Suren d'Armènia

De Viquipèdia

Suren fou marzban d'Armènia del 564 al 571 o 572.

Pertanyia a la família persa dels Suren, i els historiadors armenis diuen que el seu govern fou tirànic.

A Armènia el país seguia dividit entre els nacionalistes (el cap dels quals era Manel Mamikonian) i els favorables a Pèrsia (el cap dels quals era el príncep Vahan de Siunia). Vahan va obtenir la separació eclesiàstica i política de la Siunia de la resta de la província d'Armènia. Phaitakaran fou erigida en seu patriarcal i de l'administració.

Amb el suport de Vahan, Suren va continuar intentant establir el mazdaisme com a religió. El 570 o 571 el marzban va fer matar a Manel Mamikonian. Això fou un greu error doncs tots els nakharars del partit nacionalista es van revoltar. La direcció de la rebel·lió fou assumida per son germà Vardan III Mamikonian i pel patriarca Hovhannes II Gabelian. Els rebels es van concentrar a Artaxata (primavera del 571 o febrer del 572). El poble de Dwin es va revoltar i Suren i la seva guàrdia foren massacrats. La guarnició persa va fugir, però els perses van tornar i la van recuperar. Els rebels van demanar ajut a Bizanci i l'emperador Justi II els hi va acordar (572). Vardan va entrar per segona vegada a Dwin, després d'una lluita que va comportar la destrucció parcial de la ciutat.

Cosroes I va enviar a Armènia al general Mihran Mihrevandak amb el títol de marzban i amb un exèrcit de vint mil homes.