Galeri
De Viquipèdia
Galeri o Galeri Maximià o Maximià II (Gai Galeri Valeri Maximià) fou emperador romà del 305 al 311.
Va néixer a Sardica a Dàcia, fill d'un pastor traci i una dona dàcia de nom Ròmula, ofici que va seguir de jove. Va ingressar a l'exèrcit i va passar per tots els graus inferior on va agafar una bona reputació, i el 292 quan Dioclecià va establir les seves reformes fou escollit junt amb Constanci Clor com a Cèsar i es va casar (293) amb la filla de Dioclecià, Valèria (coneguda per Galèria Valèria).
Se li va donar el govern d'Il·líria i Tràcia. El 296 fou enviat a la frontera persa i va dirigir l'expedició contra Pèrsia en la que va fracassar a Callinicum (a causa d'aquesta derrota es va perdre Mesopotàmia) i fou durament amonestat pel seu sogre, però va compensar el fracàs amb els grans èxits de la seva segona campanya el 297, on va avançar per Armènia i va derrotar als perses. El botí va incloure l'hàrem del rei. Va avançar fins a Ctesifont que va ocupar (298) i el rei persa va demanar la pau. Els regnes d'Armènia i Ibèria del Caucas van quedar sota influència romana i altres territoris es van recuperar o adquirir.
A l'abdicació de Dioclecià i Maximià I el 305, Connstanci Clor i Galeri van passar a ser augusts i Galeri va nomenar a dos cèsars: Maximí Daia i Sever II (III). Quan Constanci va morir poc després les tropes van proclamar al seu fill Constantí el Gran. Galeri es va oposar a donar a Constantí més títol que el de cèsar, però se li va reconèixer la Gàl·lia i Britània. La usurpació de Maxenci (octubre del 306) va portar a la mort de Sever II (307) i a una campanya desafortunada de Galeri a Itàlia en revenja, i així es va perdre Itàlia i Àfrica.
El lloc de Sever fou ocupat per Gai Valeri Licinià Licini I, menys ambiciós i des llavors es va dedicar als treballs públics que eren necessaris, neteja de boscos, drenatge de llacs etc... També va haver de reconèixer com august a Maximí Daia que havia estat proclamat per les legions de Síria i Egipte. Així hi havia sis emperadors: Galeri (august), Licini (cèsar) i Maximí Daia (cèsar/august), a l'orient; i Maximià (august), Maxenci (august) i Constantí (cèsar/august) a l'occident (308).
El 311 Galeri va morir d'una infecció. Es va casar dos vegades, a la primera dona, de nom desconegut, que va haver de repudiar al ser nomenat cèsar, va tenir una filla que es va casar amb Maxenci; amb la segona dona, Galèria Valèria (filla de Dioclecià) no va tenir fills. Va tenir una actitut nacionalista dàcia i antiromana. Va influir en la publicació del darrer edicte de persecució dels cristians el 24 de febrer del 303.
