Veh-Mihr-Shapur d'Armènia

De Viquipèdia

Veh-Mihr-Shapur fou marzban (governador) d'Armènia del 428 al 442. El nakharar Vahan Amatuni fou lloctinent reial (hazarapet) al seu costat.

El 429 el patriarca Surmak, que era incompetent, fou deposat a petició dels nakharars, i fou nomenat bisbe de Bznuniq (al nord del Llac Van). El va succeir el siríac Berqitxo, que tampoc va complaure als nakharars i la majoria va demanar la restauració de Sant Sahak. Per la seva banda el cap de la milícia d'orient del Imperi Bizantí, Anatol, va demanar també al rei de Pèrsia que o be restaurés a Sahak o be el deixes lliure per anar a les províncies bizantines de població armènia per exercir com a cap de l'església allí. El rei persa Bahram va accedir a deposar a Berqitxo però va nomenar a un altre siríac de nom Samuel (432) però va permetre a Sahak passar als seus dominis ancestrals d'Atxtitxat al Taron. Sahak va obtenir la llibertat del seu net Vardan II Mamikonian que havia estat empresonat quant la seva deposició, i de Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.

Les exaccions de Samuel es van fer notar i van provocar hostilitat. Sahak va dirigir dos sínodes, un el 432 i un altre el 435 on es va condemnar als nestorians. El 437 Samuel va morir, i els nakharars van pregar a Sahak de ocupar el lloc, assegurant que obtindrien el suport de la cort. Sahak va refusar i Surmak fou elegit altre cop.

El 5 de setembre del 439 va morir Sant Sahak al Bagrevand, i el 17 de febrer del 441 va morir el bisbe Sant Mesrop, inventor del alfabet armeni i lleial col·laborador de Sahak.

El marzban fou considerat un bon governat, just i lliberal i que mai es va enfrontar al sentiment nacional armeni. Va morir el 442 i el va succeir Vasak de Siunia.