest els pa??sos de les tribus georgianes (p??ntiques) dels Calibis (Khalibis), Mosinecs (Mosynekhes) i algun altra, la Karenitida (Karin), el pa??s d'Erzerum i la Derxene (Derdjan o Terdjan). Tamb?? s'esmenta la conquesta per Arm??nia Sofene de Taron o Taronitida (Tauranitida) i la Akilisene o Acilisene: la primera segurament referida a l'expulsi?? dels soldats sel??ucides i la segona arrabassada a Capad??cia (Akilisene era una part de la Cata??nia).

Artaxies (Artaxes I) va construir una capital anomenada Artaxata, al sud d'Erivan, potser seguint consells d'Ann??bal. Zariadris va fer construir o engrandir algunes ciutat destacant Tomisa, que dominava l'acc??s al Eufrates i la ruta de caravanes entre el riu Halis i el Tigris.

El 166 aC el sel??ucida Ant??oc IV va atacar al rei Artaxies i el va derrotar per?? nomes li va poder imposar una contribuci?? de guerra. Mes tard Artaxies es va aliar amb el rei Ariarates V de Capad??cia i li va proposar de conquerir Sofene, on ara era rei Mitrobuzanes, i repartirse-la, per?? el rei de Capad??cia va rebutjar participar-hi i a canvi de la neutralitat va exigir a Sofene la cessi?? de Tomisa.

El 140 aC l'Atropatene fou ocupada pels Parts.

[edita] Reis art??xides independents

[edita] Reis art??xides clients (domini rom?? i part i rom?? i persa)

  • Artavasdes III (fill) 55-34 aC (+31 aC) client rom??
  • Alexandre Heli (fill de Marc Antoni) 34-33 aC, client rom??
  • Artaxes II (fill d'Artavasdes II) 33-20 aC aliat del Imperi part
  • Tigranes III (germ??) 20-12 aC, client rom??
  • Tigranes IV (fill) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliat part
  • Erato (germana i muller) 12-5 aC i 4 aC-1 dC, aliada dels parts
  • Artavasdes IV (fill d'Artaxes II) 5-4 aC) aliat de Roma
  • Artavasdes V (pretendent) 1-2, aliat part
  • Ariobarzanes (fill d'Artabaces, rei d'Atropatena) 2-4, client rom??
  • Artavasdes VI (fill) 4-6, client rom??
  • Tigranes V (fill) 6-10 o 11, nominal cient rom??
  • Erato (segona vegada) 10 o 11-14 o 15, favorable als parts
  • Vonones o Vonon (ex rei de P??rtia 8-11) 12-16, client rom?? 15-16; rei nominal retingut a Cil??cia 16-18
  • Orodes (fill d'Artaban III de P??rtia) 16-18, client part.
  • Zenon del Pont (Artaxes III) 18-34
  • Arshak (Ars??ces) (fill d'Artaban III de P??rtia) 34-35
  • Mitridates pr??ncep d'Ib??ria 35-36
  • Orodes (fill d'Artaban III de P??rtia) 36
  • Mitridates (segona vegada) 36-37
  • annexio a P??rtia 37-42
  • Mitridates (tercera vegada) 42-51
  • Radamist (nebot, fill de Pharsman I d'Ib??ria) 51-53
  • Tiridates I (germ?? de Volog??s I de P??rtia) 53-54
  • Radamist (segona vegada) 54-55
  • Tiridates I (segona vegada) 55-58
  • Tigranes VI 58-63
  • Tiridates I (tercera vegada) 62-100 (client de Roma)
  • Axidares 100-113 (client de Roma)
  • Partamasiris 113-114 (client part)
  • Provincia romana 114-117
    • Lluci Catil?? Sever, governador 114-117
  • Volog??s I 118-? (client rom??)
  • Aureli Pacoros ?-140/44
  • Sohemus c. 140/144-161
  • Pacoros 161-163
  • Sohemus (segona vegada) 163-?
  • Sanatruk  ?-197
  • Valarsaces o Volog??s II (fill) 197-216
  • Tiridates II (Khosrov I) (fill) 216-238
  • A Persia ? 238-252
  • Artavasdes VII 252-283 (protectorat persa)
  • Tiridates III (fill de Khosrov I) 283-330 (protectorat rom??)
  • Khosrov II el petit 330-339
  • Tigranes VII (fill) 339-c.350
  • Arshak II (fill) c. 350-368
  • Ocupaci?? Persa 368-370
    • Cylax o Cilax (Zig), governador 368-369
    • Artaban (Karen), governador 368-369
    • Vahan Mamikonian, governador 369-370
    • Merujan Ardzruni, governador 369-370
  • Pap (fill d'Arshak II) 370-374
  • Varasdat (net de Tigranes VII) 374-378
  • Zarmandukht (vidua de Pap) 378-379
  • Govern Provisional de Manel Mamikonian (sparapet) 378-379
  • A Persia 379
    • Govern conjunt del marzban (governador) persa Suren, la reina Zarmandukht, i Manel Mamikonian 379-c. 381
  • Govern conjunt de la reina Zarmandukht i Manel Mamikonian c. 381-384
  • Arshak III (fill de Zarmandukht) 384-389 (casat amb Vardandukht, filla d'Enmmanuel Mamikonian). Rei d'Arm??nia occidental 387-389.
    • Valarshak (associat) 384-386 (casat amb una filla de Sahak Bagratuni)
  • Vasavurt fou rei de la comarca de Karqayin el 483

