Tiridates III d'Armènia
De Viquipèdia
Tiridates III fou rei d'Armènia del 287 al 330.
Vers el 238 el seu pare Tiridates II d'Armènia fou assassinat. Llavors Armènia devia passar als sassànides. El relat tradicional diu que el petit fill del rei, Tiridates (Tiridates III), va ser salvat i enviat amb els romans. Però es sap que el 244 el tractat entre l'emperador romà Filip l'àrab i Shapur I de Pèrsia, cedia Armènia als perses però les legions es van aixecar contra aquest fet i van obligar a anul·lar-lo, així que ho be la data tradicional sembla errònia. Nomes es sap segur que el 252 Armènia era protectorat persa, i no se sap si entre 238 i 252 va governar el pare Tiridates II o el fill Tiridates III o era domini persa.
El 283, l'expedició victoriosa del emperador romà Car, que va ocupar Ctesifont, va obligar als perses a renunciar a Armènia i el 287 Tiridates III fou establert (o restablert) al tron.
El 296 els perses van atacar Armènia però foren rebutjats per el cèsar Galeri i Tiridates III. El rei persa Narsès va renunciar a Armènia i Ibèria, així com l'alta vall del Tigris (Sofene, Anzitene, Ingilene, Arzanene, Moxoene, Gordiene o Karduene i Zabdiquene, a la tardor següent (297).
La data oficial de conversió al cristianisme es el 301 tot i que l'orientalista Adontz considera mes probable el 288, en tot cas sempre sota Tiridates III. Aquest rei i la seva esposa Ashkhen van ser actius en la conversió del poble. El mateix rei va enterrar els cos dels màrtirs Hripsime i Gaià, i va destruir temples pagans. En aquestes feines el rei va demanar i obtenir el suport dels principals nobles del país, que ara comencen a ser nomenats nakharars (plural armeni nakhararq). No obstant se sap que els prínceps Selkuni d'Olakan al Taron, amb ajut del rei Shapur II de Persia, es va revoltar, però foren derrotats per un Mamikonian que va rebre el feu del vençut. Però aquesta no va ser la única revolta: el senekapet (camarlenc) del rei, d'acord amb el príncep de la Sinuia, van planificar assassinar al rei durant una cacera a la província de Ekeleatz al sud d'Erzindjan, i van aconseguit el seu objectiu però el seu fill Khosrov II el jove va poder retenir el poder amb el suport del clergat.
Els nobles que esmenta la llista d'Agathange vers el 300 foren:
- Prínceps Àngel o Angl de Degiq
- Prínceps d' Altzniq (Arzanene), que portaven el títol de gran Bdeachkh (comandant de districte fronterer)
- Prínceps Bagratuni (que tenien el títol de Thagadir, es a dir posa-corones, perquè eren els encarregats de coronar als nous reis; i a mes a mes tenien el càrrec d'Aspet o general de la cavalleria).
- Prínceps Mandakuni (amb el títol de generalíssim)
- Prínceps de Korduq (província de Kordjaiq = Gordiene)
- Prínceps de Dzophq (Sofanene)
- Prínceps de Gugarq (Gogarene) que tenia el títol de segon Bdeachkh
- Prínceps de Rechtuniq (província de Vaspurakan)
- Prínceps de Mokq (Moxoene)
- Prínceps de Siuniq (Siunia)
- Prínceps de Outi (Otene)
- Prínceps de Zaravand
- Prínceps d'Her (Khoi)
- Prínceps de Malkaz (que era el comandant de la guàrdia reial)
- Prínceps Ardzruni (que era l'encarregat de portar les insígnies reials)
