Pharsman II d'Ibèria

De Viquipèdia

Pharsman II Kvéli (el Bo o el Benfactor) fou rei d'Ibèria del any 116 al 142 (la cronologia dels reis d'Ibèria no està ben establerta i les fonts es contradiuen).

Al començament del seu regnat va quedar sotmès (o havia estat sotmès poc temps abans) el principat tribal dels Zidrits, una tribu georgiana les terres de la qual eren territori imperial romà encara que es governaven autònomament. Les terres del Zidrits separaven els territoris romans del Pont (on vivien altres tribus georgianes semiautònomes com els Makhèlons i els Khalibes) de la regió de Còlquida, que era també territori romà sense autonomia, formant tot en conjunt la província que s'anomenava del Pont Polemaic que ara quedava copada en dues parts. El rei d'Ibèria era considerat client de Roma, que era qui li donava les insígnies reals, però actuava amb força autonomia. Des del començament del seu regnant les relacions amb l'emperador Adrià foren dolentes. Adrià va cridar als reis clients a una reunió a l'Àsia Menor i el rei d'Ibèria va refusar d'assistir-hi, i tampoc hi va assistir el rei d'Albània. L'emperador, per assegurar-se la seva lleialtat li va enviar regals magnífics i 50 elefants però Pharsman es va limitar a tornar-li el gest amb d'altres regals que van ofendre a Adrià (va utilitzar vestits amb brodats d'or regalats per Pharsman per vestir a culpables que anaven a morir al circ).

Per aquestos anys Pharsman va posar un governador en territori de l'Arghuétia, que abans reconeixia el domini romà. El 134, amb la intenció d'ocupar més territoris, va pagar a una partida d'alans per fer una incursió a la Còlquida que debilités el poder romà a la zona.

El 138 el nou emperador romà Antonino el Piadós va canviar de política, i va reconèixer les incorporacions de territori de Pharsman. Després el va invitar a Roma i la visita del rei i la seva muller va constituir un afer diplomàtic de gran importància.

Va morir poc temps després, potser cap l'any 142.