[edita] Disputes entre parts i romans i entre perses i romans

Al any 12 el ex rei part Vonones o Vonon I (8-11) va entrar al pa??s i va obtenir algun suport i vers el 13 aC es va fer recon??ixer com a rei pels feudals armenis; Erato fou enderrocada al cap d'uns tres anys (vers l'any 14 o 15) i amb ella va acabar la dinastia art??xida. Per?? llavors Vonones es va haver d'enfrontar al rei Artaban III de P??rtia. Vonones va demanar ajuda als romans; Tiberi el va cridar a Cil??cia i quant va arribar alli el va retenir per?? li va conservar el t??tol i els honors reials. Artaban III va fer coronar al seu fill Orodes que va governar del 16 al 18 i fou reconegut per part de la noblesa per?? els romans van imposar a Zenon l'any 18, i va regnar amb el nom d'Artaxes III.

A la mort de Zenon l'any 34 va tornar la inestabilitat quant el rei part Artaban III va posar al tron al seu propi fill Ars??ces o Arshak, i Roma va donar suport a un altra candidat, Mitridates, fill de Mitridates d'Ib??ria i germ?? del futur rei Farasmanes Pharsman I d'Ib??ria (o Farasmanes I), que va triomfar. Artaban III va enviar un altra fill seu, Orodes, que va morir.

L'any 37 Cal??l??gula va cridar al rei i el va declarar desposse??t i l'Arm??nia va caure altre cop en mans dels parts que van ocupar el pa??s. Claudi va retornar a Mitridates al pa??s i amb l'ajut de sa germ?? i de forces romanes va reconquerir el poder (42). Una guarnici?? romana es va instalar a Garni, prop d'Erevan.

El 51 el rei georgi?? va trair al seu germ?? i va col??locar al tron al seu propi fill Radamisto. El rei Volog??s I de P??rtia va envair Arm??nia i va conquerir Artaxata i va proclamar rei al seu germ?? Tiridates I (any 53), per?? al hivern, al retirar-se els parts, Radamisto va recuperar el poder, per?? les venjances produ??des van portar a una revolta general i va haver de fugir i Tiridates va tornar a ser rei. El 58 el rom?? Corbul?? va instal??lar al tron a Tigranes VI. Tiridates va obtenir suport part i va guanyar la batalla de Rhandeia el 62, amb un tractat que establia la retirada romana. Corbul?? no ho va acceptar per?? despr??s d'un any de campanya victoriosa, davant Rhandeia, va va enviar com ambaixador Casperi a pactar amb Tiridates que seria rei per?? com a client de Roma. Aix?? la dinastia arsacida que governava P??rtia, esdevenia tamb?? la casa reial d'Arm??nia sota protectorat rom??. Tiridates va governar fins l'any 100. El va succeir Axidares, enderrocat pels parts el 113, el que va portar a la guerra entre Roma i P??rtia. Partamasiris, el nou rei, va morir i Traj?? va anexionar Arm??nia com a provincia romana.

