Sever II

De Viquipèdia

Flavi Valeri Sever (Flavius Valerius Severus) conegut com Sever II (en realitat hauria de ser Sever III), fou emperador romà (306-307).

A l'abdicació de Dioclecià i Maximià els cèsars Galeri i Constanci Clor foren fets augusts i calia nomenar nous cèsars. El nomenament corresponia a Galeri que va escollir dos personatges fidels: Maximí Daia i Sever.

Sever era un obscur aventurer il·liri desconegut pràcticament a l'Imperi però de lleialtat provada al seu patró. Va rebre les insígnies de cèsar a Milà el 1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement Àfrica i l'Alta Pannònia.

Quan es va saber la mort de Constanci Clor a York el juliol del 306, Sever fou proclamat august al seu lloc per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci. Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, a petició del seu fill, i va assumir altre cop la porpra.

Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir entregar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernae (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes. Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè.