Frahat d'Arm??nia
De Viquip??dia
Frahat (Hrahat) fou marzban d'Arm??nia del 588 al 591. Sebeos li d??na el nom de Fravardin.
El 589 els perses van ocupar Martiri??polis, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Mauriki??polis. El general persa Bahram Txoben (que l'any seg??ent va usurpar el tron sass??nida) fou derrotat a la zona pels bizantins.
El 590 un ex??rcit bizant?? sota el comandament del patrici Joan ve entrar en Persarm??nia i va assetjar Dwin. Per?? abans de prendre-la el pretendent al tron persa, Cosroes II Abharcez, fill d'Hormidz IV, es va refugiar a Bizanci i va prometre cedir la Mesopot??mia del nord, i part d'Arm??nia i Ib??ria fins a Nisibe als bizantins si l'ajudaven a prendre el poder. Maurici va decidir ajudar-lo i els bizantins van passar a l'ofensiva deixant la lluita davant Dwin. D'altra banda Bahram Txoben va oferir als nakharars reinstaurar el regne d'Arm??nia i nomenar rei a qui ells elegissin. L'oferta fou dirigida a un membre de la casa dels Mamikonian, Mushel (II), de filiaci?? no determinada (que l'historiador Joan Mamikonian diu que fou nakharar de Mokq i que va tenir com a lloctinent a Khouth nakharar de Taron i Sanasun o Sasun), per?? fou rebutjada ja que els nakharars es sentien lligats per jurament a la dinastia que representava Cosroes II i a l'Imperi Bizant?? per lligams religiosos.
Les forces del marzban es van despla??ar cap a Mesopot??mia per participar a la guerra contra els bizantins a la regi?? de Nisibe. En tornar a Arm??nia va guanyar una batalla prop de Txalkadjur (al Bznuniq, nord-oest del Llac Van). Les forces de Bahram i les de Cosroes i els bizantins es van enfrontar a Balaroth (armeni Vararat) prop de Gandja (grec Kantzakon) a la prov??ncia d'Outi o Uti. Bahram fou derrotat i va fugir a Balkh on va morir. Cosroes fou restablert com a rei de P??rsia. El nou rei va complir la seva paraula i va tornar als bizantins (591) la Mesopot??mia del nord i una part d'Arm??nia fins a Dwin (la frontera entre perses i bizantins es va establir als rius Hurazdan i Azat). Dwin ciutat restava en territori persa i cap a l'oest era bizant??. A grans trets la frontera anava des del Llac Sevan al Llac Van. Tamb?? es va modificar la frontera al Curopalat de Kartli, frontera que passava per Tbilisi.
El nom de Prov??ncia d'Arm??nia Prima fou donat a la regi?? de Melitene. El d'Arm??nia Tertia (abans Melitene) desaparegu?? substitu??t per la prov??ncia de Gran Arm??nia que inclo??a la Vall del Eufrates; l'Arm??nia Quarta (Mayyafariquin) es va reanomenar Mesopot??mia. Es va crear una nova prov??ncia d'Arm??nia Quarta o Justiniana Quarta amb l'Anzitene, Astiatene i Arsamosata; i es van crear dos prov??ncies noves Arm??nia interior (l'antiga Arm??nia Prima engrandida amb territoris cedits pels perses entre Erzurum i Kars) i l'Arm??nia Inferior (entre Kars i el Llac Sevan i fins als rius Araxes i Kura).
Poc despr??s Frahat va deixar el c??rrec en el qual fou substitu??t per Mushel II Mamikonian, nomenat ja per Cosroes II.