El 116 Traj?? va envair l'imperi Part i els hi va conquerir la Mesopot??mia Central i Ass??ria (Gordiene) fins a Babil??nia, Ctesifont i Sel??ucia del Tigris, les seves principals capitals, per?? al morir el 117 el seu successor, Adri??, va decidir evacuar aquestos territoris i fixar la frontera al Eufrates i va restablir el regne d'Arm??nia amb un rei part sota protectorat rom??, t??tol que va donar a Volog??s. Una guarnici?? romana formada per la Legi?? XV Apollinaris es va establir a Satala prop de les fonts del riu Lykos, a la Petita Arm??nia (Armenia Minor).

El 135 els alans, aliats al rei Pharsman II d'Ib??ria (Farasmanes II), van envair Atropatene i van amena??ar Arm??nia i Capad??cia. El rei part Volog??s IV va comprar la seva retirada, i pel seu canto Adri?? va aconseguir restablir la fidelitat del rei d'Ib??ria que va anar a Roma a oferir la seva lleialtat al emperador.

El 117 o 118 el regne fou restablert per Adri??. El 161 el rei Volog??s III de P??rtia va expulsar al rei Sohemo, i el va substituir per l'ars??cida Pakoros. El 162 el governador de Capad??cia, Sedati Severi?? va envair Arm??nia per?? fou derrotat a Elegeia i es va su??cidar (segons Di?? Cassi, Hist. rom. LXXI, 2). El 163 Marc Aureli va enviar al general Prisc, que va ocupar Artaxata, va fer fugir a Pakoros i va restablir a Sohemo, que era senador i c??nsol de Roma. Artaxata fou destru??da i fou substitu??da per una nova ciutat no gaire lluny anomenada Kain??polis, dissenyada pel arquitecte Suides, i que podria correspondre a Valarshapat (segons Mois??s de Khoren); all?? es va instal??lar una guarnici?? romana que al menys hi va romandre fins el 185. Luci Marci Ver que va substituir a Prisc, la va convertir en la capital.

En temps de Septimi Sever, el 197, despr??s de derrotar als parts i ocupar Ctesifon i Sel??ucia. El rei Sanatruk (Sanatruces) no va intentar ajudar als parts per?? va morir aquell any i fou nomenat rei el seu fill Valarsaces o Valarshak que segons Mois??s de Khoren fou qui va rebatejar Kain??opolis com Valarshapat, i que es va posar al costat dels Parts, fins que la derrota d'aquestos li va fer veure el seu error, i va oferir hostatges i tributs a Roma. De moment Roma ho va deixar passar per?? l'emperador Caracal??la, uns anys despr??s el va cridar a S??ria i el va fer empresonar.

Caracal??la va proclamar Arm??nia com a prov??ncia romana per?? quant l'ex??rcit i va entrar sota el comandament de Teocrit, fou rebutjat. Els armenis proclamaren rei a Tiridates II el fill de Valarsaces, tamb?? conegut per Khosrov I per les cr??niques de Mois??s de Khoren. Finalment l'emperador Macr?? va recon??ixer a Tiridates II el 217 i li va enviar una corona d'or i va alliberar a la seva mare (que havia estat empresonada junt amb el pare).

El 224 l'imperi Part va desapar??ixer sota l'atac dels perses sass??nides. El 331 l'emperador rom?? Alexandre Sever va atacar als perses des Arm??nia, i entr?? a la M??dia (Atropatene).

Tiridates II fou tra??dorament assassinat per un exiliat part, de nom Anak, que havia acollit a Valarshapat, i que estava secretament al servei dels sass??nides.

El 252 Shapur ja dominava Arm??nia (aix?? ho testimonia Zonaras) i en aquest any va instal??lar com a rei a Artavasdes. El 260 Valeri?? I fou derrotat per Shapur I i el domini persa es va consolidar per?? el 283, l'expedici?? victoriosa del emperador Marc Aureli Car, que va ocupar Ctesifont, va obligar als perses a renunciar a Arm??nia i el 287 Tiridates III fou establert (o restablert) al tron. El 296 els perses van atacar Arm??nia per?? foren rebutjats per el c??sar Galeri i Tiridates III. El rei Nars??s I de P??rsia va renunciar a Arm??nia i Ib??ria, aix?? com l'alta vall del Tigris (Sofene, Anzitene, Ingilene, Arzanene, Moxoene, Gordiene o Karduene i Zabdikene, a la tardor seg??ent (297).

