Yazid ben Mazyad al-Shaybani
De Viquipèdia
Yazid ben Mazyad al-Shaybani fou ostikan d'Armènia vers el 787-788
Yazid va establir al país als Rabi'a que per al menys uns cents anys van ser els àrabs majoritaris.
Va coincidir amb el patriarca Hovab de Dwin durant el qual els àrabs van saquejar el monestir de Sant Gregori a Bagavan i van executar alguns monjos.
El va succeir el 788 Abd al-Kadir al-Addaui
Va tornar a ser governador vers el 795-797. El 792 el capitost persa Ata al-Moqanna, amb el suport del seu clan i dels perses d'Armènia, s'havia revoltat contra l'ostikan a Bardaa i Beilakan, a la confluència del Araxes amb el Kura, i havia matat al recaptador en cap de la regió, Abu Sabbah, quedant amo del territori. La seva revolta fou aplanada per Yazid vers el 796.
Yazid ben Mazyad al-Shaybani va governar per tecera vegada vers el 799-801
Vers el 799-800 el perill va venir dels Khazars que van asolar Geòrgia, ocupant Tbilisi. Un dels pocs que es va salvar del atac Khàzar a Geòrgia fou Vasak Bagratuni, perquè estava sota protecció directa del emperador bizantí amb el titol de curopalata (per ell, el seu fill Adarnases, i el seu net Ashot), i els khazar tenien simpatia pels emperadors bizantins.
