Mejej Gnuni
De Viquipèdia
Mejej Gnuni fou marzban d'Armènia de vers el 518 fins el 548.
Pertanyia a la família de nakharars dels Gnuni que tenien un títol hereditari (gran cançoner).
En el govern anterior, vers el 515 o 516, els huns Sabirs van fer una incursió des el Caucas fins Armènia i Àsia Menor (fins el Taure), que també va tocar Pèrsia (Mèdia). Els nakharars d'Armènia, en coalició amb les milícies bizantines, van rebutjar als invasors. Per fer front a aquestos atacs el rei de Pèrsia va fer fortificar la ciutat de Pertav (Bardaa) a l'Aghuània, que va prendre el nom de Peroz-Kavadh que no va conservar molt de temps. Mejej va prendre mesures per evitar un altra incursió i el 527 quant els huns van baixar cap Armènia, els va rebutjar.
Vers el 522 el rei de Pèrsia va voler imposar el mazdaisme a Ibèria i imposar el protectorat a Còlquida, on el príncep laz Tzates s'havia fet cristià. Els laces i ibers van demanar ajut a Bizanci. Bizanci va donar les insígnies reials a Tztes i va accedir a protegir-lo. Reiniciada la guerra entre Pèrsia i Bizanci el 523, els perses van ocupar Somkhètia, d'eon va fugir l'eristavi Gurgen, que estava revoltat perquè es negava a convertir-se al mazdaisme. El 525 hi van haver converses de pau que no van reeixir i el 527 la guerra es va reprendre. Part de Lazika fou ocupada pels perses (527) però Gubaz II, fill i successor de Tzates, les va reconquerir amb ajut bizantí (528).
El rei Cosroes I Anusharvan de Pèrsia, fill i successor de Kavadh, va finalment signar la pau (532) establint una partició de zones d'influència al Caucas: Lazika quedava com a protectorat bizantí, Ibèria protectorat persa, i Armènia mantenia la divisió del 387 amb la Persarmènia com a territori sassànida i l'Armènia occidental sota control bizantí. Precisament aquí el nou emperador Justinià va nomenar governador a son cunyat general Sittas, casat amb Comito, la germana gran de Justinià. Sittas va establir una nova forma de govern provincial que fou confirmada pel emperador el 18 de març del 536:
- Armènia Prima amb Karin o Erzurum (Teodosiòpolis) fins al Pont oriental incloent Satala, Nicòpolis, Trebisonda i Kerasunte.
- Armènia secunda, amb Capadòcia.
- Armènia Tertia, amb Melitene i algunes viles capadocianes
- Armènia Quarta, amb Martiriòpolis (Mayyafariquin, armeni Neferket) rebatejada Justinianòpolis, incloent Sofene, Anzitene, Balabitene (única regió on encara va romandre un nakharar hereditari armeni doncs a la resta van deixar de ser hereditaris i passaren a ser de designació imperial), Astiatene, Sofanene i tota o part de la Khortzene.
Un comte bizantí es va instal·lar a Melitene i també dos dux: un a Justinianòpolis i un Kitarison (a l'Astianene). El govern militar es va adjudicar a un magister militium Armeniae (càrrec que exercia Sittas) al que mes tard va succeir Hamazasp Mamikonian, membre de la família passat al servei dels bizantins, executat però per ordre del emperador (vers 540) sota l'acusació de col·laborar amb els perses. El governador de l'Armènia Quarta el va substituir però el país es va revoltar i el va matar (vers 541). Sittas va tornar a governar però va morir en combat (vers 542) i el seu successor Buzes no va ser acceptat i els armenis van demanar ajut al rei de Pèrsia Cosroes I Anusharvan, el que va provocar altre cop la guerra oberta.
Els bizantins des Lazika s'havien estès cap Abkhazètia (Abkhàzia) i part d'Imerètia (els abkhazs s'havien fet cristians vers el 529), i havien construït fortaleses a Sebastòpolis (Sukhumi), Pitiunt i Petra (a Gúria). Cosroes va ocupar Petra (541) que va retenir durant deu anys.
El 543 el nakharar Nerseh Kamsarakan es va revoltar esperant ajut bizantí, però fou derrotat a Ankl, no massa lluny de Dwin, i els bizantins no van intervenir.
A Metje el va succeir el 548 Gushnasp-Vahram