El cristianisme a Arm??nia fou introdu??t al segle II, doncs Tertuli?? esmenta l'exist??ncia de nuclis d'aquesta religi??. Tradicionalment s'atribueix al rei Abgar V Ukkama (4 aC-7 dC) d'Osroene haver enviar missioners al pa??s, per?? en realitat fou Abgar IX a la primera meitat del segle III. La conversi?? definitiva fou obra de Sant Gregori l'Il??luminat. La tradici?? el fa membre de la fam??lia d'origen part dels Suren, i fill d'Anak, que vers el 238 o mes tard va assassinar al rei Tiridates II d'Arm??nia. La data oficial de conversi?? es el 301 tot i que l'orientalista Adontz considera mes probable el 288, en tot cas sempre sota Tiridates III. Assassinat el rei, el seu fill Khosrov II el jove va poder retenir el poder amb el suport del clergat. Tres anys despr??s el cap de l'esgl??sia arm??nia, Aristakes, fou tamb?? assassinat a la Sofanene per?? el seu germ?? Vertanes va ocupar el seu lloc i un nou intent d'assassinat no va reeixir.

Khosrov II va construir a la vora del riu Azat, afluent del Araxes, una nova capital, anomenada Dwin per substituir a Valarshapat i Artaxata. El va succeir el seu fill Tigranes VII el 339. Fou apresat pel rei de P??rsia i cegat, i la corona va pasar al seu fill Arshak II, fins que fou capturat pels perses en una nova guerra, el 368, i Arm??nia fou incorporada a P??rsia. La tra??ci?? dels dos governadors, i els frac??s dels dos seg??ents, va anar seguit de la intervenci?? romana que va col??locar al tron a Pap el 370, amb la figura de Mushel I Mamikonian com a clau, per?? l'emperador el va deposar el 374 i va nomenar a Varasdat, que va fer assassinar a Mushel I. No gaire despr??s, el fill d'aquest Manel es va revoltar i va fer fugir a Varasdat que no va rebre suport rom?? ja que Mushel era el cap del partit prorom?? i el seu assassinat havia estat mal vist. Manel va governar com a rei per?? va deixar la reg??ncia de dos pr??nceps joves a la reina Zarmandukht, v??dua de Pap, i despr??s d'un temps es va sotmetre a P??rsia que va enviar com a marzban a Suren, que va governar conjuntament amb Manel i la reina; al cap d'un temps els perses foren expulsats, i Manel va governar junt amb la reina regent fins que els pr??nceps es van casar amb una filla de Manel i una del nakharar Sahak Bagratuni, i Manel es va proclamar reis (primer i segon). Manel va morir el 385 i Valarshak (el rei segon) el 386.

[edita] Domini persa (Persarm??nia)

