Rozbihan d'Armènia

De Viquipèdia

Rozbihan (en armeni Rotshvshan) fou marzban d'Armènia del 624 al 627.

El 625 Heracli va atacar Armènia i concretament les ciutats de Mayyafariquin, Amida, Samòsata, Marash, i després va passar a Adana a la Cilícia i va tornar a Sivas (Sebaste) per passar altra cop el hivern al Pont, a la regió de Trebisonda.

El 626 Heracli es va aliar als Khàzars i el Khan Ziebil (armeni Djiblou) va rebre promeses d’enllaços matrimonials. Els khàzars amb ajut bizantí van atacar al georgians que sota l'eristavi Demetri s’havien fet vassalls dels perses. Tbilisi fou presa, Demetri executat, i Adarnases I de la família cosroida d'Ibèria, fou restablert al tron. Heracli va entrar a la província de Shirak i des allí a Armènia creuant l'Araxes i passant a la província de Kogovit i després a Her (Khoi) i Zarevand. Allí amenaçava Mèdia però enlloc d'atacar-la va baixar directe cap a Ctesifont i Dastgard, les residencials reials perses. Rozbihan no el va poder parar, i nomes el va poder seguir. A la plana del Zab Heracli va esperar a Rozbihan. El 1 de desembre del 627 Heracli va creuar el Gran Zab i va arribar a les ruïnes de Ninive, i des allí va fer un canvi de 180 graus i va atacar als perses que foren sorpresos i massacrats (12 de desembre del 627). Heracli va creuar el Petit Zab (27 de desembre) i va entrar a començaments de gener del 628 a Dastgard. Després, sense atacar Ctesifont, va creuar els Zagros i va entrar el 11 de març del 628 a Gandja (Gandzak) on va passar la resta del hivern. El 24-25 de febrer del 628 el rei Cosroes fou destronat i el juny del 628 les condicions de pau exigides per Heracli foren acceptades. Entre altres punts la frontera Armènia va tornar a la fixada pel tractat del 591.

Rozbihan probablement va morir a la batalla del Zab el 627 i fou nomenat nou marzban Varastirots Bagratuni fill de Sembat Bagratuni.