El 387 Arshak III va fugir al oest i els perses van ocupar la major part d'Arm??nia i van donar la corona a un membre de la dinastia art??xida. Es va produir un repartiment: el regne occidental per Arshak sota influencia romana i el regne d'Arm??nia sota influencia persa i conegut per Persarm??nia. El 389, mort Arshak, la part occidental fou annexionada al Imperi rom??. El 415 el rei de P??rsia va donar el tron a un fill seu que finalment no va obtenir la corona persa el 422, i durant uns tres anys Arm??nia fou de facto independent sota la direcci?? d'un nakharar, cap de la revoluci?? nacional. Finalment vers el 423 la dinastia art??xida fou restablerta en la persona de Artaxes IV que fou deposat el 428 i el pa??s incorporat a P??rsia com a prov??ncia sota govern de funcionaris anomenats marzban. Les persecucions religioses van provocar l'aixecament de Vardan II Mamikonian, aixecament que fou liquidat el 451 per?? despr??s d'aconseguir la toler??ncia religiosa. La rebel??li?? nacional va tornar a esclatar el 481 dirigida per Vahan II Mamikonian, que finalment va aconseguir autonomia pol??tica i llibertat religiosa i fou nomenat marzban, c??rrec que va passar a son germ?? Vard, destitu??t per la cort persa. En temps del marzban Suren va esclatar un altra rebel??li?? nacional (570 o 571) despr??s del assassinat del cap nacionalista Manel Mamikonian, revolta que va dirigir el seu germ?? Vardan III Mamikonian i que va triomfar alguns moments (571-572, 576-577) per?? va acabar vers el 582. El 591 la vict??ria bizantina va deixar en mans del imperi una part de la Persarm??nia, i el pr??ncep Mushel II Mamikonian, aliat del nou rei persa i del Imperi Bizant?? va obtenir el c??rrec de marzban, del que aviat fou desposse??t per sospites de manca de lleialtat. Durant el seu successor hi va haver un intent de revolta nacional que no va reexir. Llavors fou nomenat marzban Sembat Bagratuni, de la fam??lia arm??nia dels Bagratuni, conegut com el victori??s, que havia estat marzban d'Hirc??nia o Gurgan i havia destacat en lluita contra els Turcs Occidentals. Del 603 al 608 l'ex??rcit persa va passar a l'ofensiva per venjar al emperador aliat Maurici, enderrocat per Focas, i es va apoderar de casi be tota l'Arm??nia bizantina, conquesta que es va completar el 612 amb l'ocupaci?? de Melitene. El 623 l'emperador bizant?? Heracli va passar a l'ofensiva i el desembre del 627 va obtenir la decisiva vict??ria de la batalla del Zab. El febrer del 628 el rei de P??rsia fou enderrocat i el juny del 628 es va acordar la pau segons la qual la frontera arm??nia tornava a la pactada el 591. Fou nomenat marzban Varastirots Bagratuni, que el 634 va sortir del pa??s per entrevistar-se amb l'emperador i despr??s fou retingut per aquest (el va deportar a una illa perqu?? havia pres part en una conspiraci??, 635). El 640 van apar??ixer el ??rabs. Desaparegut l'imperi sass??nida i vacant el govern de Persarm??nia, el nakharar Teodor Reshtuni, governador de l'Arm??nia bizantina, va assolir el poder a tota Arm??nia (de fet des el 638) i el va conservar tot i que el 643 el va compartir volunt??riament a Varastirots (alliberat) i el seu fill Sembat II, i per decisi?? imperial amb altres nakharars, per?? fou destitu??t el 653 i les seves funcions traspassades a Sembat II, i llavors Teodor es va revoltar i es va aliar als ??rabs amb els que va dominar el pa??s. L'emperador Constant?? II va recuperar Arm??nia, i va nomenar governador a Maurianos, que el 655 va perdre el pa??s davant Teodor i els seus aliats ??rabs, per?? el va reconquerir el hivern del 655 al 656, per?? quant perseguia als ??rabs va patir una greu derrota, i els ??rabs van tornar. Teodor ja no tenia la seva confian??a i van nomenar a Hamazasp Mamikonian, cap de la fam??lia Mamikonian amb el que comen??a el domini califal. Reis i marzbans:

[edita] Domini arab

El per??ode de domini ??rab a Arm??nia te diverses fases:

a) A la primera fase es van establir governadors nadius que sovint van estar revoltats contra el califat i dependents del Imperi Bizant??. La dominaci?? del califat al pa??s era prec??ria. Aquesta ??poca s'est??n del 640 al 702.

b) Des el 702 s'envien governadors califals amb plens poders de vegades amb forts exercits Els governadors sovint eren al mateix temps governadors d'Azerbaidjan o de la Djazira. Al interior d'Arm??nia els poders locals, es a dir els nakharars, van continuar igual que abans per?? pagant el tribut corresponent. Aquest per??ode va continuar durant tota la resta de la dominaci?? omeia.

c) Amb els abb??ssides i despr??s de la revoluci?? del 751 es van establir tribus d'??rabs a Arm??nia. Alguns nakharars van perdre els seus dominis per?? en general es van establir a terres no ocupades. Aix?? va canviar el 772 despr??s de la derrota de la rebel??li?? nacional. Els ??rabs ocupen terres per la for??a i d'altres encara buscaren la legitimaci?? per enlla??os amb els antics posse??dors (com els qaisites per les terres dels Mamikonian, quant el shaikh qaisita Djahap al-Qaisi va voler legitimar l'adquisici?? d'extens territoris amb l'enlla?? amb la princesa Mamikonian).

d) Del 772 al 802 es produeix una creixent presencia dels gran nakharars en el poder, despr??s del desastre del 772. Alguns nakharars obtenen t??tols que els hi donen una preemin??ncia sobre els altres nakharars, mentre el governador del califa domina sobre els grans nakharars i sobre els petits emirs ??rabs. Aix?? culmina amb el nomenament el 802 d'Ashot I Msaker com a gran pr??ncep.

e) El 802 els nakharars son posats en conjunt sota l'autoritat d'un gran pr??ncep responsable davant el governador o ostikan. A partir de la rebel??li?? de Babak i d'altres que van seguir, el poder del califat a Arm??nia minv??.

f) El 852 Bogha al-Khabir es presenta a Arm??nia, liquida a tots els nakharars incloent el gran pr??ncep i tamb?? als emirs ??rabs i restableix el poder total del califat, per?? aix?? es ef??mer, doncs la situaci?? retorna aviat a la anterior per l'impossibilita't de controlar el pa??s. Els ostikans seran sovint governants virtualment independents en territoris propers (Azerbaidjan i Arran) i aix?? afavorir?? la independ??ncia dels grans pr??nceps.

g) La situaci?? culmina el 886 amb el nomenament del gran pr??ncep com a rei amb jurisdicci?? sobre els nakharars i sobre els emirs. Els ostikans passen a ser un pr??ncep mes del pa??s sotm??s al rei. Alguns d'aquests ostikans van voler fer valer una preemin??ncia al menys fiscal sobre els reis per?? en general aquestos van tenir un poder complert i creixent mentre el del ostikan era un poder minvant.

h) Els reis per?? governen el pa??s com a feudals. Reparteixen els seus dominis entre els seus fills, i cada pr??ncep, nakharar o emir es de fet independent, independ??ncia accentuada a mesura que el poder reial es va fraccionant. Dels successius repartiments sorgeixen els regnes d'Ani (953), Kars (961), Tashir (980), mentre la regi?? de Klardj??tia i Ardahan esdev?? un curopalat georgi?? que acaba passant a Bizanci. Vaspurakan per la seva banda es va convertir en regne el 906 per decisi?? del governador ??rab com a contrapes al rei bagr??tida d'Arm??nia, i tamb?? els pr??nceps de Siunia (que es va unir amb el regne de Aghu??nia) i de Shake agafaren el t??tol reial. Aquesta debilitat incrementa el poder dels emirs com el de Her, el de Goltn, el de Gandja, i el de Dwin. Finalment el 1021, davant l'amena??a musulmana el rei de Vaspurakan permuta el seu regne amb Bizanci a canvi del regne de Sebaste o Sebastea. Ani va acabar entregant-se a Bizanci el 1045 i Kars el 1064 a canvi tamb?? d'un territori bizant?? (Tzamandos). El regne de Tashir i el de Siunia van subsistir com a poders locals totalment supeditats a altres poders. Vers el 1080 els bizantins van annexionar Tzamandos i vers el 1083 els selj??cides tamb?? van ocupar els territori de Sebastea.

[edita] Grans pr??nceps i reis d'Arm??nia

  • Reis de Kars
    • Mushel I 961-984
    • Abas I 984-989
    • Abas II 989-1029
    • Gagik Abas 1029-1064 (a Tzamandos del 1064 al 1080 o 1081)
  • Reis de Vaspurakan
    • Khatshik Gagik (senyor de Rechtuniq 887-897), pr??ncep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei 908-943
    • Gurgen Ardzruni (senyor de Parskahaiq 887-897), pr??ncep 904-925 (al sud-est)
    • Derenik Ashot rei 943-953
    • Abushal Hamazasp III 953-972
    • Ashot Sahak 972-983
    • Gurgen Khatshik 983-1003 (senyor de Antzevaziq 972-983)
    • Seneqerim Ioan 1003-22 (senyor de Rechtuniq 972-1003) despr??s rei de Sebastea 1022-1026
    • David 1026-1065
    • Atom 1065-1083
    • Abusahl, associat 1065-1083

[edita] Dinasties musulmanes d'Arm??nia

Vegeu: Arm??nia musulmana

[edita] Regne de la Petita Arm??nia

Vegeu: Regne d'Arm??nia Menor

[edita] Domini Otom??

Vegeu: Arm??nia otomana

[edita] Arm??nia moderna

Vegeu: Hist??ria moderna d'Arm??nia

[edita] Articles relacionats